El Jutjat de Sabadell arxiva la causa contra onze guàrdies civils per suposades tortures a membres dels CDR
La magistrada no troba prou indicis per mantenir la investigació oberta, malgrat les acusacions de maltractaments i les crítiques d'Alerta Solidària per la inactivitat judicial en el cas

El jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell ha arxivat la causa contra onze agents de la Guàrdia Civil acusats de delictes de tortura, detenció il·legal, amenaces i coaccions a membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), durant l’anomenada “operació Judes” del setembre de 2019. Aquesta decisió, recollida en una interlocutòria del 19 de desembre i coneguda a principis d’any, ha generat dures crítiques per part del col·lectiu Alerta Solidària.
Segons la interlocutòria, la magistrada considera que no hi ha prou proves per mantenir la investigació oberta. Al·lega que els testimonis i proves aportades per Jordi Ros, un dels detinguts i querellant principal, no acrediten els delictes denunciats. La jutgessa també recorda que Ros no va detallar aquests fets ni durant la seva declaració al jutjat, ni davant dels metges que el van atendre a Sant Andreu de la Barca i Tres Cantos, ni a la seva advocada d’ofici.
Una instrucció criticada per l’Audiència de Barcelona
El procés judicial ha estat envoltat de polèmica des del principi. L’agost de 2020, Ros va presentar una querella que la magistrada inicialment només va admetre parcialment, limitant-se als fets que van tenir lloc a Sabadell. Aquesta decisió va ser durament qüestionada per l’Audiència de Barcelona, que el maig de 2024 va ordenar reobrir la investigació completa, considerant que els fets eren continuats i tenien origen al Vallès.
Malgrat aquest mandat, Alerta Solidària denuncia que la instrucció va continuar marcada per la inactivitat judicial, amb dilacions reiterades i decisions que, segons l’entitat, dificultaven el desenvolupament del cas. Entre altres, la magistrada va ajornar sense nova data les citacions dels agents investigats, programades inicialment per al desembre de 2024, i va plantejar l’aplicació de l’amnistia als acusats.
Denúncies de maltractaments i tortures
En la seva querella, Ros va relatar un seguit de presumptes abusos durant la seva detenció i trasllat. Segons va declarar, els agents haurien escorcollat els domicilis sense la presència del seu advocat i li haurien impedit contactar-hi fins passades 33 hores. A més, denuncia que va ser sotmès a pressions psicològiques, amenaces cap a la seva família i condicions degradants durant el trasllat, incloent-hi restriccions físiques i privació del son. També sospita que se li va subministrar una substància alteradora en una ampolla d’aigua que li van proporcionar a Tres Cantos.
Malgrat aquestes acusacions, la jutgessa va concloure que no hi ha prou indicis per acreditar els fets denunciats. També va subratllar que Ros no va esmentar aquestes presumptes tortures en el procediment d’‘habeas corpus’ que va presentar a l’Audiència Nacional poc després de la seva detenció.
Reaccions d’Alerta Solidària
Alerta Solidària ha qualificat l’arxivament de la causa com un “frau de llei” i ha denunciat el que considera un boicot judicial que ha propiciat la impunitat. L’organització lamenta que la inacció judicial a Espanya en casos de maltractaments a detinguts hagi comportat condemnes reiterades al Tribunal Europeu de Drets Humans. També ha carregat contra l’actual ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la seva gestió en matèria de drets humans.
El col·lectiu ha avançat que recorrerà contra la decisió judicial davant l’Audiència, tal com ja va fer en ocasions anteriors, amb l’objectiu de reobrir la investigació i exigir responsabilitats pels presumptes abusos.


No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari