La Maria Josep Pons ens apropa al fascinant món del comportament felí, desmuntant mites i oferint-nos claus per entendre i abordar els problemes de conducta més comuns amb els gats.

Pons va estudiar biologia, però les dificultats per trobar feina en aquest àmbit la van portar a reorientar la seva carrera.

Durant 23 anys va treballar en tasques administratives, però sempre va mantenir una forta connexió amb els animals. Un punt d'inflexió va ser l'arribada de dues gates a la seva vida, que la van impulsar a aprofundir en el coneixement del comportament felí.

La seva decisió de centrar-se en gats va sorgir de la seva pròpia experiència amb les seves dues felines i de la seva fascinació per la seva complexa i subtil etologia. El treball de final de màster, titulat "És essencial que els tutors s'informin sobre el comportament i les necessitats dels seus animals de companyia per evitar situacions d'abandonament", va ser tot un procès en el que va accedir a molta documentació sobre els estudis relacionats amb el benestar animal.

Actualment, Pons dedica la seva activitat professional a assessorar famílies amb gats que presenten problemes de conducta. A través d'una anàlisi exhaustiva de cada cas, identifica l'origen del problema i proporciona pautes personalitzades per corregir-lo i millorar el benestar tant del gat com dels seus cuidadors.

Un dels aspectes més importants de la seva tasca és desmuntar els mites que sovint envolten els gats i la seva conducta. Destaca la falta de coneixement general sobre l'etologia felina, que porta moltes persones a interpretar erròniament els comportaments dels seus gats i a no buscar ajuda professional quan és necessària.

Ens podries explicar una mica sobre la teva trajectòria i la teva especialització en conducta felina?

El meu nom és Maria Josep Pons i durant els últims vint anys m'he dedicat laboralment a tasques administratives i, a més a més, he continuat amb lectures d'estudis de biologia per mantenir els meus coneixements al dia.
Farà quasi cinc anys, per diferents circumstàncies personals i laborals vaig decidir fer un canvi radical. Vaig deixar la meva feina i em vaig embarcar en un màster en etologia d'animals de companyia (gossos i gats) impartit a la Facultat de Veterinària de la UAB.

Aquesta decisió va ser motivada per la meva passió pels animals, especialment pels gats, i la necessitat de trobar una nova direcció professional que em satisfés plenament.

Quin va ser el teu projecte de màster i com et va influir en la teva trajectòria professional?

El contingut del treball de màster el vaig centrar en el benestar dels gats a l'entorn domèstic. Va ser una oportunitat per aprofundir en la comprensió de les necessitats i el comportament dels gats en un entorn humà.

Aquest projecte va ser fonamental per a la meva especialització en conducta felina i em va proporcionar les eines necessàries per començar a treballar en aquest àmbit.

Quins són els principals problemes de conducta que et trobes en els gats i com els abordes?

Els problemes de conducta en gats poden ser diversos, des de marcar territori amb orina fins a agressivitat "injustificada". Moltes vegades, els tutors no identifiquen aquests comportaments com a problemes i els normalitzen.

La meva tasca és informar-los sobre el comportament dels gats i ajudar-los a comprendre quan que un comportament que ens és molest (orinar, joc brusc, mossegades) és una forma de comunicació per part del gat.

Per resoldre aquestes situacions incòmodes utilitzem tècniques d'aprenentatge basades en reforç positiu i sempre amb un tracte amable i respectuós amb l'animal. Sempre trobant les solucions més adequades a cada cas concret.

Quina creus que és la principal raó per la qual els problemes de conducta dels gats sovint es passen per alt?

La manca de coneixement sobre el comportament dels gats és un dels principals factors. Molts tutors no coneixen les necessitats i les conductes pròpies dels gats (l'instint natural com a espècie) i, per tant, no reconeixen quan un comportament està alterat i el perquè.

Un altre motiu és el fet que amb els gossos, els seus tutors tenen vida social, és a dir, poden compartir activitats i experiències en grup i explicar anècdotes o curiositats aprofitant les estones de passeig.

En canvi, el gat és un animal que viu (en general) de portes a dins i això fa que normalment no sigui gaire motiu de conversa i se'n parli molt menys d'ells, de manera que els problemes de conducta poden passar desapercebuts durant més temps. La falta de diàleg i informació entre propietaris de gats també contribueix a aquesta situació.

Com creus que es podria millorar la comprensió i el tractament dels problemes de conducta dels gats?

És essencial que els tutors de gats s'informin sobre el comportament i les necessitats bàsiques dels seus animals de companyia.

També es podria fer en l'àmbit local mitjançant campanyes de sensibilització o informatives, pel que fa a escoles o acudint als professionals del sector (veterinaris i especialistes en comportament).

Quan parlem de buscar informació sobre els gats, quins consells donaries per assegurar-nos que estem consultant fonts d'informació fiables?

Sempre recomano que es consultin fonts d'informació rigoroses, serioses i que siguin de fonts contrastades, amb contingut provinent de persones amb formació i acreditacions relacionades amb la matèria de la qual es tracta. Hi ha molt contingut a les xarxes socials que s'allunya molt d'aquests requisits i, per tant, pot fer més mal que no pas bé per la desinformació que genera.

Parlem ara sobre els serveis que oferiu en relació amb els comportaments dels gats. Quins tipus de serveis ofereixes i com els adaptes als diferents comportaments dels gats?

Entre altres serveis, ofereixo tres tipus d'assessoria que tenen relació amb la presència o absència del problema de conducta. En primer lloc, hi ha les assessories preventives que són les que busquen prevenir, evitar o disminuir l'estrès que genera la situació de canvi (mudança, naixement d'un nadó, adopció d'un gos...), per tant, s'han de fer abans del fet en concret.

En segon lloc, hi ha les assessories de millora que busquen de millorar la situació actual partint que no existeix cap problema en el comportament del gat i així li podrem oferir una millor qualitat de vida (enriquiment ambiental, prevenir l'estrès i gestionar-lo, millorar la interacció, aprendre la comunicació...).

En tercer lloc, hi ha les assessories correctives, les que busquen corregir i modificar una situació que s'ha convertit en un problema de convivència evident. L'objectiu és recuperar el benestar i evitar que torni a succeir (orinar fora del sorral, miols excessius, destrossar mobles, mossegades intenses, por o agressivitat, etc.).

Les pautes que caldrà aplicar estaran enfocades a recuperar la situació inicial alterada i evitar que es repeteixi en el futur.

Quines són algunes de les principals consideracions que cal tenir en compte en la socialització d'un gatet?

L'etapa de socialització dels gatets és crítica per al seu desenvolupament i per afavorir un comportament equilibrat dels adults i amb menys risc de problemes de conducta en el futur. Caldria exposar-los a tota una sèrie d'estímuls (olors, sorolls, situacions, altres animals, persones...) de forma progressiva i controlada pel seu aprenentatge.

El recomanable és que els gatets haurien d'estar amb la seva mare i germans i paral·lelament fer el procés de "socialització" segons he indicat abans. Les cases d'acollida que rescaten gatets i mares del carrer tenen un paper clau en aquesta tasca.

Com pots ajudar a les persones que volen adoptar gatets a iniciar el procés de socialització?

Justament, disposo d'una assessoria preparada expressament per poder donar totes les pautes i indicacions per afrontar una bona i completa "socialització" en aquesta curta i tan sensible etapa dels gatets.

Quins consells donaries a aquells que volen aconseguir un gatet ben socialitzat per al seu nou llar?

Primer caldria informar-se bé sobre com tenir cura d'un gatet. És important respectar les lleis de la natura i permetre que els gatets creixin amb la mare i els germans, com he dit abans fins als dos mesos i mig. I amb això combinar les pautes de manipulació i estimulació adequades amb supervisió d'alguna especialista.

És important saber que caldrà temps, esforç i constància per aconseguir uns gatets equilibrats i sense pors.

Per tant, és important respectar el ritme natural de desenvolupament dels gatets i alhora proporcionar-los un entorn segur i enriquidor per a créixer bé.

Com a professional, quin és el teu consell per a una família que decideix adoptar un gat adult?

Quan una família decideix adoptar un gat adult és important que tingui en compte diferents aspectes. En primer lloc, ha de pensar quin seria el caràcter del gat que millor es pot adaptar als seus gustos, és a dir, un gat actiu, o tranquil, o tímid, o extrovertit, etc. perquè això li facilitarà l'adaptació a les rutines de la família.

Les persones que hi treballen poden facilitar detalls sobre el caràcter i preferències de l'animal que seran útils per ajudar en l'elecció del gat en adopció.

Quins serien els passos més adequats per ajudar aquest gat a adaptar-se al nou entorn domèstic?

Sobretot si és la primera vegada que la família conviurà amb un gat recomano que busquin assessorament professional.

Les primeres setmanes són crucials per a establir rutines i proporcionar un ambient adequat al gat. Disposo d'assessories per pautar les diferents situacions que es poden presentar: adaptació del nouvingut a casa, la presentació entre gats quan ja en tens un, gestió adequada de l'entorn i la interacció amb el gat. Tot plegat ajudar al seu benestar físic i emocional.

Quines serien les principals àrees de millora que suggereixes per al benestar del gat en un entorn domèstic?

Un dels elements clau és l'enriquiment ambiental que implica proporcionar al gat un entorn estimulant i adaptat a les seves necessitats naturals. Això inclou disposar de rascadors adequats, punts d'observació elevats, joguines interactives i altres recursos que permetin al gat expressar les seves conductes pròpies (instintives) i permeten reduir l'estrès.

Com abordes els problemes de conducta una vegada que ja s'han manifestat a casa?

Quan es presenten problemes de conducta, és crucial identificar-ne les causes i abordar-les de manera adequada. Aquesta fase pot incloure una visita veterinària per descartar problemes de salut, seguida d'un conjunt de pautes i recomanacions que poden incloure canvis en l'entorn, manipulació i relació amb el gat.

Quins serien alguns exemples concrets de problemes de conducta i com els abordes?

Els casos més habituals són orinar o defecar fora del sorral, destrossar mobles, joc amb mossegades o esgarrapades, miol intens, o baralles entre gats que conviuen.

Cada cas requereix una avaluació detallada per identificar les causes subjacents i desenvolupar un pla d'acció personalitzat.

Quin és el paper de la prevenció en la gestió del comportament dels gats?

La prevenció és fonamental per evitar que es desenvolupin problemes de conducta. Això pot implicar proporcionar un entorn enriquidor, fomentar la comunicació i el vincle amb el gat, i abordar els canvis en la llar de manera gradual per reduir l'estrès.

Mantenir una relació positiva i respectuosa amb el gat és clau per al seu benestar general i el bon funcionament de la convivència a llarg termini.

Quin consell donaries a les persones que es troben en aquesta situació i busquen orientació?

És important reconèixer quan és necessari buscar ajuda i no dubtar a sol·licitar assessorament professional. Les persones que es troben amb dificultats en la gestió del comportament dels seus gats poden beneficiar-se de l'orientació d'un expert en etologia felina, que proporcionarà un pla d'acció adaptat a les necessitats específiques del gat i de la família.

Quan es tracta d'agressivitat entre gats que conviuen, com identifiques les causes d'aquest comportament i quines estratègies utilitzes per abordar-ho?

En el cas d'agressivitat entre gats és molt important identificar les causes per poder abordar la situació de manera adequada. Poden ser des de conflictes territorials fins a motius de salut o pors. Per fer-ho m'ajudo de l'observació acurada del seu comportament (gravacions en vídeo) i amb un anàlisi complet del caràcter dels gats implicats (etograma). També disposo de tota la informació facilitada per la família amb preguntes formulades en aquest sentit.

Posteriorment, si el cas ho requereix, es posa en pràctica el procés de reintroducció entre els gats, amb pautes específiques per cada família per gestionar correctament la "nova" convivència entre ells.

Com gestionaries l'agressivitat redirigida entre gats, on un gat pot agredir l'altre com a resultat de sentir-se atemorit per alguna raó externa?

L'agressivitat redirigida és un tipus d'agressió molt greu i malauradament, més freqüent del que es pot pensar. És un atac molt violent i imprevist d'un gat contra un altre o cap a algú de la família.
Si es dona aquesta situació recomano demanar ajuda al més aviat possible a una especialista en gats, ja que els individus implicats (agressor i agredit) poden quedar tant físicament com emocional molt afectats.

Com et poden contactar les persones que necessiten la teva ajuda amb problemes de comportament dels gats?

Teniu diverses opcions per contactar amb mi. Podeu trobar-me a les xarxes socials com Instagram, Facebook i LinkedIn, on em trobareu com a "Gatos a pares".

També podeu preguntar al vostre veterinari de confiança que potser us pot adreçar a mi. De la mateixa manera algunes botigues de venda d'accessoris i alimentació per animals de companyia poden tenir el meu contacte. He participat amb alguna xerrada gratuïta en esdeveniments relacionats amb diades animalistes o de conscienciació per l'adopció de gats sense llar.

I per aquells que estiguin considerant adoptar un gat, tens algun consell per a l'elecció del gat adequat per a ells?

Recomano que es prenguin un temps per analitzar les seves circumstàncies i prioritats a la vida abans de prendre aquesta decisió.

És important escollir un gat que per caràcter i forma de ser li sigui més fàcil incorporar les nostres rutines tot i que al final nosaltres també ens hem d'adaptar a ell. I evidentment, sempre aconsello adoptar-ne dos junts, ja que per ells és un avantatge per l'aprenentatge i la companyia que es poden donar.

També aconsello visitar diferents refugis o centres d'acollida i interactuar amb els gats en més d'una ocasió (fins a tres) abans de prendre la decisió definitiva.