Els sentiments que m'assalten en veure onejar als diferents edificis públics les banderes són molt similars als que sento en assabentar-me de l'últim fitxatge de l'Inter de Milà o el del cicle de la bugada des que s'estén al sol fins que s'asseca, és dir un sentiment anodí, però com tot a la vida hi ha una excepció i hi ha una bandera que m'emociona quan la descobreixo abocada a un balcó, en un pin a prop del cor d'un ciutadà o en un clauer carregat de responsabilitats i il·lusions, si és la bandera tricolor, tres franges horitzontals d'igual gruix de colors de dalt a baix vermell, groc i morat. La bandera de la República espanyola.

Aquest sentiment reviu cada primavera quan s'acosta el 14 d'abril aniversari de la proclamació de la Segona República a Espanya, aquest any serà el noranta-un aniversari d'aquest fet històric.

Però... d'on surt aquesta devoció, per una cosa que, al cap i a la fi, no és més que una forma de govern?

Molt senzill, per a moltes persones la II República no és només una forma de govern, la República és una manera de pensar on primer són les persones.

El 1931 després de la caiguda un any abans de la dictadura de Primo de Rivera, dictadura que va recolzar el Rei, la societat espanyola estava sumida en un obscurantisme, amb gran poder clerical, òrfena de llibertats, amb una taxa d'escolarització inferior al 40% situació encara més sagnant per a les dones que no disposaven de drets tan elementals com el dret al vot.

A les eleccions municipals d'abril, els partits republicans obtenen la victòria i el 14 d'abril Alfons XIII fuig del país per instal·lar-se a luxosos hotels europeus amb els diners que tenia dipositats a Suïssa, ummm això em sona molt actual, i amb la seva fugida es proclama la II República i aquest govern decideix invertir en professors en lloc d'armament, porta la cultura a través de companyies teatrals i biblioteques mòbils a tots els pobles d'Espanya, inicia la sanitat universal, atorga drets a la dona que fins aleshores eren sols per als homes, en resum un govern que converteix els fins aleshores súbdits en CIUTADANS.

La II República va acabar després del cop d'estat del 36 i tots els avenços van morir al costat de milers de ciutadans.

Avui a aquesta democràcia continuem tenint una monarquia ancorada en el passat incapaç d'assumir els avenços socials i sectors que amb el seu odi pretenen tornar-nos a aquests darrers anys foscos i davant d'ells hem de treballar per una nova República, una República de defensa de la justícia social, on es prioritzi la ciutadania per sobre de les classes dominants, una República que garanteixi la sanitat i l'educació pública, una República feminista que a més garanteixi la igualtat en la diversitat, una República sinònima de Democràcia, justícia i llibertat.

Tornant al principi, quan veig la conjugació dels tres colors ja sigui en un balcó, en un monument, quan visito alguna ciutat europea i veig un detall, un carrer, una placa... doncs, penso en tot això i em pregunto: que esperem per a la tercera?