L’Elna Frances, és una jove patinadora del CPA Ripollet que recentment ha captivat l’atenció de la comunitat esportiva i del patinatge artístic. Amb una impressionant victòria a la semifinal de la World Cup i el títol de campiona del Campionat de Catalunya, la jove de 18 anys ha demostrat un talent extraordinari i una dedicació excepcional al món del patinatge al mateix temps que compaginava l’esport amb els estudis i la preparació per la selectivitat. Aquesta jove promesa ha estat capaç de brillar en el panorama internacional, portant el nom de Catalunya al podi en aquest esport tan exigent. En aquesta entrevista, explorarem la seva experiència, els seus èxits i els desafiaments que ha hagut de superar en el seu camí cap a l’elit del patinatge.

En aquest petit espai, trobareu, també, les declaracions de la Montse Marin (M.M a l’escrit), mare de l’Elna i que ens va acompanyar en el moment de l’entrevista.

Com comença la teva afició pel patinatge artístic?

Vaig començar als quatre anys, en aquella etapa feia gimnàstica rítmica i patinatge, però va haver-hi un moment en el qual vaig haver de decidir i decantar-me per una de les dues modalitats i vaig decidir que continuaria en el món del patinatge i, des de llavors, porto patinant

Què sents quan estàs a sobre dels patins?

És una forma d’evadir-me del meu dia a dia, perquè no penso en res quan patino

Et poses nerviosa a les competicions?

Sí, sobretot abans de sortir. Però un cop estic dins de la pista, amb l’ambient i la música se me’n va tot de dins. És sobretot en sortir, després se’m passa

I com gestiones aquestes emocions? Tens algun mètode?

M’agrada posar-me música amb els cascos i que sigui motivadora perquè m’ajudi amb aquests nervis, com ‘Èxitos España’ a Spotify (riures)

Com és la teva rutina d’entrenaments en el dia a dia?

Ara mateix entreno de dilluns a dissabte i ho faig tot just sortir de l’institut. A l’acabar les classes a les 14:30 h, anem camí a Ripollet i menjo dins del cotxe perquè a les 15:15 començo els escalfaments per l’entrenament, que fem uns 40-45 minuts. A les 16:00 començo la part de patins, que dura una hora i mitja i cap a les 17:30 fem una hora de ‘flexi’ o bé de preparació física.

Els dissabtes és diferent perquè pot variar, però normalment faig de 9:00 a 14:00 aproximadament faig dansa, ‘flexi’, preparació física i patinatge

I per les competicions són més hores encara?

Sí, totalment. També depèn del Campionat que sigui, però, per exemple, per al Campionat de Catalunya, hem entrenat dos dies al matí de manera addicional durant el curs i als quals jo no podia anar perquè tenia classe. Quan vaig acabar la sele va ser quan vaig poder començar a assistir als entrenaments del matí, que en principi només eren els dimarts i dijous, però que van acabar sent cada dia perquè teníem el campionat. Per tant, entrenàvem al matí i després a la tarda

Parlant de la selectivitat. Com has portat tot aquest procés acadèmic al mateix temps que els entrenaments i la preparació dels Campionats?

Bueno, més o menys s’ha intentat portar. Perquè, a més a més, i abans de començar amb la preparació de la selectivitat vaig tenir la World Cup i en aquell moment ho tenia tot junt i va costar de portar una mica

En quin moment comencen els entrenaments a ser tan intensos i a haver de dedicar-li tantes hores?

A Ripollet vas pujant de grup, i cada grup fa unes hores diferents d’entrenaments assignats. Quan jo era petita entrenava els dimarts, dijous i dissabtes, però quan vaig arribar a nivell ‘A’ em va agafar la Janet, la que avui en dia és la meva entrenadora i va ser quan vaig començar a entrenar algun dia més. Quan entres a Categories, vas al grup de Categories i vaig començar a entrenar més. Tot ve assignat i determinat pel grup en el qual estiguis i al qual pertanyis

No t’han pesat mai totes aquestes hores?

No, la veritat és que no. Vaig començar a competir a l’etapa de Benjamina i des de llavors que hi estic

No has patit cap ‘crisi’ de voler deixar-ho? Algun mal moment en el qual necessitaves un descans?

Sí, l’any passat. Vaig tenir unes setmanes de vacances quan vaig acabar l’europeu, però quan vaig tornar seguia igual, decaiguda i amb els ànims baixos. I per Setmana Santa vam parlar amb la meva entrenadora i vaig poder descansar uns quinze dies per desconnectar de tot. Al tornar d’aquestes petites vacances, vaig tornar amb moltes més ganes, fins i tot en els últims dies ja trobava a faltar, de nou, el patinatge i entrenar

Quants entrenadors has tingut al llarg de la teva trajectòria al patinatge artístic?

Doncs en tot aquest temps només n’he tingut una, la Janet. Sempre he estat amb ella

Llavors ella t’ha vist créixer i evolucionar en tot aquest temps

Sí, són molts anys. Però també ha ajudat la psicòloga esportiva que recentment hem trobat

L’heu buscat vosaltres o des del club us han facilitat el contacte?

No, l’hem buscat nosaltres a través d’uns dels nois del club de patinatge que ens la va recomanar. M’ha ajudat molt a gestionar les meves emocions i sentiments amb el patinatge. M’ha ajudat a acabar de sortir d’aquesta fase que portava arrossegant uns mesos enrere, però també és cert que quan hi vaig anar, ja estava molt millor després d’aquest període de vacances que vaig tenir i en el que vaig poder desconnectar

M.M: Després d’aquests quinze dies de vacances, va ser quan l’Elna ens va dir “ara sí que sé que vull patinar”, perquè en aquell període hi havia moments en què s’ho qüestionava

Sí, va ser després de la Setmana Santa. Vaig necessitar un temps per trobar-ho a faltar i tornar amb més forces i saber que volia continuar patinant. Va haver-hi el cúmul de coses amb la preparació de la sele, però ho vaig superar

Ara que has acabat la selectivitat, què és el que t’agradaria estudiar?

M’agradaria molt fer química a la. M’agraden molt els laboratoris i la investigació. Està complicat entrar pel tema de la nota de tall, però com tinc l’acreditació d’esportista d’alt rendiment, potser podria entrar per una d’aquestes places, tot i que només n’hi han quatre

A quina universitat t’agradaria entrar?

A la UAB, tot i que alguns professors m’han recomanat anar a la UB, però per qüestions de temps, proximitat i de desplaçament cap a Ripollet, em queda millor la UAB

Tot i anar a la universitat, el nivell d’intensitat i les hores dels entrenaments continuaran sent els mateixos?

Sí, sí, això no canvia

Tens algun record especial o que et faci especial il·lusió en pensar-lo?

Et diria que per mi va ser especial el Campionat d’Espanya que vaig disputar el 2018, on vaig quedar campiona d’Espanya. Aquell any va ser dur, perquè vaig estar tot l’estiu rebent correccions i ‘bronques’ però al final tot va sortir bé

M.M: Ella comença la temporada de patinatge ara. Des de dilluns, té les sessions dobles d’entrenaments. A l’agost, ha d’entrenar i patinar, i aquesta és la seva rutina fins que comenci el cole

No tens vacances en cap època de l’any?

No, no n’hi ha. Tot just en aquest mes de juliol m’estic preparant per al Campionat d’Espanya, i en funció dels resultats que obtingui, podré optar per anar a l’Europeu o bé al Mundial, hauré de continuar entrenant perquè es farà a finals d’agost principis de setembre.

Jo vaig arribar de l’europeu i, només arribar, l’institut ja feia una setmana que havia començat les classes. En arribar a casa, un diumenge, vaig haver de tornar a les classes amb una setmana més tard i no podia faltar més perquè ja havia estat fora tota una setmana per la competició

M.M: Jo crec que va ser en aquest moment quan va acabar de saturar-se i va estar un temps ‘fotudeta’. Va arribar a tenir un shock psíquic, perquè se’ns va desmaiar a casa un dia i va anar a fer unes proves i uns anàlisis on va sortir que tenia onze paràmetres alterats, inclosa l’hormona de l’estrès

Com es va viure això des de casa?

M.M: La veies que no estava bé, que estava malament. Però ella ha estat capaç de sortir tota sola d’aquesta situació i sense cap ajuda mèdica. Nosaltres no sabíem com ajudar-la, però la psicòloga li va donar molta força

Sents que has hagut de fer algun sacrifici per poder arribar on estàs ara i aconseguir el que has aconseguit?

Sí, sobretot a l’època d’estiu i totes les vacances que no he fet en tots aquests anys és el que més he hagut de sacrificar. També quedar i estar algun dia amb les amigues. Per exemple, ara elles marxen tota una setmana a Salou i jo podré anar algun dia express, perquè com és tot just abans del Campionat d’Espanya no puc estar tota una setmana sencera sense entrenar. Llavors, aniré un parell de dies, però els dies que no hi ha entreno

I com ho feu la família amb el tema dels entrenaments i desplaçaments?

M.M: La porto, l’espero i després tornem, perquè si no és una despesa molt gran i temps que perds en anar amunt i avall. Té molt mèrit tot el que fa

Elna, com t’agradaria veure’t en un futur no molt llunyà? Potser en cinc o sis anys?

Suposo que havent acabat la carrera, tot i que no ho sé, perquè si l’he de fer amb més anys... i patinant, potser ja no, o si, no ho sé

Encara que no sigui per competir? Si no per passar-ho bé?

M.M: Jo crec que el dia que deixi de competir, plegarà del patinatge

I vinculada, d’alguna forma?

Sí, sent entrenadora o jutge de patinatge. M’agradaria molt continuar al patinatge jutjant als Campionats a les joves patinadores

Quan és, més o menys, l’edat en què una patinadora deixa aquest esport?

És un esport curt, cap als 24-25 anys la majoria és quan decideix deixar-ho.

M.M: Sí, han de ser conscients de quan fer-ho, perquè les joves van trepitjant fort. Sobretot ho fan els nois, perquè arriben fets pols, tiren triples i es desgasten molt físicament

Has patit alguna lesió greu?

El 2019, quan encara era cadet de primer any, vaig tenir els genolls. Com que l’any anterior havia quedat Campiona d’Espanya, mel vaig poder saltar, però el Campionat de Catalunya l’havia de fer sí o sí i vaig fer el que vaig poder per classificar-me pel d’Espanya i allà vaig competir, però aquell campionat tampoc em va anar del tot bé

M.M: També es va donar que estava en etapa de creixement i sabíem que aquella temporada quedaria fora o que seria complicada

Fa molt el fet de tenir un entrenador que està per tu?

M.M: Fa molt el club i el lloc on estàs, perquè podíem haver anat a un altre club i ens podíem haver quedat allà i sense res. Si els nens tenen la sort d’anar a parar a un bon lloc i els acompanyen en tot el procés de creixement i adolescència, els guia molt a prendre decisions

Quin consell donaries a tots aquells joves que volen iniciar-se en el món del patinatge artístic?

Que treballin, que treballin molt per aconseguir el que vulguin, perquè si ho fan ho aconseguiran i que no es quedin amb les paraules negatives que es poden trobar pel camí, perquè a mi em va passar. De petita, en algun moment em vam dir que no faria ni aconseguiria res i aquí estic

M.M: La seva entrenadora em va dir “aquesta nena només pensa a beure aigua, buscar forats a la pista i en anar al lavabo. No farà res” i va ser quan la Marta Oller, una entrenadora i patinadora, ens va dir que anéssim a Ripollet.