La Xènia Clascà és una destacada jugadora de pàdel professional originària la Roca del Vallès, tot i que el seu talent innat l’ha portat a ser reconeguda com un dels principals exponents del pàdel. La seva carrera en aquest esport va començar als set anys, on ràpidament va destacar.

Al llarg de la seva carrera, Clascà ha acumulat una sèrie d’impressionants assoliments, incloent-hi el subcampionat del món en la modalitat de pàdel, la qual cosa la situa entre les millors jugadores a escala internacional. A més, ha demostrat la seva capacitat en ser campiona d’Espanya per equips.

Des de fa diverses temporades, Xènia Clascà ha estat una presència constant en el quadre final del World Padel Tour, la màxima competició de pàdel en l’àmbit mundial, la qual cosa subratlla la seva consistència i habilitat en el joc. La seva participació en aquest torneig demostra el seu compromís i dedicació a aconseguir el més alt nivell en el pàdel professional, i la seva presència en el quadre final és un testimoniatge de la seva habilitat en la pista.

Després de vuit mesos fora de la pista per una lesió, recentment ha tornat a trepitjar el terra al qual tant de temps li dedica.

Qui és la Xènia Clascà?

És una jove de 22 anys, que es dedica al pàdel de manera professional. Vaig començar a practicar aquest esport amb 7 anys i ara mateix també estic estudiant la carrera de màrqueting

I com és el fet de compaginar els estudis amb el pàdel professional?

Estic estudiant online, vaig començar a estudiar a la universitat presencialment, però, evidentment, amb el tema dels viatges i els entrenaments són moltes hores i molts dies fora de casa i llavors vaig decidir estudiar online. Al final, amb dedicació i una bona gestió del temps i dels horaris, ho puc portar bé

Com són els teus horaris per poder estudiar i entrenar?

Jo entreno cada matí fins al migdia i les tardes les tinc lliures, així que quan estic aquí tinc temps per estudiar. En canvi, quan viatjo fora tinc aquells moments entre partits o entrenaments per poder fer els treballs o el que toqui

I tens temps per tu personal?

Soc una persona que necessita molt tenir vida personal; sortir amb els amics, tenir temps per la meva família... sempre intento treure petites estones d’on pugui per poder també fer plans normals

Comentaves abans que vas començar molt jove a fer pàdel, d’on et ve aquesta passió per aquest esport?

Realment jo no volia jugar a pàdel de petita. Jo volia jugar a futbol, però el meu pare jugava a pàdel al club que hi havia al costat de casal. Per tant, des de ben aviat tenia clar que la seva filla hauria de fer esport i em va apuntar a pàdel. Així i tot, les primeres setmanes jo no volia ni veure una pista, però a poc a poc em vaig anar enganxant i fins ara. 

Al final, quan ets més petit entrenes amb els amics o amb nens de la teva edat i t’ho passes bé. Em vaig adonar que  m’agradava molt la pressió, l’adrenalina de la competició i això realment és el que em va enganxar a aquest esport

En quin moment fas el pas de considerar el pàdel com una afició a dir “m’hi puc dedicar professionalment”?

Quan era molt petita recordo que estava entrenant i va vindre el seleccionador de menors, pero jo ni el coneixia, estava amb el meu entrenador passant-m’ho bé entrenant. Recordo que li va dir al meu pare que em cuidés, que creia que jo podia arribar lluny en aquest esport. I bé, el meu pare no li va donar gaire importància, però en dir-m’ho a mi se’m va despertar alguna cosa que vaig dir “potser sí, ho provarem”. I en provar-ho al primer torneig que vaig jugar em vaig adonar que sí, que m’encantava

Et continues exigint en el dia a dia amb aquest nivell de competitivitat que, potser, tenies abans de ser professional?

I tant, al final també són molts anys, dels 7 fins als 22, i passes per moltes etapes en l’àmbit esportiu i també personal. I no tot és un 10, però sí, amb els seus menys i més, sí.

Recentment has sortit d’una lesió que t’ha tingut apartada un temps de les pistes. Com estàs?

Bé, he estat 8 mesos fora de les pistes, vulguis o no, per un esportista és molt dur afrontar una lesió que et manté tant de temps fora de la competició i del ritme que portaves, de la teva rutina. Ara mateix estic recuperada, però el fet d’haver patit una lesió durant tant de temps també implica una baixa de punts pel que fa a rànquings, menys ritme quant a competició... Llavors, estic mentalitzada de “he baixat, però he d’anar pujant a poc a poc per tornar al nivell que estava abans”. Tindre molta paciència, per què s’ha de tenir paciència

No has tingut cap recaiguda o molèstia?

No, físicament estic molt bé, és més mentalment el que costa. He de tornar a remar i remar, perquè el nivell de pàdel ara mateix està molt alt i hi ha molta competència. Per tant, en l’àmbit mental potser m’està costant una mica més, però al final no s’hi pot fer res, ha passat, i he de mentalitzar-me per tornar a estar com abans

Com gestiones emocionalment el tema de la competitivitat, l’ansietat o l’estrès davant d’una competició?

És difícil, és molt complicat, perquè implica molts factors. Jo no sé si t’ha passat alguna cosa a casa amb els teus pares, amb amics, el tema de la lesió, de pors... Llavors, també el psicòleg és molt important per mi perquè m’ajuda moltíssim mentalment i crec que és un suport que qualsevol esportista necessita per tirar endavant aquests moments. Vinc d’aquesta lesió i estic més mentalitzada de no pressionar-me molt, de gaudir del procés i de les coses, per què sé que a poc a poc s’aniran donant si es fan bé

Després d’aquesta experiència i de tots els anys que portes jugant, quan et diuen pàdel, què et ve al cap?

Molts moments. És que, clar, per mi el pàdel ho ha sigut tot des de petita, he crescut amb el pàdel. Aquest esport m’ha ensenyat a madurar molt més ràpid de el que és normal, perquè al final, amb la competició tens moltes pressions, moltes coses externes i necessites un nivell d’organització molt bo des d’una edat molt jove. Has de saber lluitar amb problemes que, potser, amb 17 anys et presenten i són de dona de 24. I són molts moments, moltes emocions, moltes, perquè vius moments increïbles que només poden viure els esportistes i són únics, i també gent increïble, o sigui, amics de veritat. Sé que en un esport d’alta competició és difícil trobar amistats reals, per què hi ha molta competitivitat, però jo he tingut la sort d’haver aconseguit uns amics que espero que em durin tota la vida

Tens alguna rutina o algun fetitxe, abans d’una competició?

No soc gaire maniàtica amb aquestes coses, però sí que és veritat que la meva música de reggaeton, tot i que no m’agradi la lletra, me la poso. És la música que a mi realment em motiva i que utilitzo per escalfar. Per tant, m’agrada portar els meus auriculars, estar concentrada en el partit i motivar-me amb aquella música

Quines són les habilitats o els trets que consideres que un esportista que es dedica al pàdel ha de tenir?

Jo crec que sigui el pàdel o qualsevol altre esport, hi ha unes característiques bàsiques que ha de tenir un esportista, que són: valentia, constància, talent, crec que també és molt important, però evidentment, tenint talent i no tenint constància tampoc val. Llavors, el talent, la constància, la valentia i la humilitat, que també crec que és molt important per poder continuar creixent i no estancar-te, crec que serien els bàsics per qualsevol esportista

Quins serien els teus objectius a curt termini?

Ara s’està acabant la temporada, queden pocs tornejos, llavors, recordo quan vaig tornar a competir després de la lesió, mentalment jo estava amb moltes ganes de tornar a competir, però els vuit mesos m’havien passat factura. Llavors, el meu principal objectiu és gaudir, competir i tornar a tenir aquelles ganes d’entrar a la pista i no patir per la lesió. Llavors, a partir d’aquí crec que les coses venen soles. Guanyar punts, evidentment, a escala de rànquing per poder l’any que ve començar més amunt, però, bé, acabar la temporada contenta amb mi mateixa, amb cap molèstia i llavors pensar l’any que ve

I a llarg termini?

Bé, m’encantaria estar el més a dalt possible, si és número u, número u, el que sigui. Donar el màxim de mi i arribar on pugui. M’agradaria viure d’això.

Pel que fa a la meva vida personal, sempre he volgut tenir un negoci a part del pàdel. Encara no sé el què, no sé si un club de pàdel o alguna cosa que no estigui relacionada, però tenir uns estudis per poder compaginar tant el pàdel com la meva vida personal, per què al final s’ha de tindre sempre un pla B

Quin paper juga per a tu la nutrició?

Considero que la nutrició és molt important perquè físicament ajuda moltíssim i pel que fa a lesions també. Soc una persona que m’agrada menjar de tot. M’encanta. Menjo bé, però menjo de tot. Llavors, sempre dic al meu nutricionista que necessito una dieta equilibrada, perquè em costa molt seguir alguna cosa molt marcada o restrictiva.

Es nota molt quan menges bé, quan et cuides, quan menges el que et toca, perquè el teu cos respon perfectament. I crec que és una cosa que no se li dona molta importància, però crec que és essencial per poder rendir al màxim

Recentment has entrat a Puma, com arribes a la marca? Com valores la teva experiència amb ells?

Puma és una marca internacional, és espectacular i mai m’hauria imaginat estar fitxada per ells. Van estar al món del pàdel fa molts anys, ho van deixar i fa un parell d’anys van tornar a iniciar el projecte amb el pàdel. La meva entrenadora es va assabentar que Puma tornava al mercat i, per uns contactes, vam poder contactar amb ells. Des del primer moment van estar interessats en col·laborar i realment estic molt contenta de formar part d’aquesta marca, m’han cuidat moltíssim i espero poder estar a l’altura per continuar representant-la

Has pogut coincidir amb algun esportista que et fes il·lusió?

No, de moment no, però esperem que en un futur sí. A l’última campanya ja li vaig llançar una indirecta al Neymar, avia’m si es presenta

Quines són les teves aficions més enllà del pàdel i de les pistes?

És cert que tinc poc temps, tots els moments que tinc per fer coses que a mi m’agradin els dedico a estar amb amics, perquè m’omple estar amb els meus i poder anar a prendre un cafè tranquil·lament i passar temps amb ells. També m’encanta veure sèries, potser és una ximpleria, però es valora molt quan estàs molt de temps fora de casa entrenant i competint, es valora molt poder estar al sofà, tranquil·la una tarda, veient la teva sèrie, i al final ho omplo així.

També m’agrada molt l’interiorisme, m’agrada moltíssim, i a vegades em fico mirant cosetes

Tens algun record memorable del pàdel que encara el pensis i t’emocioni?

N’hi ha moltíssims, però n’hi ha un que em quedarà gravat tota la vida: el campionat d’Espanya per seleccions. Em van seleccionar per representar la selecció catalana, jugàvem la final. Al pàdel són tres punts eliminatoris, i l’últim que quedava era el nostre. Jugàvem contra la número 1 d’Espanya, i recordo tot el club mirant el partit, els pares... va ser impressionant. Finalment, nosaltres vam acabar donant el punt de la victòria i això va ser, o sigui, pell de gallina, plorant, una cosa... o sigui, no sabria explicar-ho en paraules, però va ser brutal. Un sentiment... Brutal

En els darrers anys el pàdel ha agafat una popularitat increïble, per a molts és el seu passatemps ideal. Com valores aquesta evolució que ha tingut aquest esport en els últims anys?

Em sembla brutal l’evolució que ha tingut el pàdel en tan poc temps, i crec que li queda molt recorregut. És un esport que enganxa, hi ha molta gent que s’ha aficionat al pàdel i que li encanta perquè és un esport molt dinàmic. Hi ha molta gent que juga al pàdel un ratet i després se’n va a fer el cafè amb els amics, i això uneix moltíssim. És un esport molt social, i crec que qualsevol persona de qualsevol nivell pot jugar un partit de pàdel. Llavors, crec que li queda molta projecció, i estic supercontenta que el pàdel hagi crescut tantíssim.