Diari digital del Vallès Oriental i Occidental

Temps ara
Weather Icon
( - )

Santi Subirana: “Estic treballant en nous models de bellesa inèdits. Vull crear peces totalment noves que impactin en el món de l’art i la cultura amb la seva estètica única”


5 Febrer 2024 Redacció: Yaiza Miranda

Imatges: Raquel Duro

Població: Granollers


Santi Subirana, ceramista i escultor de Granollers, ha estat recentment guardonat amb dos importants premis a Itàlia, i destaca la gran il·lusió i reconeixement que suposa aquest reconeixement en la seva carrera. Considera que veure les seves obres a les principals sales d’art, galeries i museus és una part fonamental de l’èxit artístic.

La seva afició per la ceràmica es remunta a la infantesa, ja que els seus pares tenien una fàbrica de ceràmica. Després de formar-se en el món de la ceràmica i treballar en diversos vessants de l’ofici, va decidir explorar les seves inquietuds estètiques, culturals i espirituals, endinsant-se a l’escultura i l’art. Ara, Subirana està recollint els fruits de tota una vida dedicada a aquest món, amb tot un recull de més de 300 premis i diplomes que reconeixen la seva feina a escala internacional.

En primer lloc, enhorabona pels dos premis recents. Com et sents després d’haver rebut aquest reconeixement i com valores la teva feina en general?

Moltes gràcies. És una gran il·lusió. Aquest reconeixement és crucial per a un artista. Veure la teva obra a les principals sales d’art, galeries i museus, i ser reconegut pels especialistes del món de l’art, com la Plana Major, és un honor inigualable.

Per als nostres lectors, podries compartir com va començar aquesta afició per la ceràmica i com ha evolucionat al llarg dels anys?

Vaig començar amb les arrels familiars, ja que els meus pares tenien una fàbrica de ceràmica. Des dels nou anys ja treballava amb l’argila, aprenent cada aspecte del procés i és un món que em va agradar des del principi. Vaig començar a fer escultures als nou anys.

Quan vaig acabar els estudis equivalents al batxillerat, em vaig incorporar a la indústria i vaig aprendre tots els vessants de l’ofici, vaig sentir una crida estètica que va conduir-me a l’escultura i, finalment, al món de l’art. Al cap d’uns anys, cap als 24 o 25 anys, vaig tenir una sèrie d’inquietuds estètiques, culturals, intel·lectuals i espirituals que em van portar cap a l’escultura i el món de l’art.

Com ha estès la seva presència internacional, des de les primeres exposicions fins a la participació en acadèmies i esdeveniments artístics internacionals?

Vaig començar aquí a Granollers, a la meva comarca, a fer exposicions. Després vaig expandir-me cap a França, on aquestes peces van agradar molt i van ser conegudes. 

En aquest procés, va haver-hi un moment que em van convidar a entrar com a acadèmic a unes acadèmies internacionals d’arts, ciències i lletres de França i d’Itàlia, i aquest va ser punt d’inflexió molt important en la meva carrera, perquè em va permetre participar en els seus esdeveniments i va ser quan vaig guanyar presència. Em va obrir les portes a exposicions, llibres i, finalment, a l’escenari internacional de l’art.

Podem afirmar que tot és un circuit cultural. Si estàs a les sales d’art, existeix la possibilitat de vendre les peces, també. Per tant, tenim un circuit, per un cantó, a escala de sala d’art econòmic, però en l’àmbit de museus i acadèmies, més cultural, intel·lectual, inclús espiritual.

Com has manejat els gustos artístics diferents d’un país a un altre, i com has evolucionat entre l’art clàssic i modern?

Les acadèmies tradicionals accepten ara obres modernes. He integrat influències clàssiques i modernes en la meva obra. La meva carrera va experimentar canvis importants en els anys vuitanta, amb una incursió en l’art modern, i després en els noranta, tornant a l’art clàssic amb elements gràfics.

Es poden presentar peces modernes, i si veuen que tenen una qualitat, les accepta totalment i formen part de les acadèmies, dels seus llibres, catàlegs i revistes, amb els escrits d’aquests principals especialistes del món de l’art i de la cultura a aquestes obres. I després estan, doncs, ja catalogades com llibres que passaran a la història de l’art i el reflex gràfic d’aquestes peces en aquests llibres.

Com has arribat al Japó i altres països i què destaquen aquestes experiències en l’àmbit cultural i artístic?

Les invitacions per exposicions internacionals van sorgir de contactes amb el món de l’art. Això em va permetre mostrar les meves obres a països com el Japó, els Estats Units i més, construint una presència global en l’escena artística.

Ha pogut viatjar per enriquir els seus coneixements i aprendre d’altres cultures?

Bé, he anat molt a Itàlia, i és on he treballat més. No he pogut anar a tot arreu perquè no hi ha temps material per fer tantes coses, però m’han convidat a fer exposicions al Japó, als Estats Units, a l’Argentina, a Suècia, i sempre el contacte amb França i Itàlia. També a Barcelona, amb uns salons internacionals que feien cada any.

Per tant, amb tota aquesta sèrie de contactes, ells ja et conviden durant l’any a les seves activitats. Si t’interessa, participes amb les teves peces en aquestes exposicions i vas fent camí.

Després d’una carrera extensa, com has evolucionat i què temes o aspectes prefereixes treballar actualment?

Jo començo amb una tradició clàssica i figurativa, perquè aprenc l’ofici a casa, per tant, la meva inspiració són, la primera són la terrissa típica catalana, que eren les peces que jo feia en el torn. Olles, cassoles, plats, cantis, amperes... Aquí estem parlant encara del món comercial.

Quan vaig fer el pas cap al món de l’art, em va interessar molt la ceràmica grega antiga i la porcellana xinesa, que han estat fonamentals per la meva obra. Aleshores, això va ser un camí que vaig començar a seguir, en el món clàssic, després vaig incorporar dibuixos, perquè era un tema que jo coneixia, perquè ho havia après.

He mantingut un diari cultural que influeix en les meves obres. La tradició clàssica figura al principi, però he explorat estils moderns. En l’actualitat, a través del diari, em sorgeixen idees i conceptes per a les meves obres.

Quins materials prefereixes utilitzar en la teva obra i com integres la tècnica i la creativitat en el teu procés de treball?

Vaig començar amb cel fang d’argila, perquè era el material que es treballava a la fàbrica dels meus pares. També he explorat el gres, la porcellana i altres materials. Cerco una qualitat material òptima i incorporo tècnica i creativitat, assegurant que cada peça tingui una presència estètica i una essència poètica i que les textures siguin extraordinàries. Busco que la qualitat material sigui la més àmplia i la més nova possible.

Com busques que les teves obres comuniquin un missatge o una profunditat intel·lectual al teu públic?

Cerco que cada peça tingui una rellevància estètica i una essència poètica, perquè és el primer que capta l’atenció del públic. Que existeixi una presència estètica de la bellesa per aconseguir un aspecte magnífic. En aquest sentit, incorporo elements de la religió, la història de l’art i altres temes filosòfics, proporcionant una dimensió intel·lectual a la meva obra.

Quines característiques destaquen a les obres que han estat recentment reconegudes amb premis a Itàlia?

La clau és que les obres mostren un domini tècnic i una creativitat extraordinària. Les acadèmies reconeixen la qualitat material i la presència estètica, sent factors decisius per als premis.

Com veus la teva obra evolucionant en el futur? Mantindràs les teves influències actuals o exploraràs noves direccions?

Amb el meu diari cultural com a font d’inspiració, continuaré explorant temes diversos. La meva obra evolucionarà, mantenint una connexió amb el passat però també abraçant noves direccions artístiques.

Amb el recent premi, té algun projecte a futur que vulgui destacar?

Estic treballant en nous models de bellesa inèdits. Vull crear peces totalment noves que impactin en el món de l’art i la cultura amb la seva estètica única. La meva voluntat és aquesta, fer cada vegada coses més importants, i cada vegada estar en museus més importants, i tot això és un camí que t’hi va portant.

Comences amb coses més senzilles i al final veus que tens possibilitats d’arribar al punt més alt. I aquesta és la meva trajectòria, mirar d’arribar el més alt que pugui, dintre la meva carrera com a artista. I per això ara estic fent aquests nous models de bellesa, que no estan vistos encara, i buscant de fer peces totalment noves que siguin una novetat estètica absoluta en el món de l’art i la cultura

Ha tingut obres exposades a molts llocs. Hi ha alguna que li agradi especialment veure en un determinat museu?

M’agrada veure les meves peces en acadèmies d’Itàlia. La gent allà aprecia l’art i valora els diversos aspectes d’una escultura, com la forma, el dibuix, el color i la textura.

Durant la teva carrera, quina etapa recordes amb especial afecte?

Als anys 80 vaig tenir una explosió de creativitat i vaig fer les obres que més m’han marcat a la meva vida. En aquella època estava molt inspirat per la natura. Les formes sinuoses dels arbres i les roques van influir en peces atrevides i singulars.

Per exemple, quan entres en un bosc; els arbres, les plantes, les pedres, les roques, arrels, bolets, herbes, flors... 

Tot el que veus allà, són formes de la natura. Són formes plàstiques vives que les tens a la teva disposició. Si realment saps veure que poden ser el punt de partida per fer un disseny molt avançat. Quan veus aquelles grans pedres, aquelles grans roques que han estat modelades per la natura durant mil·lennis... Això és una font d’inspiració directa per la meva obra.

Això li va passar a Gaudí, no? Estava de passeig i de casualitat va veure unes pedres amb formes i es va inspirar per fer les mítiques xemeneies de La Pedrera

Doncs sí, la natura per mi ha estat essencial durant la meva obra. Hi ha dos temes que m’interessen molt dintre de la història de l’art. A part del Renaixement i el Barroc, perquè he treballat molt a Itàlia, ja que m’ha interessat. Però quan vaig arribar a l’art romàntic, el romanticisme dona molta importància a la natura.

Perquè només que ho hagi caminat per un bosc, ja de seguida veig la idea. Inclús m’emporto una llibreta per a asseure’m una estona i començar a apuntar una mica el pensament que tinc en aquest moment. Encara que sigui un pensament més abstracte, però després jo sé que el que jo he apuntat a la natura es convertirà en una forma concreta en el treball creatiu del taller.

Com va ser la teva inspiració en els últims treballs?

Estic constantment investigant i fent dibuixos. Quan trobo un dibuix interessant, el converteixo en una escultura única. Estic en una recerca per crear peces totalment noves.

Com veu el futur de la ceràmica i l’art amb fang?

Estic centrat en la meva carrera i en la ceràmica, però no conec bé altres sectors. Amb les noves tecnologies i canvis, el futur pot ser incert, però estic content amb els fruits de la meva llarga carrera artística.

Ha impartit xerrades o tallers?

Vaig donar classes de ceràmica durant set anys quan era jove. Tot i que ara m’he centrat totalment en la meva carrera artística, valoro el contacte directe amb la matèria.

Quin aspecte o elecció t’ha donat més significat en aquesta professió?

Vaig començar per inquietuds estètiques i culturals. El món de l’art em va oferir valors ètics i estètics que el món comercial no podia proporcionar.

Algú que l’hagi inspirat com a artista?

Joan Miró ha estat una influència. M’agrada la seva carrera i l’aplico al dibuix i disseny gràfic de les meves escultures.

Com veu la relació dels joves amb aquest món artístic?

La tendència sembla dirigir-se cap a les noves tecnologies, però encara hi ha llibertat per seguir altres camins. Cada artista decideix el seu missatge i estil.

Com li agradaria que en el futur continués, diguem, tot aquest material amb un descendent, amb un... Hi ha alguna expectativa al respecte?

El meu fill ha fet una altra carrera i ja em sembla que el tema s’acaba aquí, en aquest sentit, a Granollers, la ceràmica... El que jo estic fent a Granollers i que continuaré fent tota la vida, sempre, mentre es pugui. Llavors, el meu fill s’ha dedicat a una altra carrera, per tant, la cadena ja no segueix.

Va començar el meu besavi Fèlix el 1921, llavors va venir el meu avi, el meu pare i he vingut jo. I han sigut quatre generacions de ceramistes. Però, bé, aquí quedarà un llegat cultural per a la història de la humanitat.

Això també, en aquest sentit, estic content, perquè si aquestes peces estan als principals museus, jo ja hauré cobert una etapa molt bonica de la vida. I això, és clar, serà com una font d’inspiració per a les futures generacions, perquè aquestes peces estaran mil·lennis i mil·lennis aquí.

Teniu algun consell per als joves que vulguin dedicar-se a aquest món?

Treball constant, progrés continuat i persistència. Aquestes serien les línies a seguir, perquè la vida té èpoques diverses, però amb insistència i perseverança, es poden aconseguir coses importants.


Rep les notícies d'última hora

Guia comercial del Vallès