Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha desenvolupat experimentalment un nou estat magnètic anomenat vortió o vòrtex magnetoiònic, un avenç pioner publicat a Nature Communications. Aquest descobriment permet un control sense precedents de les propietats magnètiques a escala nanomètrica i a temperatura ambient, obrint nous horitzons per a dispositius magnètics avançats.

Segons explica Irena Spasojevic, investigadora de l’estudi, els vortions permeten modificar propietats clau com la imantació, la coercitivitat, la remanència i l'anisotropia, aspectes fonamentals per al desenvolupament de memòries magnètiques més eficients.

L’augment exponencial de dades en la societat digital actual ha disparat la demanda energètica de les tecnologies de la informació. Actualment, l’emmagatzematge de dades es basa en corrents elèctrics que escalfen els dispositius i provoquen una elevada dissipació d’energia.

El nou estat magnètic descobert per la UAB ofereix una alternativa més eficient, el control de memòries magnètiques amb voltages en lloc de corrents elèctrics, reduint així el consum energètic i millorant la sostenibilitat de la tecnologia digital.

Els investigadors han demostrat que, mitjançant un control precís del gruix de la capa magnètica generada amb voltatge, es pot modificar l'estat magnètic d’un material de manera reversible i controlada. Això no només pot revolucionar el desenvolupament de dispositius de memòria avançats, sinó que també té aplicacions en camps emergents com la computació inspirada en el cervell i les sinapsis neuronals artificials.

A més, els vortions podrien tenir aplicacions en teràpies mèdiques com la teragnosi, en ciberseguretat, en dispositius de computació mitjançant espín magnètic (spintronics) o en la generació d'ones d’espín per a la magnònica.