“Deixar el Granollers va ser complicat, però el marxar a Nantes m’ho vaig prendre com l’últim tren de la meva carrera”

Antonio Garcia Robledo (La Llagosta, Barcelona, 6 de març de 1984) és un jugador d’handbol espanyol que actualment milita al HBC Nantes de la Primera Divisió de la lliga francesa d’handbol. El lateral esquerre va començar a despuntar a la categoria infantil amb l’equip del seu poble i quan tenia 14 anys va ser seleccionat per la Selecció Espanyola i va rebre la notícia que el Balonmano Granollers s’interessava en ell. No obstant això, no va ser fins al 2003 que el club de Granollers li va oferir el primer contracte professional, tot i que va començar formant part de la plantilla del segon equip. Dos anys després ja s’havia convertit en un membre clau de la primera plantilla, tot i que les lesiones li van impossibilitar donar el seu màxim nivell i va haver de tornar al segon equip.

Tot i aix, va seguir a Granollers durant els següents anys, mostrant un gran nivell. Entre aquests anys, destaca el 2010, quan el conjunt granollerí aconsegueix arribar a la final de la Recopa d’Europa, tot i que van perdre. A la següent temporada, a causa la seva bona actuació va ser escollit en el set ideal de la Lliga Asobal, com a millor lateral esquerra. En 2011, decideix posar rumb a Lleó, per fitxar pel CB Ademar León. La bona temporada, el porta a fitxar pel mega projecte del PSG l’any 2012 i també anava a participar en els JJOO de Londres, però una lesió el deixa fora. A finals del mes de març del 2017 es coneix que marxa cedit al FC Barcelona després de la lesió de Lasse Andersen, tot i que només juga tres mesos i després marxa al CSM Bucuresti de Rumania. A la temporada següent es fa públic el retorn al BM Granollers en un acord de tres temporades, però el setembre de 2019 el Nantes decideix pagar la seva clàusula i es fa amb els seus serveis. A més, amb la Selecció Espanyola masculina ha estat Campió del Món l’any 2013 i Subcampió d’Europa a Polònia 2016.

-    Com està anant aquest inici de temporada a França amb el Nantes?
La veritat que bé, ja que jo ja vaig venir aquí coneixent les condicions amb les quals jo arribava a un equip ja fet i, a més, havia arribat una mica més tard que la resta. Per altra banda, jo arribava a l’equip a causa de les lesions d’alguns jugadors i venia per completar la falta d’efectius a la primera línia. Per tant, jo no només venia a jugar de lateral esquerra, la meva posició natural, sinó que també estic jugant al lateral dret i alguns minuts de central, i tot per les necessitats de l’equip. És per això, que canvia tot una mica, ja que jo vinc de Granollers, on estava jugant 60 minuts tots els partits i ara estic en un equip on l’exigència és màxima i t’obliga a compartir minuts de partit amb altres companys, per la gran qualitat que hi ha a la plantilla.

-    Què va significar per tu deixar el Granollers d’aquesta manera per marxar al Nantes? I què et va portar a decantar-te pel conjunt francès?
Va ser complicat deixar el Granollers en aquell moment, ja que principalment jo no m’esperava aquest canvi. A més, durant l’estiu havia tingut diferents ofertes de diferents equips que volien pagar la meva clàusula per poder sortir, però jo em vaig negar, ja que quedar-me al Granollers era la meva aposta i perquè esportivament i personalment estava molt bé. No obstant això, quan a principis de setembre se’m planteja aquesta oportunitat, m’ho prenc com l’últim tren que em pot passar a la meva carrera esportiva com a jugador per a venir a un club gran i lluitar per grans objectius. A més, poder jugar cada partit davant de 6000 persones és una cosa que em cridava l’atenció i ho vaig proposar al club i l’entrenador i llavors el Nantes va pagar la clàusula i es va fer el traspàs. Tot i això, jo estava molt còmode a l’equip i podia estar a prop de la meva família, i va ser una decisió complicada, però també una oportunitat per mi.

-    Què ha significat per la teva carrera el BMGranollers?
De fet el BM Granollers és el club referència per mi, és el club que m’ha format, no tan sols com a esportista, sinó com a persona. Jo he passat aquí 14 anys, 13 dels quals van ser els meus primers com a professional i això ha fet que sigui el jugador que sóc, i d’aquí l’estima que tinc al club i el que li dec a ells, ho portaré sempre dins.  De fet, jo tot el que pugui fer per ells ho faré, sempre que pugui retornar-li tot el que ells m’han donat, estaré sempre agraït. A més, no va ser el millor moment per deixar el club, però també vaig deixar una gran quantitat de diners que pot ajudar al club a altres aspectes. Si el club i jo haguéssim d’escollir un moment per deixar-ho, no hauria estat aquell, però tots vam saber afrontar bé el moment i amb l’esperança de poder tornar-nos a ajuntar.

-    Tot i tenir un inici complicat al conjunt granollerí per culpa de les lesions, en 2010 va ser possiblement una de les millors temporades, com valores aquella temporada?
No només van ser les lesions, sinó que també va ser falta de confiança amb certs entrenadors, ja que era un jugador que venia del planter i el pressupost del club en aquell moment era molt més alt. D’aquesta manera, el club apostava per jugadors de més referència per la meva posició i a poc a poc vaig anar entrant. No va ser fins al 2010 que jo vaig poder explotar, on vaig saber aprofitar el meu moment i se’m va donar continuïtat. A més, aquell any vam fer bon paper en competició europea i és un dels moments que millor record tinc, sobretot la final de la Recopa. Per altra banda, l’arribada de Manolo Cadenas va ser molt positiva per mi i sempre li estaré agraït per apostar per mi, ja que el considero com un pare esportiu.

-    A més, en 2011 vas ser escollit al millor set ideal de la Lliga Asobal, què va significar per tu aquest reconeixement?
Manolo va ser el que va saber canviar la mentalitat, no només a mi, sinó a tot l’equip, i ens va fer veure que estàvem capacitats per fer grans coses. Va ser fruit de tot el treball de l’equip i de la gran temporada que vam fer, en la qual vam acabar quarts i vam fer record de punts. A més, jo em vaig trobar molt bé i vaig tenir aquest premi al treball del dia a dia, i em quedo que aquest treball em feia gaudir molt.

-    Amb què et quedes del teu any a l’Ademar de Lleó, on vas tornar a ser escollit en el set ideal?
Vaig deixar el club per situacions extraesportives i els problemes econòmics que estava tenint l’entitat i vaig acabar sortint. Vaig arribar a Ademar en un equip totalment nou i amb jugadors amb molta projecció i vam poder fer una gran temporada, tant a Europa com a la lliga i la Copa. A més, jo vaig tenir una bona actuació i vaig seguir creixent. Per mi, és una de les temporades que més he gaudit com a jugador d’handbol. 

-    A l’estiu següent vas decidir fer les maletes i posar rumb a França per jugar a un dels millors clubs d’Europa, el PSG, tot i que en aquells moments el projecte s’iniciava. Amb què et quedes d’aquella etapa?
Va ser una etapa diferent, ja que arribava a un projecte nou, molt ambiciós, amb molt potencial econòmic darrere i que s’estava formant. Era un equip totalment nou, en el qual vam arribar molts jugadors nous, molts dels quals estrangers, i que havíem de treballar junts en una lliga molt exigent. La primera temporada vam guanyar la lliga i a la segona, tot i que no va ser molt bona, ens vam emportar la Copa. A més, l’entrenador tampoc confiava del tot amb mi i va ser un moment complicat, tot i que vaig saber aprendre de tot i em va fer millor jugador.

-    El mateix estiu que vas marxar al PSG, et vas perdre per una lesió els JJOO de Londres, suposo que va ser un cop dur per la teva carrera no?
Doncs si, va ser possiblement el moment més dur de la meva carrera, ja que venia de fer una gran temporada a l’Ademar i vaig aconseguir entrar a la prellista pels JJOO. No obstant això, al tercer o quart dia de preparació se’m va detectar una lesió que m’impedia continuar i em va costar molt poder-ho superar. És potser el pitjor moment que recordo com a jugador.

-    Amb la Selecció Espanyola has estat campió del Món i subcampió d’Europa, suposo que és un orgull per qualsevol esportista no?
Per mi, poder representar a Espanya amb la selecció sempre ha estat un orgull, i a més, poder-ho fer durant 5 anys amb 4 grans campionats i poder aconseguir el que hem aconseguit és bestial. El campionat del Món el vam poder aconseguir a Barcelona, davant de tota la meva família i els meus amics, va ser increïble. Haver estat durant 5 anys defensant la selecció al màxim nivell i poder acabar-ho amb el subcampionat d’Europa del 2016 va ser molt bonic. Només puc guardar bons records d’aquella etapa.

-    Després de marxar al Barça cedit i passar per Hongria i Romania, decideixes tornar a fitxar pel BM Granollers, que et porta a prendre aquesta decisió?
Jo després del PSG vaig estar dos anys a Hongria i feia molts anys que estava fora d’Espanya i la meva situació personal no acompanyava, ja que des del 2015 em vaig començar a sentir sol a l’estranger lluny del meu fill. Aquesta situació em feia pensar a voler tornar i vaig tenir l’oportunitat de marxar cedit al Barça uns mesos i després vaig marxar a Bucarest, però a meitat d’aquella temporada ja volia tornar a Granollers i gaudir de la meva gent. Li vaig comunicar a Pep Blanchart i no va costar res arribar a un acord per tornar al club de la meva vida i poder gaudir d’aquest esport al costat de la meva gent.

-    A més, també he vist que ets Regidor d’Esports de La Llagosta, segueixes vinculat en aquest àmbit o has delegat les funcions?
De moment la cosa s’ha quedat aparcada i estic delegant funcions. Hem d’esperar si el pròxim any puc tornar a jugar a prop de casa i puc reprendre aquest càrrec. S’ha pres aquesta decisió i estem a l’espera del que passi en els pròxims anys. A mi realment m’agradaria poder continuar i poder ajudar en aquest aspecte al meu poble, però s’han de donar moltes circumstàncies perquè pugui tornar a passar.

-    Per acabar, quina és la teva perspectiva de futur de cara als pròxims anys?
La meva intenció és seguir gaudint de cada partit i sóc conscient que ja em queden pocs anys i ho vull aprofitar al màxim. Hem de ser realistes, però vull seguir gaudint i la meva intenció és poder tornar a jugar, com a mínim, una temporada més a Granollers, que és la meva casa i veurem què acaba passant.