Un equip investigador del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha aconseguit prolongar la vida saludable de ratolins d’edat avançada amb una sola administració d’una teràpia gènica basada en el factor metabòlic FGF21. Els resultats, publicats a la revista científica Molecular Therapy, mostren que els animals tractats van augmentar la seva esperança de vida un 20,54% i van mantenir durant més temps les seves funcions físiques i cognitives.

L’estudi obre noves perspectives en la lluita contra els efectes de l’envelliment i reforça el potencial de la teràpia gènica com a eina per prevenir el deteriorament associat a l’edat.

Una única injecció amb efectes durant tota la vida

La investigació, desenvolupada al llarg de 27 mesos, ha avaluat una teràpia gènica mediada per vectors AAV-FGF21. El tractament consisteix a estimular la producció del factor metabòlic FGF21 al múscul perquè aquest sigui alliberat a la circulació sanguínia i actuï sobre diferents òrgans i teixits de l’organisme.

Els ratolins, tant mascles com femelles i d’edat avançada, van rebre una sola injecció intramuscular. Malgrat tractar-se d’una única administració, els efectes es van mantenir durant la resta de la vida dels animals.

Els investigadors destaquen que els exemplars tractats no només van viure més temps, sinó que també van conservar durant més anys un bon estat de salut general.

Millores metabòliques i protecció dels òrgans vitals

Els resultats mostren una millora significativa de diversos indicadors metabòlics associats a l’envelliment. Els animals van normalitzar el seu pes corporal, van reduir l’acumulació de greix i van presentar més sensibilitat a la insulina, fet que va afavorir un millor control dels nivells de glucosa.

A més, la teràpia va contribuir a incrementar la despesa energètica i a preservar el funcionament de diferents òrgans. En el teixit adipós es va observar una disminució de la inflamació i una millora de la funció mitocondrial. Al fetge, el tractament va ajudar a mantenir les funcions de desintoxicació pròpies de l’òrgan i va prevenir alteracions relacionades amb l’edat, com l’amiloïdosi.

Pel que fa als ronyons, els investigadors van detectar una reducció dels marcadors associats al dany renal i no es van observar signes de patologies pròpies de l’envelliment. També es van registrar efectes protectors sobre el cor, evitant processos de fibrosi i acumulacions anòmales de proteïnes.

Més força física i una memòria comparable a la dels animals joves

Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la conservació de les capacitats físiques i cognitives dels animals tractats.

Les proves realitzades van evidenciar millores en la coordinació motora, la força muscular i la resistència física respecte als ratolins no tractats. Paral·lelament, les avaluacions cerebrals van mostrar una preservació notable de la memòria i de la capacitat d’aprenentatge.

Segons els investigadors, el rendiment cognitiu dels animals tractats es va apropar al que habitualment presenten exemplars molt més joves, un fet especialment rellevant en el context de les malalties associades a l’envelliment.

Una possible via per afavorir un envelliment saludable en humans

Les anàlisis moleculars efectuades durant l’estudi indiquen que els beneficis observats són conseqüència d’adaptacions específiques en diferents teixits de l’organisme, les quals contribueixen a millorar l’equilibri energètic i el funcionament cel·lular.

La directora de la recerca, la professora Fàtima Bosch, assenyala que els resultats situen aquesta estratègia terapèutica com una opció amb potencial per afavorir un envelliment més saludable.

Aquest mateix grup de recerca ja havia demostrat anteriorment l’eficàcia dels vectors AAV-FGF21 per revertir, en models animals, la malaltia hepàtica esteatohepatitis associada a disfunció metabòlica (MASH), una patologia vinculada a l’obesitat i la diabetis.

En aquesta línia, l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) ha autoritzat recentment l’inici d’un assaig clínic en pacients amb MASH. La prova serà desenvolupada per la biofarmacèutica Kriya Therapeutics durant aquest 2026, un pas que podria acostar aquesta tecnologia a futures aplicacions en medicina humana.