Josep Mayoral i Antigas, nascut a Granollers l’any 1950, ha estat una figura clau en la política local catalana durant més de dues dècades. Amb una llarga trajectòria de servei públic, Mayoral va exercir com a alcalde de Granollers des del 2004 fins al 2021, sent reelegit en diverses ocasions gràcies a la seva proximitat amb la ciutadania, la seva capacitat de lideratge i la seva visió per una ciutat més verda, sostenible i cohesionada socialment.

Durant el seu mandat, va impulsar nombrosos projectes que van transformar Granollers, destacant la recuperació del riu Congost i la millora de les infraestructures urbanes, sempre amb un èmfasi especial en la sostenibilitat i la qualitat de vida dels seus habitants. La seva gestió va estar marcada per la seva voluntat de consens i col·laboració, tant amb els diferents grups municipals com amb altres municipis de l’entorn.

Després de la seva jubilació parcial, Mayoral ha continuat la seva tasca pública com a president del Consorci de Salut Social de Catalunya, una entitat que treballa per millorar els serveis socials i de salut en el territori. Aquesta responsabilitat la combina amb una renovada dedicació a la seva família, gaudint d’una etapa vital més serena però no menys compromesa.

En aquesta entrevista, Josep Mayoral reflexiona sobre la seva vida actual, recorda els moments més significatius del seu llarg mandat com a alcalde i comparteix les seves perspectives sobre el futur de Granollers. Amb un llenguatge sincer i proper, Mayoral ens ofereix una visió completa de la seva trajectòria política, els valors que han guiat la seva actuació i els reptes que encara avui considera essencials per al progrés de la seva estimada ciutat.

Bé, com estàs ara, què estàs? Ens pots fer cinc cèntims fent i una mica la teva actualitat

Estic vivint una nova etapa de la meva vida, parcialment jubilat. Dedico una part del temps a presidir el Consorci de Salut Social de Catalunya, i això ho combino amb una relació innovadora amb el meu entorn familiar. Estem en un moment dolç i interessant en l’àmbit personal i també en la perspectiva dels temes en els quals segueixo implicat

I aquí a Granollers continues vinculat?

A Granollers vaig seguint, però bàsicament visc a la ciutat d’una altra manera. Quan tanques una carpeta la tanques, així que estic fent coses bàsicament fora de Granollers.

I com es viu la ciutat una vegada ja no ets el que la porta?

Fantàsticament. S’acaba una etapa i se’n comença una altra. Aprens a viure la ciutat d’una altra manera: anant a buscar els nets de l’escola, passejant amb ells a la biblioteca o simplement veient com la ciutat evoluciona.

Com vas decidir entrar a la política, què et va cridar l’atenció?

Clar, estem parlant de la prehistòria. Jo soc d’una generació que vam viure en plena dictadura franquista. Vaig començar a interessar-me pel que passava al meu entorn des de ben jove. La lluita per la llibertat, per les llengües, per poder-te expressar. Aquest ofec que senties amb la por que generava el franquisme, la repressió, les penes de mort. Jo vaig començar a fer coses ja d’entrada. Recordo la meva primera manifestació a l’institut. 

A partir d’aquí, és tot un procés d’implicació cap a la societat, cap a la ciutat.

L’any 1974 vam implicar-nos en la creació de Convergència Socialista de Catalunya, el germen del PSC. Va ser un procés molt complex i dur, però vam aconseguir construir un instrument útil per al país.

I quins consideres que han estat els moments més destacats o que recordes amb certa il·lusió?

Soc molt poc de mirar enrere. M’agrada mirar endavant. Però, òbviament, hi ha moments crucials i durs, com les penes de mort a l’època franquista. Moments d’una tristesa insuportable i d’una duresa difícil de resoldre. 

El procés de creació del Consens Socialista va ser molt emocionant perquè era vestir una estructura nova. El socialisme a Catalunya sempre havia tingut una base estreta i teníem la sensació de configurar un moviment ampli.
Moments com les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny del 77, també són inoblidables. Formem part de l’evolució d’un país amb moments fantàstics i moments tristos, però sempre avançant cap a un espai de llibertats.

I com descriuries el teu lideratge?

No he pensat gaire en aquesta història. Jo formo part d’un projecte col·lectiu. Les circumstàncies fan que el lideri, però és un projecte de suma. Soc una peça d’aquesta mirada àmplia. No he tingut temps de pensar en això perquè la vida és curta i val més la pena mirar cap al futur i en el que has de fer.

Ens parlaves abans de les teves inquietuds abans de la política, ara que ja no hi formes part. Què ens pots dir?

No és veritat que no formis part de la política. Tots fem política cada dia, constantment. Soc un militant socialista i ho seré fins que em mori. Les meves idees i ideals són els mateixos que fa 10, 15, 20, 30, 40 anys, òbviament matisats pel temps i les circumstàncies. 

La lluita per la llibertat, igualtat i justícia social continua. Sempre tindrem la sensació de no haver fet prou per aconseguir-ho. Aquesta és la societat que vivim, amb contradiccions i injustícies, i s’ha de lluitar contra elles.

Ens quedem només amb el que no hem aconseguit o també hem de mirar tota l’evolució que hi ha?

Els que venim dels anys 60-70 podem afirmar que les funcions de vida i de llibertat han canviat en aquest país. Els avenços i els retrocessos són col·lectius. Cal analitzar què hem fet bé, què hem fet malament, i mirar de millorar-ho. Hem viscut un augment de les desigualtats en els darrers anys, i això és dolorós per a persones que treballem per lluitar contra elles.

En tot aquest temps, tanta implicació també repercuteix a escala personal. Has hagut de fer sacrificis per poder implicar-te tant?

Quan assumeixes un càrrec de la intensitat de l’alcaldia de Granollers, vol dir moltes renúncies. Però ja ho saps quan et presentes. Hi ha hagut mancances en la meva vida d’entorn familiar, conseqüència de la meva dedicació a aquesta història. És un tema que t’has de pensar moltes vegades.

I ara estàs podent gaudir una mica d’aquesta part, no? Que ja estàs una mica més lliure

Sí, ara estem gaudint de veure créixer els nets, de caminar per la ciutat, de veure-la, de viure-la, de passejar per aquells racons que estimes, per compartir converses que potser van quedar tallades. La gent m’ha donat molt, i jo sempre estaré en deute amb ells.

Quin creus que ha estat el projecte que més ha arribat a la ciutadania de Granollers, o el que més reclamaven?

Cada dia ha estat emocionant, cada història ha estat fantàstica, i cada actuació, per petita que fos, ha tingut el seu moment i el seu valor. Totes són importants en aquest entorn col·lectiu.

I hi ha algun projecte que fos realment difícil dins d’aquí, parlant de Granollers?

No val la pena repassar aquestes qüestions. Els projectes tiren endavant no només perquè tu creguis que han de tirar endavant, sinó perquè tenen un espai de trobada col·lectiu. 

Segurament algun dia hauré de posar en ordre alguns apunts de tants anys, però ara mateix soc massa jove per això.

Com valores la relació que hi ha o hi ha d’haver entre una figura com un alcalde i la seva gent?

L’alcalde és un ciutadà més. Té l’honor d’escoltar la gent i transformar aquestes opinions, neguits i interessos en realitats. És un afortunat. Ha de viure la ciutat com qualsevol altra persona, amb la diferència que assumeix un compromís d’acompanyar la col·lectivitat per fer una ciutat millor.

En els darrers anys, els temes de sostenibilitat han guanyat importància. Què creus que ha millorat a Granollers?

Les primeres actuacions a la Granollers Democràtica del 79 van ser recuperar el riu Congost, que era una claveguera. Avui, el riu és xarxa Natura 2000, un espai de protecció europeu. Estem en un moment en què donem molta importància als temes de sostenibilitat perquè hem fet un desastre tan gran que el canvi climàtic és una realitat.

Però realment és accessible arribar a aquesta idea?

El tema és un itinerari amb avenços i retrocessos. Però hem avançat molt. La recuperació ecològica del riu Congost és un exemple clar. Continuar apostant per una ciutat verda, amb baixes emissions, és fonamental.

Què podríem aportar per aconseguir aquesta reducció?

Això està ben documentat. Recordem l’Acord de París del 2015. Es tracta de complir-lo. No n’hi ha prou que ho compleixin les ciutats, també han de complir els estats. Les ciutats han acostumat a complir-ho, però els paràmetres han estat clarament formulats amb acords europeus i mundials.

Quina és la teva visió sobre com la resta de municipis del voltant s’ajuden entre si, com Granollers ha ajudat a altres

És imprescindible la col·laboració permanent entre els diferents ajuntaments. Encara ens falta resoldre el problema d’acompanyar processos de treball conjunt entre el món local. A França, la llei ajuda els municipis que eren projectes compartits. Aquí, això encara no existeix. Això és el que hem intentat sempre: compartir projectes amb els municipis de l’entorn.

Creus que l’Alba ha seguit una mica el teu model?

No em preocupa. He tancat una etapa. La vida és un relleu permanent. He passat el testimoni i l’Alba farà una marca excepcional. Ja ho ha fet. És una persona que estimo molt i sé que tenim la millor líder possible.

Algun consell per als joves que s’estan endinsant en la política

Estudiar política no és fer política. Fer política és compromís. Quan tenia 16 o 17 anys, no em plantejava dedicar-me a la política. Volia anar a la presó si t’hi dedicaves. Era la lluita per la llibertat, estar al costat de l’assemblea de Catalunya. Hem d’aprendre a renunciar a moltes coses per trobar allò que ens uneix. 

Fer política passa per la proximitat, per la implicació, per la identitat, per l’arrelament, per pensar en termes de futur sobre allò que convé en un entorn físic.

Quin ha estat l’educació i els valors que has volgut transmetre als teus fills?

El projecte és col·lectiu. He intentat ser coherent en la meva vida. No només és el que dius, sinó el que fas i com vius. He intentat transmetre una manera d’entendre el món i educar a partir d’experiències, més que d’una consigna.

Parlem de la Covid. Va ser complicat? Com recordes l’aplicació de les restriccions?

Va ser molt complicat. La majoria de la gent ja ni se’n recorda. Vam obtenir moltes lliçons d’aquests moments. Va ser difícil, però també ens va permetre valorar molt el que teníem i el que ens faltava. No podem jugar amb el sistema de salut d’aquest país. 

Ens ha costat molt arribar on estem ara, en termes de llibertats i serveis. Hem de lluitar per no perdre tot allò que hem conquerit.

El Consistori va adaptar-se fàcilment a la situació?

Vam parlar molt entre tots, buscar espais d’unitat amb els grups municipals i tirar endavant plans de xoc. Trobar espais de concertació amb la majoria és imprescindible. És el que ens ha faltat en els darrers 15 anys.

Pots ressumir la teva trajectòria política amb una paraula?

No hi ha una paraula, però sí un sentiment de gratitud. Aquesta gratitud de tot el que he rebut. Soc fill de les persones que m’han deixat ser el seu alcalde i que m’han acompanyat amb el suport. Aquesta gratitud és el sentiment que porto dins.

Quina és la teva visió per al futur de Granollers?

Les ciutats estan en canvi permanent, són organismes vius que creixen i es transformen. El que cal és cuidar-les, imaginar-les, compartir-les i treballar-les. Granollers té unes oportunitats fantàstiques, una musculatura social molt valuosa, i per tant té els arguments per ser una ciutat optimista. Aquest optimisme s’ha de modular amb la implicació de tots els ciutadans.

Moltes gràcies, Josep. Tens algun últim missatge que vulguis compartir?

Gràcies pel teu temps i per donar-me veu. Estic molt còmode fora dels focus, però sempre estaré disponible per allò que se’m demani perquè estic en deute amb la gent de Granollers.