El cementiri de Montcada i Reixac ha estat incorporat oficialment aquest passat dissabte a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de la Generalitat. L’acte, que va comptar amb la presència d’autoritats i familiars de les víctimes, va servir per recordar que aquest recinte acull la fossa més gran de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil.

Segons les investigacions històriques, entre juliol de 1936 i maig de 1937, prop de 1.200 persones hi van ser executades i enterrades per motius religiosos, per la seva militància política de centredreta o catalanista, o pel simple fet de pertànyer a classes benestants.

Un espai ressignificat amb sis elements de memòria

Amb la incorporació del cementiri a la Xarxa s’han instal·lat sis elements de senyalització que ressignifiquen i contextualitzen diversos punts del recinte:

• Un plafó principal s’ha ubicat a la fossa comuna, amb informació històrica sobre els fets i la magnitud de la repressió
• Un segon plafó s’ha col·locat al mausoleu dedicat a 21 veïns de Montcada assassinats.
• Paral·lelament, s’han incorporat tres plaques petites per reinterpretar elements amb simbologia franquista: el panteó carlista, el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria i una placa de 1943 dedicada a 27 víctimes de Batea (Terra Alta).

Una història marcada per exhumacions i trasllats

Inicialment, la fossa estava situada a l’esquerra de l’entrada del cementiri, però la saturació de cadàvers va obligar a obrir-ne una de nova el desembre de 1936. Entre 1937 i 1938, la Generalitat republicana va designar un jutge especial per investigar els fets i identificar les víctimes. En aquell moment es van exhumar 450 cossos, dels quals 155 van poder ser reconeguts. Anys més tard, sota el règim franquista, es van reprendre les exhumacions i es van recuperar 748 cossos més. Uns 700 d’aquests, no identificats, van tornar a ser inhumats a la fossa comuna, situada a la dreta de l’entrada del cementiri. Aquest espai va quedar parcialment afectat a la dècada dels setanta, amb la construcció d’una filera de nínxols.

Durant la seva intervenció, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va remarcar que l’acte responia a la voluntat de treballar per la “veritat, justícia i reparació”, i va insistir que no es tractava “d’obrir ferides” sinó de “curar-les” i “evitar l’oblit”. Espadaler va subratllar que el projecte es fa “al servei del mai més”, destacant la importància de recordar els fets per no repetir-los en el futur. “No són temps fàcils”, va afegir, tot defensant que la memòria democràtica ha d’anar acompanyada de diàleg i reconeixement.

L’alcalde i la Generalitat remarquen el deute històric

L’alcalde de Montcada, Bartolomé Egea, va valorar la necessitat d’acostar aquesta part de la història als veïns, ja que molts ciutadans desconeixien els fets ocorreguts al cementiri. Per la seva banda, el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, va destacar que hi havia el “deute” d’honrar les persones que van perdre la vida i que el franquisme es va apropiar de la seva memòria. Menéndez va explicar que l’objectiu no és eliminar simbologia franquista, sinó contextualitzar-la amb informació històrica rigorosa. També va subratllar que molts dels cossos que romanen a la fossa són “molt difícils de recuperar”, però que gràcies a les investigacions sí que s’han pogut conèixer molts dels noms de les víctimes.

Els familiars agraeixen el reconeixement

Entre els assistents hi havia familiars de persones enterrades a Montcada i Reixac, que van rebre l’homenatge amb emoció. Xavier de Balanzó, amb tres cosins del seu pare entre les víctimes –Josep, Estanislau i Vicens Balanzó Martí– va recordar que un d’ells, Vicens, era empresari, dirigent d’Unió Democràtica i director del diari El Matí. De Balanzó va remarcar que eren “persones decents i normals” i va defensar que la memòria democràtica no ha de ser vista com una pugna política, religiosa o ideològica, sinó com un exercici de respecte als avantpassats i de construcció de ponts per al futur.

Amb la incorporació del cementiri de Montcada i Reixac a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, la Generalitat i el consistori volen assegurar que aquest capítol de la història no quedi en l’oblit. L’objectiu final, segons va remarcar Menéndez, és transmetre a les noves generacions “què va passar, per tal que no torni a passar” i conscienciar que la memòria històrica és un instrument de prevenció contra la repetició de la violència i la intolerància.