“Un bruixot il∙lusionista del segle XXI”, així defineixen molts dels seus admiradors al mag Jorge Blass, que el passat 6 d’octubre va deixar bocabadat al públic que omplia el Teatre Auditori de Granollers amb el seu espectacle “La màgia de Jorge Blass”. Una màgia en estat pur que ha captivat a gent de tot el món i també de grans mestres com David Copperfield o Juan Tamariz.

Jorge Blass ha creat un espectacle de màgia diferent i interactiu. Amb un dron com a ajudant i un espectacle envoltat de misteri i una acurada estètica, Jorge Blass aconsegueix que tornem a il∙lusionar i somiar amb l’impossible amb un espectacle per a tota la família. Jorge realitza noves il∙lusions amb tecnologia del segle XXI. Succeiran efectes impossibles i visualment espectaculars, amb aparicions, desaparicions, levitacions impossibles i màgia interactiva en què el públic és el protagonista.

Amb “La Màgia de Jorge Blass” viureu en directe les il∙lusions que han captivat personatges com Jackie Chan, Vin Diesel, Scarlett Johanson, Plácido Domingo o al mateix David Copperfield, que ha adquirit els drets d’un truc que Jorge realitza en el xou emprant xarxes Socials i màgia, i que l’estrella de la màgia americana presentarà al seu show de Las Vegas. Espectaculars efectes màgics on Jorge recorre el món actuant en teatres i televisions de Las Vegas, Hollywood o Xangai.

Quins seran els seus propers reptes?

En primer lloc, com està anant la gira del teu espectacle “La magia de Jorge Blass”?
Doncs molt bé perquè els teatres s’omplen i la gent surt contenta després de l’espectacle per haver gaudir de la màgia en directe. Tot l’equip estem feliços perquè estem recorrent moltes ciutats i a totes elles la màgia aconsegueix fascinar al públic, sigui quina sigui la seva edat. L’important és sempre veure que la gent gaudeix i s’emociona amb el show.

I com aconsegueixes despertar aquesta emoció?
La màgia té una cosa molt bona i que sorprèn: evoca coses meravelloses que teníem perdudes de la infància. A través del nostre espectacle ens retornem aquesta il•lusió que els transporta de nou a quan eren petits, que els convida a jugar i a gaudir i per això és tan bonic veure el directe. Penso que la màgia no recau en el mag o en el truc en qüestió sinó que la mirada d’un espectador; aquesta és l’autèntica màgia. 

Et defineixen com un bruixot il•lusionista del segle XXI. Et sents còmode amb aquesta definició?
Sí, perquè el que fem en realitat és el que ja feien els bruixots. Això sí, ho fem d’una manera més sofisticada utilitzant tecnologia per recrear una màgia modernitzada, pròpia dels dies en els que vivim actualment. Precisament és en aquest aspecte és en el que he aprofundit en els darrers anys i d’aquí a que m’anomenin bruixot del segle XXI.

I quin paper jugar la tecnologia al teu show?
És una evidència que la màgia s’està actualitzant contínuament i el que m’agrada a mi és deixar d’utilitzar elements més vistos com les cartes i incorporar-ne de nous més propis del nostre temps. I és que considero que avui en dia resulta molt més interessant fer màgia, per exemple, amb un telèfon mòbil d’una persona que estigui entre el públic perquè és un objecte personal i intransferible en el que tenim concentrada tota la nostra vida. També incorporo la màgia amb drons o a través de les xarxes socials, entre d’altres tecnologies.

Màgia amb xarxes socials? Explica’ns alguna cosa més de què consisteix.
Doncs com vàreu veure a Granollers faig una teletransportació màgica. Una persona que es teletransporta al teatre des de les xarxes socials d’una manera misteriosa i màgica. Amb això estem intentant el més difícil encara perquè al llarg dels anys aquests límits de l’impossible han canviat i ara mateix tenim un llistó molt alt i la màgia cada vegada és més sofisticada. Per això, els mags ens hem d’esforçar al màxim.

Parlant d’aquesta major complexitat de la màgia, teniu sempre un pla b per si el truc no surt com us esperàveu?
Sí, sempre tenim un pla b, tot i que a vegades passen coses que no esperes perquè no deixem d’estar a un show en directe i has d’estar molt atent per no perdre detall. No obstant, penso que el públic perdona un error però el que no perdona mai és l’avorriment.

I quina és la clau per evitar aquests possibles errors?
Doncs sobretot assajar molt per evitar errors però tot i això a vegades es pot sortir malament. El que cal és ser honest i si es falla no passa res, es torna a intentar o s’intenta alguna altra cosa. Com deia, l’única cosa que no perdona el públic és l’avorriment. Si s’avorreixen, no hi ha perdó que valgui.

David Copperfield diu que eleves l’art de la màgia a un altre nivell i Juan Tamariz que la teva màgia és espectacular. T’hauries imaginat mai que mestres com ells diguessin coses així de tu?
Per res del món! Ha estat una meravella haver rebut aquests comentaris. Jo vaig començar amb 12 anys aprenent a l’escola de Juan Tamariz i que 25 anys més tard estiguem actuant junts per tot el món, que pugui conèixer a gent com David Copperfield, un mag que admiro des de nen, i que de sobte ell s’interessi per la meva màgia i que em truqui per dir-me que vol fer un joc que he inventat jo em fa sentir molt emocionat. Avui en dia no hi ha barreres a la màgia.

Tu tambén exerceixes com a mestre d’altres mags que estan començant?
No em sento un mestre però sí que és cert que hi ha nens que em venen a veure a l’espectacle i em comenten que van començar en el món de la màgia amb la meva caixa de jocs o veient-me als programes de televisió. Amb això em quedo al•lucinat perquè és el mateix que em va passar a mi amb mags com Juan Tamariz o Pepe Carrol. Jo també vaig començar veient els seus vídeos i programes.

Parla’ns precisament dels teus orígens com a mag. Quins van ser els teus primers passos en aquest món?

La meva història és curiosa perquè no tenia a ningú a la família que fos un expert en màgia i a mi em va començar a interessar de ben petit. Recordo veure els programes d’en Juan Tamariz com el Magia potagia” des dels sis anys. No obstant, tot i que m’agradava molt no va ser fins als dotze que ºvaig trobar cap escola a Madrid. Així va ser com vaig començar a estudiar màgia. Després vaig descobrir els llibres i poc a poc em vaig anar endinsant en un món en el que, un cop hi ets dins, és molt difícil parar i dir prou. A més, després també vaig estudiar psicologia perquè la màgia té un alt component psicològic.

Amb tot aquest bagatge, podries compartir amb nosaltres alguna anècdota que recordis especialment?
Al llarg de la meva trajectòria hi ha hagut molts jocs que encara no he pogut aconseguit i d’altres que he deixat com a pendents i que estic segur que en algun moment o altre sortiran. Com a anècdota explicaria que tinc una gran llibreta on vaig anotant coses que m’agradaria fer. De fet, a l’espectacle que he presentat a Granollers hi havia moltes il•lusions que en el seu dia vaig anotar a aquesta llibreta i que ja s’han fet finalment realitat.

I en quins altres projectes estàs treballant?
Doncs ara just estem treballant en un nou show que arrenquem en breu i que inclou moltes il•lusions noves. Cada 4 o 5 anys renovo tot el meu repertori, cosa que suposa molta feina perquè cada peça de l’espectacle per sí sola ja suposa anys de feina. Moltes vegades fallen algunes coses però cal anar-les perfeccionant i el públic el que demana és veure un show que l’emocioni, que es deixi emportar i que sempre estigui la màgia present.

I por últim, el lloc on no has actuat i tens entre cella i cella que ho has d’aconseguir?
La veritat és que he anat complint somnis a poc a poc perquè, per exemple, ja vaig actuar a Las Vegas, Los Angeles o Nova York. On hi hagi públic que vulgui veure màgia jo hi seré.