“L’autoestima influeix en com vivim, com ens relacionem i com afrontem les dificultats quotidianes.”

La psicologia fa dècades que estudia l’autoestima com un factor central en la salut mental. Experts alerten que no es tracta d’“estimar-se més”, sinó de construir una relació sana i realista amb un mateix.

L’autoestima és un concepte molt present en el discurs social actual, però sovint es fa servir de manera imprecisa. Des de la psicologia, l’autoestima no fa referència a sentir-se bé constantment, sinó a la valoració subjectiva i estable que una persona fa del seu propi valor. Aquesta percepció influeix directament en la manera com afrontem les relacions, els reptes personals i les dificultats quotidianes.

Diversos estudis assenyalen que una autoestima saludable actua com a factor protector davant de l’estrès, l’ansietat i la depressió, mentre que una autoestima fràgil pot augmentar la vulnerabilitat emocional.

L’autoestima, una necessitat psicològica bàsica

La importància de l’autoestima no és una idea recent. El psicòleg Abraham Maslow ja la va situar com una de les necessitats psicològiques fonamentals dins la seva jerarquia, associada al sentiment de competència, reconeixement i dignitat personal.

En la mateixa línia, el psicòleg humanista Carl Rogers defensava que una autoestima sana es construeix quan la persona pot acceptar-se sense condicions, sense dependre constantment de l’aprovació externa. Segons Rogers, el problema apareix quan el valor personal queda supeditat al rendiment, l’èxit o la validació social.

Com es forma l’autoestima al llarg de la vida

L’autoestima no és innata ni immutable. Es construeix progressivament a partir de múltiples factors: l’educació rebuda, les relacions significatives, les experiències d’èxit i fracàs, i la interpretació que fem del que ens passa.

Un dels autors més influents en aquest àmbit, Nathaniel Branden, va descriure l’autoestima com una pràctica activa basada en sis pilars, entre els quals destaquen l’autoacceptació, la responsabilitat personal i la coherència entre valors i accions. Segons Branden, l’autoestima no és una emoció puntual, sinó una relació continuada amb un mateix.

“La psicologia coincideix que l’autoestima és un factor clau del benestar emocional, però també un dels més mal entesos.”

Autoestima baixa: més enllà dels tòpics habituals

La baixa autoestima no sempre es manifesta de manera evident. Sovint s’expressa a través de l’autocrítica constant, la por al judici extern, la dificultat per posar límits o la necessitat excessiva de validació.

Els especialistes remarquen també la importància de diferenciar l’autoestima d’altres conceptes amb els quals sovint es confon. No és el mateix autoestima que autoeficàcia —la percepció de la pròpia capacitat per afrontar tasques concretes— ni tampoc que narcisisme. Una autoestima saludable implica una visió equilibrada d’un mateix, que integra fortaleses i limitacions.

Es pot treballar i millorar l’autoestima?

La recerca psicològica indica que l’autoestima es pot enfortir, però no a través de solucions ràpides ni missatges simplistes. Les estratègies amb més suport científic inclouen el treball del diàleg intern, la identificació de creences negatives arrelades i el desenvolupament de l’auto-compassió, entesa com la capacitat de tractar-se amb comprensió i respecte.

També es considera clau establir objectius realistes i coherents amb els propis valors, així com acceptar que l’error forma part del procés de creixement personal.

Quan cal recórrer a ajuda professional

Quan la baixa autoestima interfereix de manera persistent en la vida quotidiana, les relacions o el benestar emocional, els professionals recomanen demanar ajuda psicològica. Enfocaments com la teràpia cognitivoconductual o la psicologia humanista han demostrat eficàcia en el treball de l’autoestima a mitjà i llarg termini.

Una mirada final

La psicologia coincideix que l’autoestima no consisteix a sentir-se millor que els altres, sinó a construir una relació honesta, estable i respectuosa amb un mateix. Entendre aquest concepte amb rigor permet allunyar-se dels tòpics i abordar-lo com el que realment és: un pilar fonamental de la salut emocional.