Amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’holocaust, a Terrassa tindrà lloc una encesa d’espelmes amb la participació d’estudiants de l'institut Montserrat Roig, Vedruna Vall, Pere Viver i Torre del Palau. Aquests dies s’han celebrat diferents actes per honrar la seva memòria.

El passat divendres, un centenar d’alumnes terrassencs de secundària van participar en un acte d’homenatge a les víctimes de l’holocaust. Els alumnes de l’institut Torre del Palau i l’escola El Cim, integrants de la iniciativa “Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu”, van omplir l’auditori de Terrassa i van poder escoltar de primera mà les conseqüències de l’holocaust.

L’acte va obrir amb una ofrena floral a les plaques en memòria dels deportats i exiliats de la capella del cementiri Vell de Terrassa, seguit d’un minut de silenci i la interpretació de la coral de l’institut Torre del Palau de “Himne dels deportats”, el Cant dels aiguamolls. Aquest acte ha pogut comptar amb la presència de Jordi Font, director del Memorial Democràtic, i l’eurodiputat Jaume Asens.

Els estudiants van poder escoltar a Barbara Brix i Peter Pogany- Wnendt. Una filla d’un exmilitar nazi i un fill de deportats en camps de concentració, traslladant als més joves la necessitat d’estar informat i de conèixer la història d’Europa perquè les probabilitats que es repeteixi siguin menors.

Barbara Brix és historiadora i professora alemanya, però no va ser fins al moment de la seva jubilació que no va descobrir que el seu pare havia format part de l’exèrcit nazi. Aquest descobriment la va fer que es plantegés diverses qüestions, que la van empènyer a prendre la iniciativa d’explicar el seu passat als més joves, perquè el seu també ho era del seu país i continent. Brix sempre intenta a través del debat mostrar als que l'escolten quins impactes té una dictadura de dretes.

La segona veu que van poder escoltar, va ser la de Peter Pogany-Wnendt, que com a psiquiatre, va poder aportar el seu punt de vista professional. Va explicar quines van ser les conseqüències emocionals de l'holocaust. Les víctimes van haver de reprimir el seu dolor, aquesta repressió va ser traslladada a la seva descendència igual que les seves pors. Com a fill de deportats relata com té la capacitat de connectar amb les experiències dels seus pares. Aquesta sensació el va fer considerar la importància de conèixer el passat i saber d’on es ve.

Aquest acte forma part de les iniciatives que es duen a terme per acostar als estudiants a l’holocaust perquè prenguin consciència del perill de les polítiques d’extrema dreta, sobretot en un context en què aquest tipus de polítiques estan en auge. 

En el transcurs de l’acte van poder sentir a Jordi Font, destacant l’increment de discursos xenòfobs i racistes arreu del país. Motiu pel qual cada vegada més es veuen formacions polítiques que propaguen aquest tipus de discursos, assumint aquest ideari, però el més perillós de tot és la força que tenen aquests discursos entre els joves. 

Ha denunciat tots aquells discursos que carreguen els problemes als més febles i potencien la xenofòbia. Un clar exemple d’aquest fet és la càrrega de culpabilitat que hi ha a sobre dels immigrants. També ha volgut destacar que aquest discurs també es veu a l’altra banda de l’Atlàntic, on Donald Trump és un clar defensor de discursos molt durs envers la immigració.

Jaume Ascens també ha intervingut, compartint del punt de vista de Font. Ha posat èmfasi en com emmascaren les seves intencions alguns polítics utilitzant la por com a recurs, però la por sempre acaba acompanyada de l’odi. Ha volgut afegir la necessitat que hi ha de frenar accions en les quals Europa n’és còmplice, com és el cas de la guerra de Gaza.