Quan arriba el mes de juny, l’aroma de pólvora, les primeres coques als aparadors i el ressò de la paraula “revetlla” anuncien una de les nits més màgiques i esperades de l’any, la de Sant Joan. Una festa que marca el solstici d’estiu amb una combinació única de foc, aigua, música i rituals que beuen tant de les antigues creences paganes com de la tradició cristiana. Però, quin és l’origen d’aquesta festivitat i com ha evolucionat fins avui? Aquest reportatge s’endinsa en la història, els símbols i l’actualitat d’una festa que, lluny de perdre força, es manté viva i vibrant en el calendari festiu dels territoris de parla catalana.

Quan se celebra?

La nit del 23 al 24 de juny se celebra la revetlla de Sant Joan, una de les tradicions més arrelades en els territoris de cultura catalana. Tot i que no és exclusiva de Catalunya, ja que es viu també en altres llocs del món, aquí adquireix una dimensió molt especial. Coneguda com la nit més curta de l’any, la revetlla es caracteritza per l’encesa de fogueres, la música, el ball i la pirotècnia, elements que esdevenen protagonistes en aquesta celebració marcada pel simbolisme.

Els orígens pagans i religiosos de la revetlla: la Nit del Foc o Nit de les Bruixes

La revetlla de Sant Joan, també coneguda com la Nit del Foc o la Nit de les Bruixes, té uns orígens molt antics. Segons Joan Amades al seu Costumari Català, aquesta celebració prové de civilitzacions que ja celebraven el solstici d’estiu, el moment en què el sol és més alt i en conseqüència el dia és més llarg. Aquest esdeveniment natural era vist com una renovació cíclica, que moltes cultures celebraven amb rituals dedicats a la fertilitat, la llum i la purificació.

Amb l’arribada del cristianisme, la festa va adquirir un caire més religiós. Se celebra el naixement de Sant Joan Baptista, que, segons la tradició popular, va néixer just a mitjanit, igual que Jesús, però mig any abans. Aquest fet reforça la idea de la mitjanit com a punt culminant de la revetlla.

El foc: símbol central de la festa

L’origen de la revetlla de Sant Joan no està clar, hi ha diverses versions de l’origen d’aquesta festivitat, però totes coincideixen a destacar el foc com el símbol principal. Algunes hipòtesis apunten que el foc podria rememorar l’incendi de Roma durant el qual es van perseguir i cremar cristians. D’altres el relacionen amb les palílies romanes, festes en honor a Pal·les, deessa del foc. També es connecta amb les festes efèsties gregues, dedicades a Vulcà o les celebracions solars dedicades a Apol·lo.

El ritual de les fogueres

A Catalunya, és tradició encendre fogueres la nit de Sant Joan. En altres llocs, la pràctica incloïa col·locar un ninot de palla al capdamunt de la pira. Quan la foguera començava a cremar, el ninot era apedregat fins que queia, i llavors es cremava. A les zones boscoses, es plantava un arbre al centre, s’hi amuntegava fusta al voltant, es col·locava el ninot al cim de l’arbre i es procedia a la crema.

Un exemple viu d’aquesta tradició són les Falles d’Isil, que encara avui se celebren. En aquesta festa, els veïns baixen del bosc portant teies enceses en un espectacle que conserva l’essència d’una celebració ancestral.

L’aigua: símbol de vida i purificació

L’aigua és un altre element fonamental de la revetlla. Antigament, es creia que la nit de Sant Joan l’aigua adquiria virtuts especials. Al Vallès, per exemple, es deia que passejar-se descalç damunt l’herba mullada per la rosada durant la matinada protegia contra el mal de peus.

Herbes màgiques i la força del sol

També es creia que les herbes recollides durant la nit de Sant Joan tenien poders curatius. La seva exposició a la força del sol durant el solstici els conferia una energia especial. Aquesta creença, tot i haver-se difuminat, encara sobreviu en algunes pràctiques populars.

Quines són les herbes relacionades amb Sant Joan?

El Pericó

El pericó, també anomenat herba de Sant Joan, herba de l’alegria o verbena, és una de les plantes més associades al solstici d’estiu. Creix en zones poc humides com marges de camins, prades i ribes. Les seves flors grogues de cinc pètals són inconfusibles. Se li atribueixen propietats antiinflamatòries, cicatritzants i antisèptiques. D’ella se n’elabora l’oli de cop, un remei tradicional contra cops i traumatismes. Algunes persones també la utilitzaven com a antidepressiu, tot i que avui se sap que pot tenir efectes secundaris importants i cal la supervisió mèdica.

La Ginesta

La ginesta, planta de la família de les lleguminoses, floreix entre maig i juliol. Té branques verdes, flexibles i flors grogues d’olor intensa. És habitual a les terres baixes mediterrànies i ha estat flor típica de festes com el Corpus o Sant Joan. Se n’elaboren olis i perfums, i es considera laxant i diürètica.

Herbes per a la ratafia

La revetlla de Sant Joan és també el moment ideal per collir herbes per elaborar la ratafia. Es creu que durant aquesta nit es troben en el seu millor moment. Normalment, es recullen unes cinquanta plantes que es deixen macerar amb aiguardent durant quaranta dies exposades al sol i la serena.

Riquesa, tresors i màgia nocturna

La nit de Sant Joan ha estat vista com una ocasió única per a pràctiques màgiques. Hi havia la creença que la falguera floreix a mitjanit, i recollir-ne la llavor portava fortuna, riquesa i fins i tot sort amorosa. També es deia que durant aquesta nit, éssers fantàstics, com fades, bruixes o esperits del bosc, es manifestaven amb més claredat.

La "Nadal d’estiu" i el paper de la música

Sant Joan havia estat considerada la “Nadal de l’estiu”. Tot el que succeïa aquella nit es veia com un presagi de sort o futur. Aleshores, les cobles i grups musicals sortien al carrer i a les plaçes per fer ballar la gent. Amb el temps, la pirotècnia i els petards han substituït aquesta música viva, tot i que encara hi ha llocs on es manté viva la tradició musical.

El sopar, la coca i el sentit comunitari

Durant la revetlla era costum fer sopars familiars o participar en festes col·lectives al voltant de la foguera. Així neix la tradició de menjar coca de Sant Joan, que pot ser de pa de pessic amb fruita confitada, de llardons o de pinyons. Antigament, les coques tenien forma rodona amb un forat al mig, possiblement aquesta forma tenia relació amb els rituals solars.

Els balls rodons de la revetlla

Els balls populars de Sant Joan, avui pràcticament desapareguts, havien estat molt estesos. Sovint es ballaven al voltant de la foguera, en forma de balls rodons. A les zones on es coneixia la sardana, s’hi ballaven sardanes. En altres llocs, es feien corrandes improvisades pels propis participants, sense cap instrument. Amb el pas del temps, aquestes formes s’han anat perdent.

Rituals de la revetlla de Sant Joan

🔥Saltar la foguera

Hi ha la creença que saltar entre set i nou vegades la foguera ajuda a cremar simbòlicament tot allò negatiu. Una altra manera de fer-ho, és fent servir el foc per cremar una llista de coses que vols deixar enrere. Molts estudiants aprofiten per desfer-se dels apunts escolars que ja no necessiten.

🌊Banyar-se al mar sense roba

A les platges d’arreu del país, molta gent s’hi banya completament nua a mitjanit. Es creu que cal submergir-se dotze vegades per atraure la sort. També es practica el ritual de saltar set onades d’esquena, i en cas de voler augmentar la fertilitat, es recomanen dos salts més.

🌿Plantes màgiques

Una altra tradició és dormir amb fulles de falguera, vesc o heura sota el coixí, ja que es creu que porten bona sort. En algunes zones, es pengen branques florides de saüc a l’exterior de les cases com a protecció màgica.

Una tradició viva al segle XXI

La revetlla de Sant Joan continua sent una de les festes més arrelades i estimades del calendari festiu català. Malgrat els canvis en les formes de celebració, manté viu el seu esperit popular i ritual. Cada cop més municipis aposten per activitats sostenibles i sensibilitzades amb el medi ambient, reduint el nombre de fogueres i promovent alternatives com espectacles de llum i música.

Aquesta adaptació també respon a la creixent consciència ecològica i a l'impacte del canvi climàtic. L'any 2023, Protecció Civil va activar diverses alertes per risc d'incendi durant la revetlla, especialment en zones forestals del Vallès i altres comarques interiors. Aquest fet ha impulsat campanyes de sensibilització per fomentar un ús responsable del foc i dels materials pirotècnics. Tot plegat demostra que, tot i evolucionar, la festa manté viva la seva essència, adaptant-se als reptes d’un món modern sense perdre les seves arrels.