El món drag sempre ha generat una certa controvèrsia en la societat, hi ha els qui l’admiren i aprecien el seu art i altres els qui el rebutgen i el menyspreen. Ara, podrem endinsar-nos dins d’aquest petit món desconcertat i conèixer-lo de la mà de Clover Bish, una jove de Granollers que ha fet el salt a la fama gràcies a les seves reaccions a programes televisius. Ens explicarà els principals tabús que hi ha dins de la societat respecte al pensament que tenen sobre una persona que és Drag Queen i molts altres secrets que l’emboliquen i, fins hi tot, el que ha patit dins de la comunitat. La Clover ha protagonitzat diferents actuacions entre locals a Barcelona i Madrid. On es va donar a concocer i on ha tingut més èxit ha estat en Shantay Party, que ens explicarà amb detall què és i en què consisteix.

“És un tema que s’ha estigmatitzat molt i s’ha associat a la prostitució o a persones transgènere”

En primer lloc, felicitats per guanyar la Shantay Party, com estàs després d’aquest moment tan frenètic? Ho has assimilat?

Em va costar molt assimilar-ho, perquè jo era molt conscient que la competència era molt forta i jo feia poc temps que estava dins del món del Drag. Jo anava a passar-m’ho bé, tot i que l’ansietat va poder amb mi les setmanes anteriors amb la preparació del show, però l’esforç va tenir la seva recompensa.

Per a tots aquells que no coneixen què és una Shantay Party, podries explicar-ho?

La Shantay Party és una iniciativa que sorgeix de ‘Locamente’, una empresa que es dedica a organitzar esdeveniments relacionats amb la temàtica LGTBI. En aquest cas, es tracta d’una viewing party, un concepte que es porta molt als Estats Units i que, bàsicament, és un esdeveniment que es fa a un local on estan les drags del programa i es fa un visionament de l’episodi que toca aquell dia. En aquest cas, a part de veure el programa de Drag Race España, l’eliminada de l’anterior capítol protagonitzava una competició amb quatre drags convidades que, de mica en mica, es van classificant fins a arribar a la final.

Que suposa per tu haver-te convertit en la guanyadora?

Per mi és tota una validació del que faig. Em vaig sentir molt orgullosa de mi mateixa per haver tingut el valor de fer un pas endavant i començar a fer drag. És molt difícil entrar en aquest món, com a dona sents que sempre estàs sent jutjada i la gent t’exigeix una mica més perquè pensen que ho tens més fàcil que la resta, quan jo considero que és tot el contrari. Hi ha gent que tot i pertànyer al col·lectiu, encara no té la ment oberta per entendre que l’art del drag no tracta sobre limitació o personificació d’una dona, sinó que és un art amb moltes arrels que es poden desenvolupar de la forma que cadascú vulgui.

En quin moment va començar el teu interès pel món del Drag?

Exactament, no ho sé, però sí que recordo que de petita em cridava l’atenció la gal·la drag de Canàries. Jo les mirava i no acabava d’entendre ben bé què era el que estava veient, però hi havia alguna cosa que m’atreia. Vaig conèixer el programa ‘Drag Race’ i em va atrapar completament. Em va canviar la forma de veure la vida, de veure com persones que no eren gens normatives i que no encaixaven dins de la societat estaven fent coses grans i expressant-se de forma lliure. A la tercera temporada del Drag Race del Regne Unit vaig veure que hi havia una dona cis, la Victòria Scone, i va ser el moment en què em vaig replantejar fer-ho.

I com comences?

A la meva habitació, sense que molta gent ho sabés. No va ser fins al febrer d’aquest any que vaig fer el pas per sortir al carrer i treure el que era la ‘Clover’ i ensenyar-ho al món.

Abans de crear a la Clover Bish, vas començar a reaccionar a programes com Drag Race a través de les teves xarxes socials. En quin moment fas el salt i passes als escenaris?

Des que vaig començar a veure el programa sempre havia tingut l’espineta de fer-ho, però no sabia si podria ser acceptada del tot a la comunitat. La meva ‘mare drag’, la Charlotte Bish, va ser la que em va dir que m’hi podria ficar, que també hi havia dones dins del món del drag. Al febrer, quan vaig veure el cas de la Victòria (Scone) va ser quan em vaig decidir a viure com sempre havia volgut viure. Sempre he pensat en la imatge que tindria la gent de mi, però vaig deixar-ho de costat quan vaig acompanyar a la meva mare drag a una actuació i vaig anar vestida ‘full’ Drag. En veure’m vestida em va proposar fer una actuació l’endemà i no m’ho vaig pensar dos cops i li vaig dir que sí.

D’on ve el teu nom, Clover Bish?

De les Espies de veritat, un programa de dibuixos animats que es feia a TV3 i que tenia com a protagonistes a 3 noies. Una d’elles, la Clover, era la meva favorita. El cognom ve donat de la meva mare drag.

Encara hi ha cert estigma social contra el món del drag i de les persones que pertanyen a aquest col·lectiu. Per la part que et toca, has rebut comentaris o has viscut situacions de discriminació?

Sorprenentment, crec que he rebut molts més comentaris de dins de la comunitat drag que de fora. Trobo que la temàtica Drag Queen encara és un tabú per les persones més normatives, i la gent no està gaire informada de temes de la comunitat LGTBI, en especial als petits pobles o ciutats. No acaben d’entendre el que faig ni el perquè ho faig, i sento que, com no ho entenen, prefereixen no ficar-s’hi gaire. En canvi, dins de la comunitat, no han estat atacs directes cap a la meva persona, però si sents el recel per part de les mateixes drags que no acaben d’acceptar que una dona “els hi estigui traient el seu treball i el seu lloc”.

Com s’ha resolt el conflicte? Ha arribat a majors?

Realment no hi ha hagut cap conflicte gran ni greu. És cert que fa poc vaig llegir uns comentaris a Twitter de per què a un show vaig sortir amb mugroneres, que si ho feia perquè la gent sabés que era dona, etc. Vaig tenir una conversa amb aquesta persona i la situació es va solucionar i puc afirmar que ara per ara no he tingut cap problema greu.

La situació empitjora a les xarxes socials?

Doncs a les xarxes socials no he tingut cap comentari despectiu respecte el que faig, però també és cert que tinc dos comptes d’Instagram; el meu personal i el de la Clover, i potser no exposo tant la meva imatge i no acaben de relacionar-me amb la Clover.

Malauradament, la societat té una idea equivocada de què és ser una “Drag Queen” i associa el terme a identitats transgènere i, fins i tot, amb una disfòria o disconformitat amb el gènere de naixement. T’has trobat amb la situació o el típic missatge de “però si ets una noia, com pots fer drag”?

Sí, i és per la desinformació de la terminologia drag i el seu concepte. És un tema que s’ha estigmatitzat molt i s’ha associat a coses negatives com la prostitució o la confusió de considerar una persona drag com a una persona transgènere. Són conceptes que s’han d’anar aprenent a poc a poc amb la predisposició a conèixer.

Creus que en algun moment es deixarà de tenir tants prejudicis en contra de la gent drag?

Sí, jo crec que sí, però no del tot. Encara hi ha altres lluites que han començat abans que aquesta i que encara no s’han acabat de solucionar, com el feminisme, però gràcies a tots els programes que donen visibilitat el drag està creixent i ha travessat fronteres. El drag s’està incloent a passarel·les, a pel·lícules a sèries, a videoclips... i crec que seguirà ‘in crescendo’.

Ajuda que artistes com, per exemple, en Joan Liaño (Eufòria, de TV3), tot i que no de la mateixa forma, donin visibilitat a la causa amb certes vestimentes?

Tot el que sigui visibilitat al col·lectiu sempre és un plus, sempre que es faci amb respecte i educació, i no com a una forma de “circ televisiu” com ha passat al llarg de la trajectòria televisiva en utilitzar persones per “fer televisió”, ridiculitzar-los o per exposar-los públicament amb intencions despectives.

Es pot guanyar la vida una persona que es dedica a això al 100%?

A Espanya encara li falta molt camí perquè el drag es valori i es pagui com ha de ser. Però ja no només amb el drag, sinó amb totes les arts escèniques. Aquí no està tan valorat com altres països i ciutats on les persones drag sí que es poden dedicar. La gent es pensa que això és un noi o una noia amb una perruca, fent tres passos de ball i saltant a l’escenari, però tota actuació comporta una feina de dies i dies. Hi ha locals que paguen 60 € per una actuació, i aquesta quantitat és, potser, el que et pot costar pentinar una perruca. En el meu cas, jo ho combino amb ser professora d’anglès i continuaré fent-ho així sempre que pugui. A vegades he de sacrificar el meu descans i dormir gens i menys, però mentre gaudeixi del que faig continuaré portant-ho. Conec drags que s’han donat per vençudes i han buscat un treball “normal”, amb una jornada de vuit hores i cobrant un sou estable.

Què va pensar la gent més propera a tu? Et va donar suport?

Al principi jo ho portava bastant en secret i no m’ho prenia seriosament perquè no ho veia com una cosa possible. Quan ja vaig trobar referents i m’ho vaig començar a prendre de debò jo ho anava deixant anar a casa, sobretot amb la meva mare, però no s’ho acabava de creure. Una vegada vaig pujar als escenaris, va veure que invertia diners i veia aquest progrés, ho va acabar veient. Al principi li va costar una mica, és una dona d’una altra generació i no acabava de comprendre molts d’aquests conceptes, però tinc el seu suport, té els seus moments i dubta del que estic fent.

Tens algun record memorable que t’hagi marcat?

Els records que més marcats tinc han estat les dues competicions a les que he participat. Soc conscient que molta gent no ha tingut l’oportunitat que he tingut jo de participar en esdeveniments tan grans portant tan poc temps, i és una cosa que valoro molt. M’agrada quan, sobretot, se m’apropen dones després de les actuacions i em diuen coses com que les inspiro molt, que s’emocionen en veure’m... i al final això és amb el que em quedo, amb arribar a la gent i poder ser aquest referent que jo no vaig tenir en el seu moment.

Quin seria el teu major somni?

És massa d’hora per tenir un somni drag. Ara per ara, el que més m’agradaria és viatjar i conèixer noves persones fent el que m’agrada, portant els meus shows fora del país per conèixer, també, altres formes de fer drag i compartir experiències.

Et veurem en algun programa de drag? Sigui comentant o actuant

Encara no ho sé, però sí que és cert que en guanyar la Shantay, un dels premis era estar a la fase final del càsting de la temporada 3 de Drag Race España. No vull crear-me expectatives i vull viure el moment, estic molt contenta del que estic fent i del que he aconseguit. Si sorgís l’oportunitat diria que sí, clarament, també he estudiat periodisme i la televisió és un mitjà que m’agrada, sigui comentant o participant, però no tanco les portes a res.

Aquest és un espai per a tu

Trobo que molta gent no s’ha pres seriosament el meu paper de drag, ja no només per ser dona, sinó per haver estat “la fan” del Drag Race que comentava el programa a TikTok. Es pensen que simplement soc una noia molt fan del programa, que es posa una perruca i diu que es drag. Soc una persona que es pren molt seriosament els reptes i tinc molt respecte per aquesta professió, així quan tingui l’oportunitat per donar visibilitat al paper de la dona, sempre intentaré reivindicar-ho dins del col·lectiu LGTBI, perquè trobo que la figura de la dona està molt silenciada. Amb la meva presència ja estic reivindicant alguna cosa i és impossible polititzar quan estàs trencant esquemes de moltes persones amb la ment tancada.