Amadeu Barbany és una de les figures més reconegudes de Granollers i un ferm defensor del comerç de proximitat. Nascut en el si d’una família de comerciants amb una trajectòria de més de 125 anys, Barbany ha sabut mantenir viu el llegat del negoci familiar, que va iniciar el seu besavi l’any 1895, quan va obrir la primera botiga a la porxada de Granollers. A través de quatre generacions, la família Barbany ha anat evolucionant, adaptant-se als canvis del mercat, però sempre fidel a la seva essència de qualitat, proximitat i sostenibilitat.

En aquesta entrevista, Barbany ens parla amb passió de la història del seu negoci familiar, dels reptes que afronta el petit comerç en un món cada vegada més dominat per les grans multinacionals, i de com és possible mantenir viu un comerç basat en la proximitat i la qualitat. Amb la seva implicació, la seva experiència i una filosofia basada en valors que prioritzen les persones i el medi ambient per a construir un món més sostenible i humà.

Amadeu, a més de ser conegut pel seu rol al capdavant del negoci, destaca per la seva visió crítica del consumisme actual i la seva aposta decidida pel decreixement. Reivindica un model de vida que aposta per consumir menys i millor, en contraposició a la cultura d’utilitzar i llençar que domina el món actual. Amb el seu caràcter reflexiu i la seva implicació en la vida social i cultural de Granollers, Amadeu ha esdevingut una veu autoritzada per parlar de la importància de preservar el comerç local, la sostenibilitat i el compromís amb el medi ambient.

La teva família és molt coneguda a Granollers, i m’agradaria que ens expliquessis com va començar tot

Bé, el negoci comença amb el meu besavi, que va obrir la primera botiga l’any 1895, a la porxada, a la cantonada amb l’Òptica Rius. Venien vetes, fils i camisolines per als tractants de bestiar, una roba que segurament has vist en fotos antigues, de color blau. Aquell era l’inici del negoci, venien aquestes coses molt bàsiques.

Així que va ser el teu besavi qui va començar-ho tot. Però el negoci ha anat canviant amb els anys. Com va evolucionar amb les generacions?

El meu avi, també Amadeu, a més de ser actor, fer teatre i poesia, i ser regidor de cultura, portava la botiga. Va comprar una altra botiga de Campintaire i ens vam traslladar a la cantonada al costat de l’Ajuntament, on avui hi ha una botiga de joguines. 

Després, el meu pare va fer créixer el negoci, va obrir la botiga Barbany i també Maquei. Jo soc la quarta generació.

I tu vas seguir les mateixes passes?

Sí, però amb algunes diferències. Vaig treballar a l’empresa familiar, però també vaig construir aquest edifici on som ara, amb materials del Vallès Oriental. Tot el que veus, des de la fusta del Montseny fins a la calç de Caldes, és d’aquí. La idea era demostrar que es poden fer coses de qualitat sense haver d’importar-ho tot de fora. Però, per a mi, el més important és la filosofia de consumir menys i millor.

És un missatge força trencador en un món on sembla que sempre volem més i més...

Totalment. Jo soc un ferm defensor del decreixement. Hem arribat a un punt on consumim deu vegades més que en temps del meu avi, i només es recicla un 1% del tèxtil. Abans es reciclava un 80%. Pensa en això! I ara, el tèxtil és una de les indústries més contaminants. Però quan ho dic, sovint em critiquen. He rebut bufetades, metafòricament parlant, per defensar que hauríem de gastar menys.

Com s’ho pren la gent del sector?

En l’àmbit empresarial no és fàcil, però és el que crec. Hem de ser conscients que el model actual no és sostenible. Ens estem carregant el medi ambient. Sembla que el creixement econòmic ho ha de solucionar tot, però no és així. El PIB pot pujar, però si la capacitat adquisitiva baixa, què hem guanyat?

Parles molt d’aquest concepte de consumir menys però de qualitat. Com ho reflecteixes en el teu negoci?

Bé, un exemple clar són els jerseis que venem. Això que porto ara és una còpia d’un disseny que feia el meu avi, amb materials reciclats. Nosaltres apostem per roba que duri més temps, i si es fa malbé, la reparem. És una filosofia de comprar menys, però millor. Per a mi és important fabricar aquí, amb materials d’aquí i mantenir aquesta essència.

I com encaixa la cinquena generació en tot això?

Els meus fills, el Bernat i la Gemma, ja estan involucrats. El Bernat ha estudiat Medi Ambient i la Gemma, que va fer Belles Arts, dissenya tota la col·lecció de jerseis Iaius. Estem intentant mantenir l’essència del que va començar el meu besavi, adaptant-nos al moment actual.

Per cert, d’on ve el nom de la col·lecció “Iaius”?

La marca la vam registrar fa molts anys, i la idea de “Iaius” surt una mica de la nostàlgia dels dissenys antics. Abans, treballàvem amb en Josep Falguera, el dissenyador de Privata, i vam voler recuperar aquell esperit amb Iaius, amb roba feta aquí i de qualitat. Al principi no va acabar de funcionar, però ara, amb aquesta nova botiga i la consciència creixent pel consum responsable, crec que és un bon moment per apostar-hi.

“Abans, la gent no preguntava quant valia una cosa, si no quant durava”

Com es pot fomentar un canvi a la nostra societat?

Necessitem espais de socialització, i el comerç local n’és un. A Dinamarca, el 30% del consum ja és conscient, aquí estem al voltant del 7%. Encara queda molt camí per fer, però crec que la gent jove està liderant aquest canvi cap a un consum més responsable. El petit comerç, com el nostre, no només és un lloc per comprar, és un lloc on les persones es relacionen.

Amadeu, com es diferencia la teva botiga de la resta de competidors, sobretot de les grans marques o multinacionals?

Mira, a mi no m’agrada parlar de competidors, però entenc la pregunta. Entre el petit comerç, sobretot quan estava implicat en Gran Centre, hi havia molta ajuda mútua. Som amics, ens donem un cop de mà. Per exemple, el Miquel, que va tancar fa poc, em va oferir alguna marca que li anava bé. Això és l’esperit del petit comerç. Amb les multinacionals, és diferent. Ells no es relacionen amb la ciutat, ni participen en la Festa Major ni en cap altra activitat. És una competència deslleial, diria jo.

Quina relació tens amb altres comerciants locals, doncs?

La relació és molt bona. Ens expliquem coses, compartim experiències. Això amb els petits. Amb les franquícies, res de res. No col·laboren amb el teixit social, no ajuden entitats ni participen en res local. I això és una pena, perquè si tothom compra a les multinacionals, el petit comerç se’n ressent. Mira, el Carles Capdevila ho deia molt bé: “Tothom lamenta que tanqui una botiga de barri, però mai hi ha anat a comprar.”

Creus que hi ha un sentiment de comunitat entre els petits comerciants de Granollers?

Totalment. Mira, amb els comerciants locals sempre ens hem ajudat. Amb en Joan Sitges, que som amics, o el Porta, que ja va morir, però amb la seva dona Dolors som íntims amics. Ens donem un cop de mà. Amb els petits comerciants hi ha aquesta solidaritat. Però la història és ben diferent amb les grans franquícies i multinacionals. Ells venen per un tema econòmic, però no formen part del teixit social. No participen ni a la Festa Major ni en res del que és important per a la ciutat.

Quina diferència hi ha, doncs, entre el comerç local i aquestes grans multinacionals?

La diferència principal és que nosaltres som un comerç ciutadà, no només econòmic. Nosaltres estem vinculats a la vida del barri, de la ciutat. I això inclou ajudar entitats locals, ser part activa de la comunitat. 

En canvi, les grans multinacionals venen per fer diners, no per fer ciutat. No aporten res en termes de compromís social. A més, aquest consumisme desenfrenat que generen no ajuda a crear vincles reals amb la gent.

Com creus que ha canviat la manera de consumir de la gent en els darrers anys?

La gent jove està molt pressionada pel preu i les xarxes socials. Avui dia, tot es basa a comprar barat i comprar molt. Però això no és sostenible. Abans, es comprava una samarreta bona i durava. Ara, la gent en compra quatre barates, i moltes vegades ni es posen. Pensa que un 25% de la roba que venen marques com Inditex o SHEIN acaba a llocs com el Xiprer sense ni haver-se estrenat.

Parlant de sostenibilitat, quins són els desafiaments ambientals que veus en el teu sector?

El tèxtil és la segona indústria més contaminant del món. I estem consumint més que mai. Abans es reciclava el 80% del tèxtil, ara només un 1%. A més, el model de consum actual, amb aquestes grans cadenes que importen roba de llocs com Bangladesh o la Xina, és insostenible. No només per la contaminació, sinó perquè darrere hi ha explotació laboral. Aquí, al Vallès, abans es fabricava tot. Ara hem de fer part del procés a llocs com Olot o Igualada.

Creus que la gent d’avui dia és prou conscient d’aquest impacte?

El problema és que la gent està molt enfocada en el preu. És difícil fer-los veure que és millor comprar menys, però de millor qualitat. No es tracta de gastar més, sinó de comprar millor. Però la societat està molt arrossegada pel consumisme, i sobretot la gent jove rep constantment inputs des de les xarxes socials. És molt difícil canviar aquesta dinàmica.

“El petit comerç és el que manté viu el teixit social”

Així i tot, dius que la gent compra més tèxtil que mai. Com ho expliques?

És una paradoxa. La gent compra més roba, però de pitjor qualitat, i dura molt menys. En lloc de comprar una peça bona que et duri, se’n compren quatre de barates que es fan malbé ràpidament. I això és el que fa augmentar el consum. Pensa que algunes peces de roba, sobretot de marques com Inditex o H&M, es porten de mitjana només set vegades. I moltes acaben sense ni haver-se estrenat!

Pel que fa a proximitat i comunitat, com ho viviu a la botiga?

Abans, la gent es coneixia més. Els veïns compartien, fins i tot la roba passava de germà a germà i després al veí. Avui en dia, això s’ha perdut molt. La gent ja no es relaciona com abans. Abans podies veure la gent amb sabatilles pel barri, com si estiguessin a casa seva. Ara vivim més aïllats, fins i tot dins de casa nostra. Tothom amb el mòbil, cadascú en la seva habitació. Ens estem desconnectant.

Això afecta la salut mental, no?

Totalment. Hi ha un problema de salut mental increïble. La gent necessita trobar-se, mirar-se, abraçar-se... Però cada cop som més individualistes. Això es veu fins i tot amb el fet que molta gent té gossos per trobar aquest afecte que no rep d’altres humans. Però el que necessitem és tornar a socialitzar-nos com abans.

Com us enfronteu a la compra online i la competència de les multinacionals?

La compra online està sobrevalorada. Hi ha molta més expectació que realitat. Però el problema real és l’impacte mediambiental i social de les multinacionals, com Amazon. Tota aquesta logística, amb furgonetes portant coses a casa, és un desastre. Nosaltres també tenim botiga online, però no podem competir amb els gegants. Les grans marques inverteixen milions en publicitat, i nosaltres amb 2.000 euros no podem fer pràcticament res.

I sobre la tradició de la vostra botiga, especialment durant les festes de Nadal?

Durant molts anys vam fer la festa dels Reis. Era una tradició que havia començat el meu avi, i la vam mantenir fins fa uns anys. Però, amb la pandèmia, vam decidir deixar-ho perquè era molta feina. Jo n’estic trist, perquè era una cosa molt maca, però era un sobreesforç enorme. Inflàvem fins a 2.000 globus, preparàvem els vestits... Però tot canvia, i hi ha moments en què has de dir prou.

Quin impacte creus que ha tingut el canvi de tendències en el petit comerç?

El repte més gran és canviar la mentalitat dels botiguers, però també dels consumidors. No podem continuar queixant-nos. Hem de canviar la manera com fem les coses. Els botiguers tenen una feina preciosa: atendre la gent, escoltar-los. Això és el que fa especial el petit comerç, i no ho podem perdre. 

A més, cal canviar les normatives, perquè actualment estan pensades per afavorir les grans empreses i no ajuden gens als petits.

Què representa per a tu Nadal, tenint en compte que la vostra botiga ha estat molt vinculada a la festivitat dels Reis?

El Nadal i els Reis han estat una part important de la nostra història familiar. Durant anys vam organitzar la festa dels Reis, una tradició que va començar el meu avi. Però amb la pandèmia vam haver de deixar-ho. Era molta feina i ens vam adonar que no podíem amb tot. Jo ho trobo trist, perquè era una tradició bonica, però arriba un punt en què has de fer balanç i prendre decisions.

Has mencionat que t’agrada molt la meditació i les activitats més espirituals. Pots explicar-nos una mica més sobre això?

Fa més de 22 anys que fem sessions de meditació zen a la botiga, en un espai que hem creat al fons, que anomenem l’Espai Tranquil. És un lloc per desconnectar, i cada dimarts fem una sessió de meditació. 
És una manera de cuidar l’esperit enmig del dia a dia del comerç. També fem activitats de creixement personal, i és sorprenent la quantitat de gent que ho agraeix. Majoritàriament dones, curiosament. És una forma de connectar d’una altra manera amb la vida.

Com es pot fer més viable el futur del petit comerç?

La clau és humanitzar la societat. Parlem molt de posar la persona al centre, però no ho fem realment. Jo no tinc consumidors, tinc ciutadans que prenen decisions conscients. Si aconseguim que la gent compri menys, però millor, això tindrà un impacte positiu en la societat i en el medi ambient.

Finalment, quin futur veus per al petit comerç?

Jo soc optimista, però sé que no serà fàcil. Hem de canviar la nostra mentalitat com a botiguers, però també com a societat. Hem de tornar a valorar el que significa el petit comerç: atendre la gent, escoltar-la, crear vincles. Això és el que dona vida a les ciutats i als barris. Però per aconseguir-ho, també necessitem canvis a escala normativa. 

Ara mateix, tot està pensat per afavorir les grans empreses, i això no ens ajuda gens.