En Rafa Espinar, de 49 anys, és un monitor aquàtic a Santa Perpètua que ha fet del triatló una part essencial de la seva vida. Amb 23 Ironmans completats i el rècord del Vallès Oriental en aquesta disciplina, Espinar exemplifica la dedicació, l’esforç i la passió per l’esport. Tot i combinar la seva feina amb la família i els intensos entrenaments, ha aconseguit destacar en un esport exigent. 

En aquesta entrevista, comparteix la seva trajectòria, la importància de la constància, i el seu desig d’inspirar i ensenyar als altres els valors de l’esforç i la superació.

Com va començar aquesta decisió de dedicar tant de temps al triatló?

Vaig començar amb l’atletisme, ja feia molts anys que corria, i el triatló sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig decidir provar-ho en una competició de festa major, i em va agradar molt.  A partir d’aquí, em vaig anar aficionant i em vaig apuntar al Triatló Granollers al voltant del 2006 o 2007. Vaig començar amb el Leo Arenés, qui em guia en els meus entrenaments. Em va agradar tant que em vaig decantar pel triatló de llarga distància, la distància Ironman. M’adapto millor físicament a aquests reptes llargs

Sembla que has de dedicar moltes hores d’entrenament. Ens pots explicar com és el teu dia a dia?

Sí, com que és una cursa llarga, com més llarga és, més hores d’entrenament requereix. Normalment, entreno al migdia, aprofitant els moments lliures, i a la tarda o els caps de setmana, quan hi puc dedicar més hores. A la setmana poden ser unes 22 o 23 hores d’entrenament. Alguns dies entreno tant al matí com a la tarda, tot i que ho combino bé amb la feina i la família

Entrenes de manera intensiva només quan tens competicions?

No, durant tot l’any segueixo un entrenament intensiu. Puc doblar sessions tres dies per setmana i normalment dues vegades. S’han de fer els números perquè els quilòmetres dels tres esports surtin cada setmana

Parlant dels tres esports, els entrenes tots de la mateixa manera?

Sí, són tres esports en competició, i s’han d’entrenar tots. Algunes persones diuen que no cal nedar tant, però si la competició inclou aquests tres esports, s’han de treballar tots tres. És triple la feina, però així és el triatló

Després de tants Ironmans, hi ha algun moment especial que recordis amb emoció?

El primer que vaig guanyar, el 2018, va ser molt especial. També recordo quan vaig fer dos Ironmans en una setmana, el de Mallorca i més tard el de Calella, on encara mantinc el rècord del Vallès d’Ironman amb un temps de 9h02. Però el primer que vaig guanyar és el que em va fer més il·lusió

Tens algun moment especialment difícil que recordis?

Sí, recordo un Ironman en què als 200 metres de la natació vaig haver de parar per ansietat, no podia respirar. Vaig haver de parar i relaxar-me abans de poder continuar. És un moment que se m’ha quedat marcat

T’ha tornat a passar alguna cosa semblant?

No, només em va passar aquella vegada, i no sé per què. Estava tranquil i de cop vaig haver de parar. Però després vaig poder continuar i vaig acabar la cursa

Recordes a quina competició et va passar això?

Sí, va ser a l’Alt-TriMan, i curiosament vaig acabar en cinquena posició. Va ser una experiència complicada, però vaig aconseguir refer-me i continuar fins al final

Hi ha alguna anècdota d’altres triatlons que vulguis compartir?

Sí, una vegada a l’Ironman anava primer amb la bici i em vaig equivocar de camí, fent 30 km de més. Em van venir a buscar en moto, vaig perdre molta estona i al final vaig acabar quart. 

També, a Jaén, aquest any em van passar moltes coses: em va caure una peça de roba, se’m va trencar una peça de la bicicleta... Vaig perdre molt de temps, però al final vaig acabar tercer

Quina capacitat d’adaptació! Tots aquests imprevistos no et fan tirar la tovallola?

No, mai he abandonat cap cursa. Sempre acabo, més lent o més ràpid, però acabo. És cert que hi ha moments difícils, però cal tirar endavant. Soc de treure sempre pit i collons quan més ho necessito

Com gestiones el descans entre competicions?

El descans és relatiu. A vegades hi ha una setmana entre competicions, però intento descansar poc. Depèn de com em senti físicament, però intento recuperar-me ràpid per poder continuar entrenant

Parlant d’economia, sembla que és un esport costós

Sí, participar en un Ironman pot costar 400 euros o més, i després hi ha els desplaçaments. A vegades em conviden, però moltes vegades els costos són molt elevats. És una despesa que has de valorar

Tot i aquestes dificultats econòmiques, continues competint?

Sí, físicament m’hi sento preparat. Si tingués més suport econòmic, segurament participaria en més curses. És un esport que no està molt reconegut, i això complica les coses.

És una llàstima que, aquí al Vallès no hi hagi més suport. He anat a trucar a moltes portes i, tot i que surto als mitjans de comunicació locals, no he trobat l’ajuda que necessito

Com portes la compatibilitat entre la teva passió pel triatló i la vida familiar?

La família fa el que pot, però arriba un punt que he de buscar-me la vida amb altra gent que m’ajudi, que es pugui ocupar dels de casa. Costa molt.

Com creus que es percep aquest esport aquí?

L’esport en si no és mediàtic, i jo vull fer-lo conèixer. He fet xerrades a l’escola dels meus fills perquè coneguin aquest esport, perquè vegin que no només existeix el futbol i el bàsquet. Faig això des del 2015, quan vaig aconseguir el rècord del Vallès

Aquest rècord encara es manté, oi?

Sí, encara es manté. Una cosa que m’agradaria molt seria provar de baixar de les 9 hores. Ho he comentat amb el meu entrenador, el Leo, però l’única cursa que hi ha aquí és a Calella, i la inscripció costa 800 euros. És complicat. Em fa vergonya anar a trucar a portes i demanar ajuda, però hi ha gent que m’ajuda com pot. Per exemple, el Santi del centre esportiu, o els d’Aire Esport, però és un suport limitat. El que voldria és que algú apostés de debò per aquest esport i el fes visible, per què és molt bonic

Què fa que aquest esport sigui tan especial per a tu?

Aquest esport és molt maco perquè et connecta amb la natura. Quan corres per la muntanya, defineixes el territori i respectes l’entorn. També hi ha molt de companyerisme. Les proves extremes no són com l’Ironman de Calella, on tot està tancat i fas voltes amb la bicicleta. En aquestes proves, comences d’un lloc i acabes al punt més alt de la zona. És una experiència molt més natural i autèntica

Per tant, el triatló extrem és molt diferent d’altres tipus de triatlons

Totalment. Les proves extremes que faig no tenen res a veure amb els Ironmans comercials, com el de Calella, on hi ha 2.500 persones corrent en un circuit tancat. Això és més un postureig. En canvi, a les proves extremes som unes 30 persones, i pots passar hores i hores corrent sol per la muntanya. Això és el que m’agrada d’aquest esport: la solitud, l’essència del triatló i la complicitat que es crea entre els participants

Aquest tipus de proves tenen més èxit fora d’aquí?

Sí, aquestes proves estan molt ben vistes a l’estranger, especialment a Alemanya i França. Aquí a Espanya no tenen tanta difusió. Hi ha poques curses d’aquest estil, com la del Pirineu o la de Jaén, però no és un esport gaire popular. Aquí, l’esport que mana és el futbol i, com a molt, quatre coses més

Com valores la relació amb els altres participants?

Normalment, coneixes els altres participants perquè som tan pocs que et vas trobant a les curses. Hi ha molt companyerisme. Jo ara estic començant a fer ultramans, que són proves encara més extremes, però aquí a Espanya n’hi ha poques i, a sobre, les fan totes el mateix mes. A fora n’hi ha més, però moltes són a Anglaterra o als Estats Units, i anar-hi suposa una despesa econòmica important

Quins objectius tens a curt i llarg termini?

A curt termini, vull continuar fent ultramans i proves extremes. A llarg termini, sempre he tingut al cap un repte: les “Seven Islands”, que consisteix a fer un Ironman a cada illa de les Canàries en set dies. Però és complicat logísticament i econòmicament. Només ho ha fet una persona fins ara. Però és un repte que em motiva molt

Com veus la teva relació amb el teu entrenador, el Leo?

La relació amb el Leo és molt bona, és més que un entrenador, és un amic. Ens coneixem des del 2007, i ens truquem sovint per saber com estem. Ell m’acompanya a moltes curses perquè li agrada molt aquest món. És una persona que està sempre al meu costat i m’ajuda molt. És d’agrair que algú amb família faci aquest esforç per ajudar-te

Ets pare de família. Com veuen els teus fills la teva dedicació al triatló?

Els meus fills ho veuen de prop. Quan eren petits venien a veure’m competir. Ara, per temes econòmics, no poden venir tan sovint. La meva filla gran fa atletisme i sempre ha vist com m’esforço. De vegades em deien: “Papa, és que no guanyes mai.” (Riu). Però sí, crec que han après el valor de l’esforç. Quan el meu fill va venir a una de les meves últimes curses, es va quedar impressionat i va entendre tot el que comporta aquest esport

Què és el que més valores d’aquesta experiència amb el triatló?

Valoro molt l’esforç, la superació i el fet d’afrontar adversitats. No és només córrer, és superar-te a tu mateix, físicament i mentalment. També valoro el suport del meu entrenador, de la meva família i dels companys de les curses. Per mi, això és l’essència del triatló

Què els diries als joves que es volen iniciar en aquest món?

Sempre poso d’exemple que això és com estudiar, no es fa d’un dia per l’altre. Recordo que quan tenia 11 o 12 anys, un entrenador em va dir que per ser bo havien de passar 10 anys. Jo pensava, “10 anys? Hòstia!”. Però és així. Has de picar molta pedra, i això és el que els dic als meus fills.

Jo, per exemple, porto 10 o 15 anys nedant, i només fa dos o tres anys que realment començo a gaudir de la natació. Això és venir, picar pedra i ser constant. Has de tenir molta paciència. No pots fer una marató d’un dia per l’altre. Tot això requereix temps, i cal ser constant. Molta gent pensa que a mi no em costa sortir a córrer, però em costa igual que a tothom.La clau és anar pas a pas, construir uns bons fonaments i anar pujant a poc a poc

I mentalment, com ho portes? Passes moltes hores sol i això pot afectar...

M’ho gestiono jo mateix. He tingut molts alts i baixos, però vaig trampejant. No visc d’això, demà vaig a treballar i continuo endavant. Molta gent diu que no pot entrenar sense tenir un objectiu, però jo entreno encara que no sàpiga què faré. És qüestió de tenir-ho interioritzat. La pressió me la poso jo mateix, soc molt exigent amb mi mateix, però intento no obsessionar-me. Si no puc fer alguna cosa, doncs no la faig i punt

Com ha influït dedicar-te a l’esport en la teva vida personal?

M’ha permès ensenyar moltes coses als altres. Quan ensenyo a nedar, córrer o anar en bici, ho faig a partir del que he après jo mateix. No soc entrenador, però puc donar consells útils perquè la gent millori la seva tècnica o eviti lesions. Molta gent em pregunta com fer-ho millor, i és aquí on puc aportar el que sé

Mirant enrere, hi ha alguna cosa que canviaries del que has fet?

No, les coses passen com han de passar. Quan surto a córrer o a competir, ho faig donant el màxim, i les coses surten com surten. No canviaria res

Com t’agradaria ser recordat en aquest esport?

M’agradaria ajudar a fer conèixer l’esforç, la constància i la dedicació que requereix aquest esport. He conegut molta gent gràcies al triatló, i això és el més important per a mi. No busco ser recordat per cap rècord ni per una medalla, sinó per l’esforç i el companyerisme que aquest esport aporta