Els Drets de les Dones com éssers humans al segle XXI.

Aquest 2022 celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora en un marc convuls, encara dins d'una crisi sanitària en l'àmbit mundial, una crisi mediambiental sense precedents i, davant d'una maquiavèlica guerra geopolítica al cor d'Europa.

Davant aquesta situació incerta, aquest 8 de març commemorem guanys que no hem d'oblidar, aconseguits per les obreres i sufragistes nord americanes davant de l'opressió del patriarcat.

Però, malauradament, hi ha tant per fer i tants cims que assolir! Els avenços que ens van precedir al segle XIX, a conseqüència de la incorporació de la dona al treball remunerat tenen encara un terra massa enganxifós.

La independència econòmica, la reducció de la bretxa salarial, el reconeixement professional, el sostre de vidre, deixa molt camí encara per conquerir cap al reconeixement de la Dona com a ésser de ple dret al segle XXI.

Sent conscients de la nostra condició com a dones i, davant dels reptes del món, la nostra unió ens farà més fortes i ens permetrà continuar avançant cap a noves polítiques d'igualtat, cap a noves fites.

Treballant, cadascuna de nosaltres, des del nostre àmbit, amb les nostres eines. És l'hora de l'empoderament!

Les desigualtats i discriminacions cap a les dones estan presents en el dia a dia. No podem abaixar la guàrdia, les crisis, la pandèmia, la guerra fan revertir les millores aconseguides durant segles i les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s'agreugen.

Els sectors més feminitzats del sistema: les treballadores de la llar, serveis socials, cures, personal sanitari, pateixen de manera impactant el sobreesforç i l'extenuació per fer front a les situacions d'emergència que la societat els hi planteja. Però, paradoxalment, aquestes situacions no reverteixen en un major reconeixement social.

A Catalunya, un 70% del personal sanitari són dones i les tasques domèstiques i les cures no remunerades suposen uns 2.700 euros anuals per dona, invisibilitzades pel patriarcat.

Les dones som el col·lectiu que pateix una major precarietat laboral. En el conjunt de la Unió Europea només un 20% de les dones es troben al capdavant de les direccions de les empreses i els càrrecs de més rellevància, en tots els sectors, continuen sent ocupats majoritàriament per homes.

Necessitem polítiques que posin el focus en les dones. On les dones prenem el lloc que ens hi correspon per formació, per dedicació, per treball i per perseverança.

Polítiques d'equitat que recullin el treball reproductiu, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, en igualtat de condicions amb els homes.

El patriarcat continua darrere del tractament judicial, polític i mediàtic de casos de violacions que posen el focus culpabilitzant les dones i no tant sobre els agressors.

Els plans d'igualtat i els protocols contra l'assetjament a les organitzacions de treball han de ser les nostres prioritats.

Apel·lem a la mobilització amb seguretat a favor dels drets de les dones, per continuar contribuint a una societat més justa i igualitària que faci de la República Catalana una República Feminista de dones i homes lliures.

És per això que aquest 8 de març reivindiquem i treballem per:

Implementar els Plans d'Igualtat; Visibilitzar el sostre de vidre; la desaparició de la bretxa salarial; Equitat laboral i familiar; Dret a decidir sobre el mateix cos; Investigació mèdica amb perspectiva de gènere; implementació d'espais segurs per a les dones víctimes de violències masclistes i envers cap a la no cosificació de la dona.