Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Lester Fernández: "Els obstacles sempre hi seran, però el més important és conèixer els teus límits i treballar dins d'ells"


4 Juny 2024 Redacció: Yaiza Miranda

Imatges: Raquel Duro

Població: Rubí


En aquesta petita entrevista, ens retrobem amb el Lester Fernández, un veritable tità de la resistència i un exemple de superació. Als seus 45 anys, aquest ciclista cubà, resident a Rubí, ha desafiat totes les expectatives en completar, per quarta vegada, l’exigent Titan Desert. Amb un 81% de discapacitat, Lester ha demostrat que els límits estan per superar-se, pedalant més de 600 quilòmetres pel desert del Marroc.

En aquesta recent edició, una imatge seva ha estat la protagonista de l’edició: el vallesà sobre la seva boicicleta, la crossa i travessant la sorra taronja del desert, arribant al cim d’una duna i deixant-se caure costa avall. 

Aquesta crossa, que ell afectuosament anomena el seu “amulet”, li ha permès aconseguir gestes que semblen tretes d’un conte. Tot i no poder caminar més de 20 metres i haver de recórrer a una cadira de rodes amb la qual mai s’ha sentit còmode, Lester ha trobat en la bicicleta la seva veritable llibertat i una forma de vida.

La seva participació en la Titan Desert no només és un testimoni de la seva força física, sinó també del seu esperit indestructible. Durant sis dies, Lester va pedalejar amb el seu equip KH7, afrontant els desafiaments del terreny desèrtic. 

En els trams més complicats, recorre a la seva crossa, transformant aquest objecte en un símbol de la seva tenacitat i resiliència. “Amb ella puc fer coses que no tenen explicació”, diu Lester, destacant com ha aconseguit superar obstacles que molts considerarien insuperables.

Des de fa un any, quan vam parlar per primera vegada amb ell, la seva trajectòria ha continuat sent un exemple inspirador per a molts. En aquella ocasió, vam compartir amb els nostres lectors com Lester, malgrat les seves limitacions físiques, havia trobat en la bicicleta un vehicle per desafiar els límits i demostrar que res és impossible.

Aquesta última edició de la Titan Desert va ser particularment especial per a Lester, ja que va aconseguir superar una duna, un desafiament que havia estat esperant afrontar.

Lester Fernández continuarà competint en proves de resistència i no descarta que la seva tenacitat algun dia el porti als Jocs Paralímpics. La seva imatge surfejant la duna demostra que no atén impossibles. 

En la bicicleta ha trobat el seu vehicle vital i la seva història continua sent una font d’inspiració per a tots aquells que s’enfronten a les seves pròpies dificultats. Avui, Lester ens explicarà com és enfrontar-se a aquests desafiaments, què signifiquen per a ell i quins són els seus pròxims objectius. Acompanyeu-nos a conèixer més sobre la inspiradora història d’aquest home que ha trobat en la bicicleta el seu camí cap a la llibertat i la superació. 

Ja fa un any ens vam reunir amb tu per parlar i conèixer la teva història. Aquest cop, volem enfocar-nos en la teva experiència a la Titan Desert, les teves sensacions i la teva trajectòria professional esportiva. Com ha estat aquest any per tu? Quines diferències has notat respecte a l’any passat?

Em sento molt content, aquesta Titan ha estat memorable per mi. Hem tingut de tot: fred, pluja, calor, fins i tot una mica de neu. El moment culminant va ser quan vaig aconseguir travessar una duna en l’última etapa, un repte que em feia molta il·lusió. Aquesta Titan ha estat especial, la millor de la meva trajectòria fins ara.

Aquesta duna de la qual parles, era un objectiu premeditat? T’havies preparat específicament per a això?

Sí, des de l’any passat m’he preparat molt. Vaig entrenar amb Sol Mauri a Sant Antoni de Calonge, on vaig aprendre a passar sorra complicada. Vaig continuar practicant a la platja del Prat. Tot aquest entrenament em va preparar per afrontar zones complicades com la duna del Marroc, tot i que reconec que va ser un repte dur.

Podem dir que l’experiència de l’any passat et va servir d’aprenentatge per aplicar-ho aquest any?

Totalment. L’any passat va ser la meva introducció a les curses de llarga distància en desert. Vaig aprendre a gestionar moltes hores en solitari, que és una part molt mental. Aquest any, amb més experiència, he pogut aplicar tot el que vaig aprendre.

Què et va motivar a participar un altre cop a la Titan Desert i en altres edicions com la d’Aràbia Saudita i Almeria?

El desert i la gent que comparteixes aquestes experiències es troben a faltar. Cada Titan és com una estrella més al meu currículum esportiu. També em motiva la possibilitat de convertir-me en una llegenda d’aquesta competició.

Com ho veus de cara al futur? Creus que el teu cos aguantaria continuar participant?

Mentalment, estic preparat, que és el més important ara mateix. Físicament, ja ho veurem, però de moment em sento bé.

Superar la duna ha estat el repte més gran que has afrontat al Marroc?

Ha estat un dels grans reptes, però encara en queden molts. A Almeria, per exemple, hi ha una pujada molt difícil que encara em costa molt. Cada Titan té els seus propis desafiaments i cada any es fa més complicat.

Has seguit el mateix entrenament que l’any passat o has fet algun canvi?

He mantingut el mateix entrenament, tot i que aquest any ha estat més complicat per les obres a la platja del Prat. Tot i això, ja tinc molta experiència i m’he pogut adaptar.

I de cara a l’any que ve, què tens planejat?

Continuaré entrenant per millorar, però no vull forçar massa el meu cos. Si veig que necessito ajuda, buscaré suport extern, probablement del Melcior Mauri.

En l’àmbit mental, com et prepares per afrontar aquestes competicions?

És una lluita constant amb el teu cap. Faig teràpia psicològica i la meva parella, que és psicòloga, m’ajuda molt. La meva filla també em dona molt suport emocional.

Has incorporat algun nou element electrònic o tecnologia en la teva competició?

Aquest any he provat dues bicicletes diferents: una BTT normal i una Fatbike. Volia provar com anava amb una bicicleta més complicada per a la sorra, i ha resultat ser molt positiva.

Quins són els teus plans a curt i llarg termini pel que fa a l’esport i la bicicleta?

La meva il·lusió és competir en els campionats d’Espanya de Paralímpics i continuar entrenant amb els meus equips. També estic treballant en el projecte Happy Wheels, tot i que va lent, no deixaré de lluitar per fer-lo realitat.

Si mires enrere en la teva trajectòria, com valores la teva evolució personal i esportiva?

Estic molt content amb el que he aconseguit, tot i que sé que encara queda molta feina per fer. He evolucionat molt i estic orgullós del meu recorregut.

Quina diferència hi ha de Lesther d’ara respecte a la d’un any enrere?

Continuo sent el mateix, amb les mateixes ganes d’ajudar els altres i de superar-me. No vull que la gent em vegi diferent per les meves fites esportives, vull ser un referent de lluita i superació.

Hi ha algun moment específic que recordis amb especial il·lusió?

La pujada a la duna ha estat un moment especial. La vaig dedicar a la meva àvia i vaig sentir que tota la meva família i amics estaven amb mi en aquell moment.

Més enllà del ciclisme, quines altres passions tens?

M’agradaria tornar a treballar en alguna cosa que m’apassioni, com ajudar persones amb discapacitats o treballar en l’àmbit esportiu. També estic buscant maneres de millorar la meva salut per continuar amb els meus projectes.

Quin consell donaries a algú que vol començar en l’esport, però que creu que té molts obstacles?

Els obstacles sempre hi seran, però el més important és conèixer els teus límits i treballar dins d’ells. No intentis fer més del que el teu cos pot suportar, cuida’t i gaudeix de l’esport com a font de salut i felicitat.

Quin consell t’hauria agradat rebre quan vas començar?

Que no sigui tan tossut i que respecti la por. És important ser conscient que la por existeix i forma part de la nostra vida. He après a equilibrar aquest sentiment amb altres aspectes de la meva vida.

Quin model creus que has donat a les teves filles?

Els he ensenyat la capacitat de superació i de lluitar pels seus objectius. Espero que aquests valors els portin sempre amb elles, sigui en l’esport o en qualsevol altra àrea de la seva vida.

Gràcies per compartir la teva història amb nosaltres, Lester. Ens veiem d’aquí a un any per veure com continues avançant en els teus reptes!


Guia comercial del Vallès