Un equip del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (UB) ha identificat al jaciment de la Bòbila Madurell l’objecte fabricat en ivori d’hipopòtam més antic de la península Ibèrica. La peça, datada al segon quart del tercer mil·lenni aC, aporta noves pistes sobre les xarxes d’intercanvi de llarga distància entre la Mediterrània occidental i la riba oriental en plena edat del coure.

Una troballa única al Vallès

L’objecte va aparèixer l’any 1977 durant excavacions i actualment es conserva al Museu d’Història de Sabadell. Els investigadors de la UB han confirmat mitjançant estudis taxonòmics i traceològics que es tracta d’un incisiu inferior d’Hippopotamus amphibius. Té 10 centímetres de llargada, 13,2 mil·límetres d’amplada i 11 grams de pes, amb la superfície polida i restes de pigment vermell.

Possible ús ritual o tèxtil

Tot i que alguns especialistes apunten que podria tractar-se d’una figureta o ídol humà estilitzat, també es planteja que hagués servit com a eina vinculada al tèxtil, com una espasa de teixir. El descobriment ha estat publicat a la revista científica Journal of Archaeological Science: Reports.

Importància científica i històrica

Els investigadors subratllen que en aquell moment històric no hi havia ivori d’hipopòtam a la Mediterrània occidental, la qual cosa converteix la troballa en una evidència clau d’intercanvis comercials i culturals entre comunitats prehistòriques del Vallès i altres punts llunyans de la Mediterrània.