L‘ Edgar Torronteras és una llegenda del motocross freestyle. Amb només 3 anys, Edgar Torronteras ja estava sobre una moto, i als 7 ja competia de manera oficial. Va ser un dels grans pioners del Freestyle Motocross, una disciplina que ell mateix va ajudar a popularitzar gràcies a la seva passió per l’adrenalina i la seva capacitat d’innovar. Al llarg de la seva carrera, ha acumulat títols i reconeixements, competint en esdeveniments internacionals com els X-Games, on ha guanyat diverses medalles, i en competicions tan emblemàtiques com el Red Bull X-Fighters.

Tot i les nombroses lesions i caigudes, Edgar continua dedicant-se amb la mateixa intensitat a un esport que descriu com “una malaltia que no el deixa baixar de la moto”. Ara, amb 44 anys, continua competint i innovant en aquest món que el va veure créixer, tot compaginant la seva carrera amb la seva faceta de pare i mentor de nous talents.

En aquesta entrevista, l’Edgar ens parla de la seva trajectòria, els moments més durs i els més gloriosos, i com encara el futur d’un esport que ell mateix va ajudar a crear. També ens revela la seva passió per altres formes d’expressió, com la música i el beatboxing, i els seus nous projectes de futur dins i fora de les pistes.

Després de cinc anys d’absència, torna a Barcelona el pròxim 23 de novembre en un dels esdeveniments més esperats de l’any: el Universae Soloflow Freestyle al Palau Sant Jordi. Serà una nit plena d’adrenalina on dos campions del món, Maikel Melero i el mateix Edgar Torronteras, juntament amb el francès David Rinaldo, medalla d’or als X-Games, encapçalen un cartell internacional de màxim nivell. També hi participaran figures destacades com Brice Izzo, subcampió del món de FMX, i Leo Fini, un especialista italià de renom, a més de les joves promeses nacionals Mincha, Javi ‘Jabato’, Francis Costela, Víctor Córdoba i Adolf Silva.

No et perdis l’oportunitat de veure en directe com aquestes llegendes del motocross freestyle, inclòs el mític Edgar Torronteras, tornen a fer vibrar el públic amb acrobàcies espectaculars i un espectacle que promet ser inoblidable

Edgar, com vas començar en aquest món? Què et va portar al motocross?

Tot va començar molt aviat. Amb 3 anyets ja em van regalar la meva primera moto. Sempre he tingut motos a casa, era inevitable que em fascinés. Als 7 anys ja estava competint i l’any següent, el 1988, vaig guanyar el meu primer campionat d’Espanya de Motocross. Sempre he estat competint, des de ben petit. La meva família m’hi va donar molt suport des del principi, i això em va ajudar a avançar ràpidament.

Quina influència va tenir la teva família en el teu camí cap a l’èxit?

Van ser molt importants. Ells em van posar sobre la moto i sempre m’han recolzat. Al principi no sabien què seria això, però amb el temps van veure que jo destacava, que era un “niño prodigio” fent coses que ningú més feia. També vaig tenir molta sort de tenir una família que va veure el potencial i em va ajudar a créixer en aquest esport, que no és fàcil. S’ho van prendre amb serietat, i sense ells, no hauria arribat on soc avui.

Quan vas fer el salt al Freestyle Motocross?

Això va passar de manera natural. Jo sempre havia fet gimnàstica, a més de motocross, i un dia vaig començar a fer trucs amb la moto. Vaig fer coses senzilles al principi, com passar el peu per davant del manillar, i va resultar que això agradava molt al públic. Va ser l’any 1990 al Palau Sant Jordi, en una competició de supercross. Allà vaig començar a fer trucs, i d’allà va néixer el Freestyle Motocross. Vaig ser el primer a fer aquestes acrobàcies, i d’aquí vaig anar creant nous trucs, posant-los noms i popularitzant aquesta disciplina.

Com recordes el teu debut internacional a Paris-Bercy?

Va ser brutal! Recordo que hi havia d’actuar un americà molt conegut, però es va lesionar i em van oferir la possibilitat de substituir-lo. Em van donar algunes instruccions, però vaig sortir a la pista amb tota l’energia que tenia. Vaig fer trucs que no havien vist mai, i el públic es va quedar flipant. Aquell moment va ser el meu gran salt a la fama, perquè em va permetre entrar a l’escena internacional. De sobte, tothom em coneixia, i això em va obrir moltes portes.

“La meva carrera és única, ningú no l’ha pogut igualar”

I d’aquell moment fins ara, quins són els moments que més recordes amb afecte?

Uf, n’hi ha molts. El debut a Paris-Bercy, sens dubte, és un dels grans moments, però també quan vaig guanyar el Red Bull X-Fighters a la plaça de toros de Las Ventas a Madrid. Va ser una experiència inoblidable. 

També el dia que vaig aconseguir la medalla d’or als X-Games a Barcelona, al Palau Sant Jordi. Altres moments importants van ser la Monster Energy Cup a Las Vegas i la primera vegada que vaig guanyar una medalla de plata als X-Games de Brasil. 

He tingut molta sort de viure tants moments únics a la meva carrera.

Has tingut una carrera plena de triomfs, però també has passat per moltes caigudes i lesions. Quines han estat les més dures?

Sí, he tingut caigudes molt serioses. Les lesions formen part de la meva vida. Recordo una molt dura fa uns mesos: estava fent un mortal amb la moto, se’m va gripar i vaig caure malament. Em vaig trencar l’omòplat i un altre pilot que venia darrere meu em va atropellar. Va ser molt fort. No em vaig fer més mal per pura sort, perquè si m’hagués donat el quad que venia després, potser no estaria explicant això. Però, després d’aquella lesió, en un mes ja estava de nou a sobre de la moto. 

El dolor és part del procés, però l’adrenalina i la passió són més fortes.

Què és el que t’impulsa a continuar després de tants accidents?

És la passió. És com una malaltia, de veritat. Hi ha alguna cosa en la moto que no trobo en cap altre lloc. He fet molts esports extrems, he buscat altres fonts d’adrenalina, però res és comparable a la sensació de pilotar una moto, fer salts i viure aquell moment d’ingravidesa. Això és el que em manté en forma i em motiva a seguir. 

No hi ha res que m’ompli tant. Sí, he tingut moltes lesions, però mentre el cos aguanti, continuaré.

Com et sents cada vegada que tornes després d’una lesió? Ha canviat la teva manera d’enfrontar-te als riscos?

Sí, cada vegada és més difícil. Quan tens 20 anys no penses tant, et llences i prou. Però a la meva edat, amb 44 anys, les coses canvien. El cos ja no és el mateix, però mentalment ets més fort. 

Ara soc més calculador, valoro més les decisions que prenc a sobre de la moto. També penso molt en la meva família, perquè sé que si em faig mal, no només m’afecta a mi, sinó a ells també. Però, tot i així, la passió és més forta. No hi ha res que em faci sentir com la moto.

“He trencat moltes barreres, però sempre busco anar més enllà”

Parlant de la teva família, com aconsegueixes compaginar la vida familiar amb els entrenaments i les competicions?

És difícil. Estic molt temps fora de casa, viatjant per xous i competicions. Això implica que estic poc temps amb la meva dona i la meva filla. Quan torno, intento donar el màxim, però és complicat. 

La meva dona ho entén, sap que aquesta és la meva vida. Però clar, també hi ha moments en què és dur. A vegades només veig la meva filla uns minuts abans de marxar, i això costa molt. Tot i això, quan estic amb ells, estic al 200%. 

A més, durant el Nadal, que és l’època en què hi ha menys xous, intento estar tot el temps possible amb ells.

Des de fora, sembla una vida molt intensa. Hi ha moments per descansar?

La veritat és que no gaire. Com que ara hi ha menys competicions, faig molts més espectacles, i això em té sempre viatjant. Quan no estic entrenant o actuant, estic planejant el pròxim xou o projecte. A vegades sento que no paro mai. Però quan tinc uns dies lliures, intento aprofitar-los al màxim per descansar i estar amb la família.

El Freestyle Motocross ha canviat molt des dels teus inicis. Com veus el futur de la disciplina?

El Freestyle ha evolucionat molt, però també ha arribat a un punt on les barreres físiques són difícils de superar. S’han aconseguit trucs increïbles, però cada vegada el risc és més gran. He vist molts pilots que han intentat anar més enllà i han tingut accidents greus. Crec que el futur depèn de trobar l’equilibri entre innovació i seguretat. 

Els joves que venen darrere tenen molt talent, però aquest esport no perdona. És espectacular, però també molt perillós.

A part del Freestyle, tens altres passions, com la música i el beatboxing. Explica’ns una mica més sobre aquestes aficions

Sí, m’encanta la música. Faig DJ, beatboxing, grafitis... sempre he estat molt creatiu. Quan no estic sobre la moto, m’agrada explorar altres àrees. També he estat implicat en projectes audiovisuals i de fotografia. M’agrada tenir aquest equilibri entre el Freestyle i altres activitats que em permeten desconnectar. 

Al final, tot és una forma d’expressió, igual que el Freestyle.

“He fet del Freestyle una passió i una manera de viure”

I tens algun projecte de futur relacionat amb tot això?

Sí, estic treballant en un projecte documental sobre la meva vida. Durant anys he gravat tot el que he fet, i ara estic recopilant-ho per fer una sèrie documental. Està pensat per explicar la meva carrera des dels inicis fins a l’actualitat. També estic implicat en la meva escola de Freestyle, on formo joves pilots. M’agradaria dedicar-me més a ser promotor i ajudar a créixer el talent jove.

Per acabar, què diries als joves que volen seguir els teus passos en el Freestyle Motocross?

Que tinguin paciència i siguin constants. És un esport molt dur, però si realment els apassiona, val la pena. Han de ser conscients dels riscos i estar preparats per a les lesions, perquè n’hi haurà. Però també els diria que gaudeixin de cada moment. Quan estàs a l’aire, fent un truc, tot desapareix, i només existeix aquell instant. Això és el que val la pena, i és el que els ha de fer continuar endavant.