La campanya arqueològica 2025-2026 al jaciment de Castellar Vell ha permès localitzar dues construccions funeràries monumentals del segle Xintactes i segellades, una troballa considerada única a Catalunya. Les sepultures han estat atribuïdes a dos magnats de l’època altmedieval, Ermomir i la seva esposa Riquil·la, gràcies a la localització d’una làpida funerària associada que identifica un dels difunts.

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha destacat que el descobriment situa el jaciment “en el mapa arqueològic europeu” i reforça el seu valor per comprendre la formació del Comtat de Barcelona i l’organització territorial de la Catalunya Vella durant l’alta edat mitjana.

Dues tombes monumentals úniques a Catalunya

La intervenció arqueològica, continuació de les campanyes desenvolupades en anys anteriors, s’ha centrat en els sectors sud i nord de l’església de Sant Esteve de Castellar, coneguda com a Castellar Vell. En aquest darrer espai s’han documentat les dues sepultures monumentals, atribuïdes a personatges rellevants pel seu caràcter constructiu, la cronologia i l’excel·lent estat de conservació. 

Una de les tombes conserva una làpida de marbre datada l’any 966 amb una inscripció en llatí que fa referència al cos del difunt sepultat sota grans pedres i lloses. Segons els responsables de la recerca, aquest tipus de peces són molt escasses a Catalunya i, en aquest cas, el valor excepcional augmenta pel fet d’haver estat localitzada dins la mateixa estructura funerària vinculada al personatge esmentat.

Els investigadors consideren que les restes podrien relacionar-se amb un document de l’any 965 en què apareixen citats Ermomir i Riquil·la en una donació de propietats i terres de la zona de Canyelles i del castell de Castellar a l’església de Sant Miquel de Barcelona. Aquesta hipòtesi haurà de ser analitzada amb més profunditat, però podria establir noves connexions entre les fonts documentals, l’epigrafia i les restes arqueològiques.

Un jaciment clau per entendre la Catalunya altmedieval

Els experts assenyalen que les sepultures corresponen a un període previ a la consolidació del feudalisme, en què existien elits rurals amb poder econòmic, influència territorial i vincles amb el poder comtal i religiós. Aquest context permet aprofundir en el coneixement de les estructures socials i polítiques del segle X vinculades a l’òrbita del Comtat de Barcelona.

El jaciment de Castellar Vell és considerat un espai clau per estudiar el poblament altmedieval. Les excavacions han confirmat l’existència d’un assentament carolingi ocupat especialment entre els segles IX i X, ubicat en un turó estratègic amb funcions de defensa, control territorial i centre religiós. La referència documental al “castrum castellare” reforça la hipòtesi de l’existència d’un castell en aquest entorn.

Més de 200 enterraments documentats al turó de Castellar Vell

Fins ara, les recerques han permès localitzar 223 enterraments antropomorfs dels segles IX, X i XI, així com una setantena de sitges, malgrat que només s’ha excavat aproximadament un 20% de la superfície total del jaciment. Les dades evidencien la magnitud i el potencial arqueològic de l’assentament.

La presentació dels resultats s’ha fet al mateix jaciment de Castellar Vell amb la participació de representants institucionals i especialistes vinculats al projecte arqueològic i universitari, entre ells l’alcaldessa de Castellar del Vallès, Yolanda Rivera Dueñas; responsables del Departament de Cultura de la Generalitat; investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i membres de l’equip d’Arqueologia i Patrimoni Arrago.