“El que m’ha portat a la política és un tema de compromís i d’aportar el meu granet de sorra per fer l’esport de la ciutat millor”

Álvaro Ferrer es va formar a la base del BM Granollers i va jugar al primer equip fins l’any 2011. Un cop va sortir del club, va passar per equips d’alt nivell com Ademar León, Atletico de Madrid, Oporto, BM La Roca, BM Aragón i el TSV Hannover-Burgdorf, de la Bundesliga alemanya. Però al 2015 va tornar al club on es va formar, tot i que aquest mateix any també va entrar a la vida política, com a regidor d’Esports de Granollers com a independent a la llista del PSC. Un cop acabat aquesta etapa de dos anys va anunciar la seva retirada a finals de la temporada 16/17, però una lesió d’Albert Pujol, el va fer tornar a les pistes tres mesos després. En principi, l’acord era fins a final de la primera volta, però les dues parts van pactar fins a final de temporada. Tot i que havia dit que només estaria fins al mes de maig, a final de temporada es va anunciar que el central seguiria un any més formant part de la primera plantilla, compaginant amb la feina de regidor.

Finalment, al final d’aquesta temporada es retira definitivament als 37 anys per dedicar-se plenament com a regidor d’Esports de l’Ajuntament de Granollers. Aquesta temporada ha jugat 29 partits a Lliga Asobal.

Com valores aquesta temporada de l’equip?
Crec que la temporada l’hem de valorar positivament. Sí que és cert que els objectius que ens havíem marcat a principi de temporada i l’ambició que teníem no ho hem pogut aconseguir. A més, hem tingut algun moment de la temporada, sigui per lesions o per errors, on no hem pogut aconseguir victòries que havíem d’haver aconseguit i això ens ha penalitzat molt i ens ha fet acabar en la cinquena posició. No obstant això, crec que hem d’estar contents i la valoració ha de ser positiva.
I a nivell personal com t’has trobat?
Jo crec que he rendit a prou bon nivell, però si és veritat que he tingut alguns problemes físics, sobretot des del novembre fins al finals de febrer i principis de març, que em van limitar l’hora de rendir. Tot i així, per ser la meva última temporada com a professional he estat a un bon nivell i que ho he fet prou bé.

Com valores els resultats que esta obtenint l’equip femení del club, que ha realitzat aquest any la millor temporada de la seva història?
Ho hem de valorar d’una forma excel·lent, ja que té un mèrit enorme. A més, pels qui ho coneixem internament, l’evolució que ha fet l’equip i les limitacions que ha tingut, crec que és per treure’s el barret. Crec que la temporada que han fet ha estat brutal, on han anat de menys a més i han tingut un nivell boníssim a totes les posicions. Per tant, no podem fer res més que felicitar-les i esperar que puguin continuar així i aviat puguin aconseguir un títol de lliga que seria fantàstic.

Què et va portar al 2015 el fet d’introduir-te a la vida política? Què esperes aportar a la teva ciutat des d’aquest lloc polític?
El que em va portar, primer de tot, va ser la proposta per part de l’alcalde per poder entrar a formar part de la seva llista en una posició alta. Inicialment tenia un projecte d’esports, però després les votacions i les eleccions van com van i pot variar tot. No obstant això, jo tinc un motiu únic, que és el compromís que tinc cap a la meva ciutat i el que tinc cap al món de l’esport. La veritat és que sóc un avantatjat i un afortunat d’haver pogut ser esportista professional i poder-m’hi dedicar de forma professional durant molts anys. A més, tinc experiència a altres clubs, ja que viscut a altres ciutats i a altres països, i crec que tinc una visió que pot ser molt bona de cara a l’esport de la ciutat i pel que fa a les polítiques municipals i autonòmiques. Aleshores, el que m’ha portat aquí és, simplement, un tema de compromís i d’aportar el meu granet de sorra per fer l’esport de la ciutat millor.

Com a jugador format a la base del BMG i haver arribat al primer equip, com valores el treball que es fa al club amb la base?
Jo crec que la feina sempre es pot millorar i sempre es pot fer millor, però crec que hem de valorar que som el bressol de l’handbol a l’Estat i que, probablement, nosaltres ens ho reconeixem poc, però fora de Catalunya ens ho reconeixen molt i fora de l’Estat ens veuen com un autèntica potència en formar jugadors de la base. A més, jo sóc un d’ells i ho visc amb molt d’orgull, i el vincle que tens amb el teu club ha d’estar per sobre de tot i jo sóc la persona que sóc gràcies al BMG. Aleshores ho defenso molt, però també sóc molt crític, ja que els esportistes d’elit sempre volem més i som ambiciosos, i quan parlo i participo amb el club doncs sempre vull que millori.

Un cop vas marxar del Granollers l’any 2011, vas pensar en que acabaries tornant?
Jo vaig estar des de categories inferiors fins al 2011, quan ja tenia 29 anys i ja portava 11 de professional al primer equip i era el capità. El problema es que portàvem molts anys amb impagaments i això em va desgastar molt, ja no només per l’impagament, sinó pel fet de ser capità i la responsabilitat que tenia. Al final, jo era el nucli de totes les peticions i moltes vegades era el braç executor d’haver-te d’enfrontar a la situació que hi havia, però era la responsabilitat que tenia i era la feina que havia de fer. Com a mi això em va desgastar molt, vaig prendre una decisió sobre al mes de desembre, ja que a nivell psicològic veia que no podia continuar aquí i vaig tenir la sort que tenia moltes propostes sobre la taula. Llavors vaig decidir anar a Ademar de León i quan vaig fer el pas de sortir jo no pensava en tornar. Simplement, anava a agafar una experiència, però si que pensava que m’agradaria acabar la meva carrera a casa, ja que era on havia crescut. Vaig dedicar a fer la meva carrera fora de Granollers i al final, per un cúmul de situacions i decisions, vaig acabar tornant.

Amb què et quedes de tota l’etapa en la que vas estar fora del Granollers, passant per diversos equips d’alt nivell?
Principalment amb el que em quedo és amb tot el que he viscut, ja no és tot amb el que he guanyat, sinó l’experiència d’haver estat fora de casa. A més, jo tenia un fill fora molt petit i això ens va suposar un gran esforç i ens ha enriquit molt, tant a la meva dona com a la meva família. Aleshores em quedo amb tot el que he viscut, on he tingut la sort de jugar a tres equips que jugaven Champions, he viscut experiències que aquí a Granollers no hagués pogut viure, i he estat a equips que lluitaven per tot. D’aquesta manera, em quedo amb tots aquests reptes i amb allò que vaig dir el dia del meu comiat, que truco a qualsevol de les ciutats on he estat i segur que m’ajuden.

Quan el club va pensar en tu per suplir la baixa d’Albert Pujol la temporada passada, què et va passar pel cap?
Doncs jo ja m’havia retirat i vaig tenir un cafè amb l’Antonio Rama on em va demanar que li fes un favor. Aleshores, ja que per mi Granollers és com la meva família, i crec que si et demanen un favor i els pots fer, l’has de fer, sempre que sigui una cosa ètica. D’aquesta manera, vaig començant fent aquest favor i després d’aquests dos anys, ara que ja em retiro definitivament, em dono compte que el favor no l’he fet jo, sinó que el favor me l’han fet a mi. Per tant, he tingut dos anys extra on he pogut gaudir com un animal.

Fins a quin punt et pot ajudar haver sigut jugador del primer equip d’handbol de Granollers a la vida política?
Més que l’impacte que té el club, jo crec que els esportistes d’alt rendiment tenim moltes virtuts, ja que sabem treballar amb equip; sabem afrontar reptes i prendre decisions en moments límit, sobretot en situacions no normals, ja que quan la gent està en un despatxa, normalment no estàs a 180/190 pulsacions, i nosaltres prenem decisions molt ràpid; tenim una capacitat de treball que altres persones que no venen del món de l’esport i del rendiment, probablement si que ho poden tenir, però no estan tant acostumats; i nosaltres sempre ens marquem uns objectius i som molt curosos en anar directes per aconseguir-los. Per això, crec que són virtuts que en qualsevol àmbit de feina són bones. A més, a la política estàs exposat públicament, i nosaltres estem acostumats a aquesta exposició a tots els pavellons que anem. És una cosa que t’has d’acostumar, però tota aquesta part esportiva ens pot ajudar.

El BM Granollers com a entitat mira de poder ajudar als esportistes per tal que puguin combinar la seva vida com a esportista d’elit i el seu futur professional, què opines de tot això? Què canviaries per millorar-ho?
Crec que aquest projecte que té el club està molt ben orientat i considero que sempre és bo que els clubs i les empreses tinguin aquest compromís amb la responsabilitat social. Crec que és molt important que es dedica al rendiment no pensi només en treure suc als seus jugadors quan estan competint, sinó que també en el pre, que ja es fa, i en el post. Crec que aquest inici en el post és molt positiu, tot i que encara queda molta feina per fer. Òbviament, el projecte està en una fase inicial i haurem de veure com s’acaba implementant, però valoro molt positivament que un club agafi responsabilitat en aquest aspecte i veurem fins on acaba arribant.

Creus que s’hauria de confiar més en jugadors de la base o és molt complicat en una categoria com la Lliga Asobal?
Jo crec que abans de donar-li projecció, s’ho han de guanyar. Jo crec que el rendiment es treballa com a rendiment i aquests jugadors han de saber abans d’arribar exactament amb el que es poden trobar i se’ls ha d’entrenar per preparar-los. Aleshores, crec que tot es basa en una planificació i una programació, sense fer que això comporti que no tots tinguin possibilitats, però si que crec que hem de preparar jugadors a nivell de rendiment, perquè quan arribin els hi sigui més fàcil i menys complicat. Pensa que surten molt jovenets i es troben amb gent ja feta i és molt complicat, per això el club ha de ser un exportador de jugadors i seguir treballant en aquesta línia.

Que significa per tu poder tenir un campus d’estiu que porta el teu nom?
Jo crec que els esportistes tenim una responsabilitat i la primera responsabilitat que jo tinc és que jo considero que tinc un llegat, sóc un privilegiat, i tot això ho haig de retornar. Aleshores és un orgull poder donar traspàs a nens i nenes, buscant la forma de poder portar a tots ells una mica del que jo he tingut i també una mica per la part educativa, que també és molt important. Crec que l’esport, a dia d’avui, no està considerat com un mecanisme educatiu, si que està reconegut, però crec que té més importància de la que sovint se li dona. Per mi és un orgull molt gran donar un retorn del llegat i tinc molts nens i nenes que venen cada any al campus, i ho fais únicament per ells i cap a ells.

Quin és el millor record que t’emportes d’aquesta etapa com a esportista professional?
És complicat, perquè hi ha molts, però possiblement em quedaria amb una cosa que amb la meva dona sempre hi parlo. Ens quedem amb la part positiva i veus tot des d’un altre punt de vista, ja que ara t’ho mires i encara tens aquest vincle amb les diferents ciutats en les que he estat i tens aquestes ganes de tornar. Per tant, jo em quedaria amb l’experiència i amb tres coses que acostumo a destacar: Treball, ambició i felicitat. La vida d’un esportista professional es veu molt maca per la televisió, però no és tant maco, ja que vivim un altre realitat, però jo em quedo amb la felicitat, amb haver-m’ho passat tant bé tots aquests anys i tot el que m’ha enriquit a nivell personal.

Com veus a l’equip de cara als propers anys?
Hem de veure com s’inicia la temporada vinent. Jo crec que hi ha una molt bona base de treball, però si que és cert que els altres també juguen i no ens podem relaxar i hem de veure com acaben d’arribar els reforços. Tot i així, jo veig un equip amb potencial, però que la resta d’equips també s’han reforçat molt bé, i hem de veure com s’inicia la temporada. Jo sóc positiu, crec que hi ha una bona base i que treballaran molt, i això els pots retornar a places europees la propera temporada.

I en l’àmbit polític com et veus ara?
Ara tinc més compromís i estic en una posició més alta, amb tot el que això comporta, i porto altres activitats a part de l’esport. Per tant, m’haig de millorar a mi mateix i haig de seguir fent el mateix que quan jugava, entrenar més fort cada dia i seguir aportant al meu granet de sorra a tots aquells equips que hi ha i el seu llegat. L’objectiu ha de ser seguir millorant tot el que ja s’està fent.