L’Enric Pueyo no parla d’aviació només com a professió, sinó com a manera d’entendre el món. Pilot comercial i CEO d’Hangar 10, ha convertit la seva experiència als comandaments d’un avió en un projecte que va molt més enllà de la simulació. Des del cor de l’aeroport de Sabadell, Pueyo impulsa un espai on conviuen el rigor tècnic, la passió per volar i la voluntat de compartir coneixement.

A Hangar 10, la cabina d’un Airbus o d’un Boeing no és només un lloc per entrenar procediments, sinó també un escenari on es posen a prova la presa de decisions, la gestió de la pressió i el treball en equip. Professionals en actiu, aficionats, empreses i joves amb vocació hi troben una porta d’entrada a un univers sovint mitificat, però que Pueyo defensa explicar amb honestedat: amb les seves exigències, responsabilitats i també amb la il·lusió intacta de qui encara s’emociona obrint la porta d’una cabina.

Per començar, explica’ns què és exactament Hangar 10 per a qui no us conegui.

Hangar 10 és un centre de simulació d’aviació. Disposem de dues cabines d’avió: un Boeing 737 i un Airbus A320. 

Treballem en tres àmbits molt clars: el professional, l’aficionat (la gent a qui li agrada l’aviació), i també el món empresarial, amb activitats que no necessàriament estan vinculades directament a l’aviació.

Estem ubicats a l’aeroport de Sabadell, que és un punt neuràlgic de la infraestructura aeronàutica de Catalunya. És un aeroport amb molt volum d’activitat, escoles, cossos de seguretat, emergències… i això ens permet estar en contacte constant amb l’aviació real i activa.

Per què era important situar-vos justament aquí?

La idea és ser un referent, tant per al professional com per a l’aficionat.

 Aquí pots venir a volar en un simulador, però també pots gaudir de l’entorn: tenim restaurant, terrassa amb vista a la pista, pots veure avions enlairar-se i aterrar… i sobretot estar en contacte amb professionals que avui mateix estan volant en aerolínies.

Com neix la idea de crear aquest projecte?

Neix d’una necessitat molt personal. Jo soc pilot comercial i arriba un moment en què, un cop acabada la formació, necessites un lloc on posar-te en forma, on practicar, on reforçar coneixements. I vaig detectar que hi havia molt poca oferta en aquest sentit.

A partir d’aquí vaig pensar que segurament no era l’únic. L’Aeroclub Barcelona-Sabadell ens va ajudar molt, perquè són els propietaris de les instal·lacions, i tot va acabar confluint. Ens van donar l’opció, la vam acceptar i aquí estem. La veritat és que l’acollida és molt bona.

En quin moment es troba ara mateix el sector de l’aviació?

Estem en un moment de creixement continu. Tots volem viatjar, i això fa que les aerolínies necessitin pilots. 

Els pilots que acaben la formació necessiten preparar entrevistes, fer entrenament específic, reforçar procediments… i aquí és on nosaltres donem servei.

I pel que fa als aficionats?

Passa una cosa molt curiosa. Molta gent viu l’afició a casa, sola, connectada a plataformes virtuals. 

Aquí el que oferim és un punt de trobada. Un lloc on compartir aquesta passió i viure-la de manera molt més real.

Què passa psicològicament quan algú s’asseu per primer cop davant d’un simulador?

La primera reacció acostuma a ser: “Ostres, això impressiona”. L’escenografia impacta molt. Són cabines complexes, plenes de procediments. Avui dia els avions no es volen tant com s’operen: són procediments constants.

Però tot això se supera. Amb esforç, amb hores i amb l’acompanyament dels instructors la gent va entrant-hi a poc a poc. I amb els aficionats és molt gratificant: obres la porta de la cabina i literalment se’ls il·lumina la cara.

També treballeu amb empreses. Què hi busquen?

Sobretot treballar la presa de decisions sota pressió. En un simulador, la capacitat d’atenció es redueix, el cervell simplifica, ordena prioritats. I això ens permet veure com respon cada persona: n’hi ha que rendeixen millor sota pressió i n’hi ha que rendeixen pitjor.

Per a team buildings o processos de coaching oferim aquest escenari controlat per veure com s’organitza un grup davant d’una situació crítica. No treballem aspectes tècnics, sinó ordre, priorització i comunicació

Què és clau per sortir-se’n en situacions de pressió?

L’experiència, l’entrenament i la mentalitat. Les tres coses. L’experiència et redueix la càrrega de treball, l’entrenament et dona eines i la mentalitat és fonamental. Si et satures, no resols.

En aviació, precipitar-se és un error molt comú i sovint genera problemes secundaris pitjors que el principal. Per això tot això s’ha d’entrenar.

Us trobeu sovint amb situacions límit dins del simulador?

Sí, i les busquem expressament. Si tot va bé sempre, el dia que hi ha un problema no saps reaccionar. Aquí provoquem situacions difícils, sempre controlades, perquè la gent acumuli experiència.

Estem treballant amb futurs comandants, persones que tindran molta responsabilitat. És millor haver viscut la frustració abans per saber gestionar-la després.

Treballeu amb perfils molt joves, fins i tot nens. Us va sorprendre?

Molt. Tant que vam eliminar l’edat mínima. El nivell que tenen alguns nanos és impressionant. He tingut un nen de 10 anys que sabia arrencar un Airbus perfectament.

Avui tenen totes les eines: manuals, vídeos, procediments… Si hi ha passió i curiositat, hi arriben sols. Evidentment, tot s’ha de dosificar: primer que gaudeixin, i si més endavant ho volen enfocar professionalment, ja es veurà.

La simulació és el futur?

Clarament. És més eficient, més econòmica i permet reproduir situacions molt concretes tantes vegades com vulguis. No només en aviació: nàutica, ferroviari, medicina… tot va cap aquí.

La simulació cada cop s’acosta més a la realitat i això genera molta confiança. Per mi és clau.

“El simulador mostra si el que diem que fem com a equip és realment el que fem”

Abans comentaves que l’aviació es pot “traduir” fàcilment a l’àmbit empresarial. A què et refereixes exactament?

Nosaltres treballem totes les fases del vol, i això és molt extrapolable a qualsevol sector. Abans de volar hi ha tota una preparació: meteorologia, planificació, alternatives… No puges a l’avió i marxes. Ho prepares tot abans.

Un cop dins, comproves sistemes, comences a rodar, t’enlaires… Tot són fases. I enlairar-se, per exemple, no és cap problema: és un procediment. El repte real arriba després.

Quan apareixen realment els problemes?

A la fase de creuer, que és la més llarga. És aquí on poden sorgir imprevistos: alguna cosa que no surt com esperaves, algú que no compleix el seu rol… I aquí és on veiem com és realment la persona.

Tothom pot definir-se en una enquesta, però el simulador no enganya. Hem tingut casos de gent que deia “jo decideixo en conjunt”, i davant del primer problema el que fa és començar a prémer botons sense dir res a ningú.

És sota pressió quan surt el “jo” real?

Exactament. Quan no estàs còmode o no controles la situació, surt l’instint. I és aquí on els observadors veuen coses molt clares: qui planifica, qui improvisa, qui deixa procediments pel camí… i això són problemes que, tard o d’hora, apareixen.

A l’aproximació i a l’aterratge, que ja és la fase final del projecte, també surten mancances. Fa molta estona que acumulem estímuls i comences a funcionar més per instint que per mètode.

Això és gairebé una eina d’autoconeixement

Totalment. Hi ha gent que, en aproximació, no és capaç ni de respondre a una pregunta perquè està absolutament concentrada. Això passa a la feina també: t’entra una trucada, un problema personal, una incidència… i no pots estar al cent per cent a tot.

El simulador degrada molt les capacitats, i això és molt revelador.

Tot això està avalat per estudis o metodologies prèvies?

Sí. Avui dia està molt treballat tot el tema dels team building i la cohesió de grups. A les empreses sovint es creen equips amb gent que no es coneix, i això pot ser una bomba… o pot funcionar molt bé.

Nosaltres treballem amb sectors molt diversos: telecomunicacions, indústria, escoles, instituts. No hi ha un únic perfil. Depèn molt de fins a quin punt una empresa vol mirar cap endins.

Si haguessis d’afegir alguna cosa que no hàgim comentat, què destacaries?

Que més que un centre de simulació, volem ser un centre social dedicat a l’aviació. Un punt de trobada. Que la gent vingui a gaudir, però també a conèixer altres professionals i aficionats.

Volem impulsar activitats extraescolars, campus, trobades… Hi ha nanos que tenen futbol, música… però també n’hi ha molts que estimen l’aviació i la simulació, i no tenen on canalitzar-ho.

Ja heu fet experiències en aquesta línia?

Sí, aquest estiu vam fer un campus i va ser espectacular. Instructors d’aerolínia, classes teòriques, simulador, visites a l’aeroport… 

El contacte directe amb el sector els obre molt els ulls.

I una cosa molt bonica és que venen en família. Els pares són els primers interessats i, al final, els primers “espònsors”. No és barat, i això també s’ha d’explicar clarament.

“És una eina que utilitzem tant professionalment com per a la gent a qui li agrada l’aviació”

Acompanyeu també les famílies en la presa de decisions?

Molt. Aquí venen a fer preguntes incòmodes, i ens agrada respondre-les. Què he de fer? Què puc fer? Quin recorregut té això? Sempre ho diem: el tema mèdic és clau. Hi ha condicions que no et permetran ser pilot. Millor saber-ho al principi que no frustrar-te després.

Més tard hi ha el tema econòmic. Això no està subvencionat. Si vols ser pilot, ho has d’assumir. No es tracta d’enganyar ningú.

La professió de pilot està molt mitificada?

Molt. No és tan fàcil com sembla. Passes molt temps fora de casa, tens molta responsabilitat i al principi t’exigeixen moltíssim
És una professió que ha canviat, com moltes altres. Ni millor ni pitjor, però diferent. I això també s’ha d’explicar.

Per acabar, quin missatge t’agradaria deixar als lectors?

Que vinguin a viure l’experiència. Perquè no és només volar un avió. Hi ha moltíssim darrere.
És bonic entendre per què l’aviació és tan segura, com funciona tot plegat, i per què avui dia l’avió és el primer que pensem quan ens hem de desplaçar.

Que ho gaudeixin i que vinguin a provar-ho.

Per a totes aquelles persones que vulguin conèixer Hangar 10 de primera mà, el centre està ubicat a l’Aeroport de Sabadell, a la Carr. de Bellaterra, s/n, 08205 Sabadell (Barcelona). Per a més informació, es pot contactar al telèfon 669 35 37 95 i seguir la seva activitat a Instagram (@hangar__10), TikTok (@hangar__10) i Facebook (Hangar10).