“Hem treballat molt durant aquestes set setmanes, amb un objectiu i un repte complicat, però amb el treball de tots ho hem pogut aconseguir”

Antonio Hidalgo es va convertir en nou entrenador del primer equip del Sabadell a principis del mes d’abril per afrontar el tram final d’una temporada que estava sent força complicada. L’entrenador de Granollers va firmar fins a final de temporada amb l’opció de ser renovat si aconseguia la permanència de l’equip a Segona B. Hidalgo aterrava a Sabadell després d’una etapa de tres anys a com a segona entrenador a Xipre, concretament a l’AEK Larnaca, on ha pogut aprendre molt i on aquest any ha aconseguit disputar la fase de grups de l’Europa League, per segona vegada en la història del club. A més, durant aquests anys ha aconseguit guanyar la Copa de Xipre i va ser subcampió de lliga la temporada 16-17 Abans de marxar a Xipre, es va estrenar com a entrenador, a la banqueta del primer equip del Granollers, amb el qual va aconseguir la permanència a Tercera. Finalment, després de tres anys a Xipre, va rebutjar un any més de contracte per afrontar un nou repte a la banqueta del Sabadell. Finalment, després de 7 partits i un mes molt intens, on ha sumat 12 de 21 punts possibles, Antonio Hidalgo i els seus jugadors van aconseguir la permanència després de la victòria a l’última jornada davant l’Olot.

Quines són les teves sensacions/valoracions d’aquest tram de temporada, el que has estat a la banqueta?

Ara, després d’haver passat tot aquest temps, la veritat és que les sensacions són molt bones. He estat treballant molt durant set setmanes que han estat molt
dures, amb un objectiu i un repte que era difícil d’aconseguir, però amb el treball de tots, finalment, ho hem pogut aconseguir.

Com vas afrontar un partit tan complicat com l’última jornada contra l’Olot?

Bueno, al final ho afrontes amb la màxima il•lusió i amb la màxima concentració. A més, sabíem que havíem fet el més difícil que era arribar a l’última jornada depenent de nosaltres mateixos i de no estar pendent d’altres camps. Tot i que també, a la vegada, amb aquella ansietat en la que saps que has de treure el partit i que has de guanyar per aconseguir l’objectiu. A més, vam tenir molta afició que es va desplaçar fins a Olot i que va estar al nostre costat, i al final aquells tres punts ens van acabar donant la salvació.

Com has viscut aquests últims partits de lliga?

En definitiva, les he viscut amb molta
intensitat. Ja et dic, han estat pràcticament 24 hores pensant en el Sabadell i mirant de buscar les millors solucions. A més, els jugadors s’han entregat des del primer segon, i aquesta connexió ha fet que entre tots haguem pogut obtenir els resultats. La veritat és que tots hem remat a la mateixa direcció i al final en el futbol la unió et permet aconseguir grans coses.

Com és la sensació de viure una permanència tan complicada com aquesta?

Al final, com a jugador tens la teva responsabilitat i has d’ajudar en tot el que puguis, però tens una funció clara. En canvi, com a entrenador has d’estar pendent de 25 persones, en la que cada una té la seva manera de fer i al final saps que només juguen 11. No obstant això, el més important era enviar-los una idea, la qual la van creure tots des del primer moment i això és el que fa sentir més orgullós.

Què creus que t’ha aportat com a entrenador aquesta etapa a Xipre?

A mi, aquests tres anys m’han servit molt de formació i he pogut aprendre molt al costat de dos grans entrenadors. Al final, vaig sortir de Granollers fa tres anys i al tornar ha estat un moment en el que un se sent preparat i creia que era el moment adequat per donar el pas com a primer entrenador. Al final s’ha pogut donar i ha pogut sortir tot bé.

És tan diferent com sembla el futbol de Xipre com el que es veu aquí?

No és que sigui molt diferent, el que si que es pot dir és que són ritmes de futbol diferents i qualitats diferents. Allà hi ha dos grups ben diferenciats, és a dir, els sis que lluiten pel títol i altres sis que més o menys sempre lluiten per la salvació. Però en els sis primers equips hi ha molta qualitat i podria ser un nivell de segona divisió d’Espanya. A més, també amb l’AEK aquest any ha estat molt bonic, ja que ens vam classificar per la fase de grups de l’Europa League, per segona vegada en la història del club, i la veritat és que aquest any ha estat molt bonic pel que fa a experiències.

Et vas estrenar com a entrenador amb el Granollers, on vas aconseguir la permanència a Tercera, amb què et quedes d’aquella etapa?

La veritat és que va ser una etapa molt bonica, en la qual vaig estar menys partits que aquí a Sabadell, ja que va ser com un mes amb molt urgència de guanyar partits. Recordo que vam guanyar els dos primers i al final es va aconseguir el que volíem que era la salvació. A més, que anys després que el Granollers segueixi a Tercera és molt meritori, jo els segueixo molt i van creixent a poc a poc i ara mateix estan fent un treball fenomenal.

En una categoria tan complicada com Segona B, on conviuen filials d’equips més grans amb primers equips més experimentats, quina és la clau per poder competir a bon nivell?

Ja vaig coneixent la Segona B, ja que jo pràcticament he fet tota la meva carrera a segona divisió i és una categoria que la controlo bastant més. Amb aquests 7 partits i vivint a fora, a un sempre li agrada veure futbol i estar informat, però si que està clar que tant filial a la categoria fa que el grup sigui més competitiu i difícil, ja que tots els filials tenen jugadors de molta qualitat i poden fer grans inversions. Després estan els altres equips, els quals lluitem per estar allà i depenent de les plantilles es poden aspirar a unes o altres coses.

Com creus que afecta la pujada de preus al mercat de fitxatges a les categories més baixes?

La veritat és que nosaltres no estem al mateix nivell que altres equips i no podem aspirar a cap de les incorporacions que ells poden fer. Nosaltres ens movem en un altre tipus de mercat i al final s’ha de fer molt de treball de seguiment, veure quins jugadors podem assolir i després prendre les decisions pertinents, és a dir, aquells que per la nostre idea són els que millor encaixen.

Quin pensament tens de cara a la pròxima temporada?

Ara és el moment d’analitzar moltes coses i veure tot allò que volem millorar pel que fa al funcionament del club. A més, és un moment en el que hem d’estar molt atents, ja que és un dels més importants de la temporada degut a que hem d’intentar encertar el màxim possible i començar a preparar una altre temporada.

Parlant de la teva etapa com a jugador, quin és el millor record que guardes o els millors moments?

Ara està clar que estem a una altre etapa, però els meus anys de jugador serà l’etapa més important de la meva vida, ja que com ser futbolista no hi ha res. He pogut viure de primera mà, poder ser protagonista a la gespa i guardo records inoblidables de tots els llos en els que he estat. A més, he pogut jugar al màxim nivell del futbol espanyol i estic molt orgullós de tot això.

Creus que un jugador professional que acaba la seva etapa com a jugador està preparat per estar a la banqueta d’algun equip professional? Com creus que hauria de ser el camí a recórrer?

Ara s’està veient de tot, però aquí estar clar que necessites un període de formació. Evidentment, per poder entrenar has de tenir tots els cursos fets i les llicències en regla, però després hi ha molt de treball darrere. A més, jo durant aquests tres anys he pogut aprendre de gent que ja porta molts anys a la professió, ja que has de saber gestionar, preparar la setmana, els continguts i els motius pels quals fem totes aquestes coses. Tot això té un cert bagatge i, estar clar, que això no s’aprèn en un dia o dos. En el meu cas, de la meva etapa del Granollers fins ara, hi ha hagut una evolució molt gran pel que fa al saber preparar totes les setmanes, saber gestionar una plantilla, els entrenaments, els partits, les emocions... en definitiva, coses que vas aconseguint gràcies a l’experiència.