Després d’una impressionant actuació al Dakar 2025, l’Edgar Canet s’ha convertit en una de les joves promeses més destacades del món dels ral·lis. 

Amb només 19 anys, aquest pilot català ha captivat l’atenció dels aficionats i dels experts del motor gràcies a la seva valentia, determinació i habilitat sobre la moto.

El seu debut al Dakar no ha passat desapercebut: un gran rendiment, una capacitat d’adaptació sorprenent i una mentalitat de ferro l’han consolidat com un nom a seguir en el futur del Rally Raid. Tot i la seva joventut, Canet ja ha demostrat que té el que cal per competir al màxim nivell i afrontar els reptes més exigents del desert.

En aquesta entrevista, ens parla dels seus inicis, del repte d’afrontar una prova tan dura com el Dakar, de les seves vivències durant la competició i dels seus plans de futur. Ens endinsem en la història d’un jove ambiciós que ha fet realitat el somni de molts i que, sens dubte, encara té molt a dir en aquest esport.

Explica’ns, com vas descobrir la teva passió pel motociclisme? Quin és el primer record que tens damunt d’una moto?

La meva relació amb les motos ve de molt lluny. El meu avi té un taller de motos aquí a la Garriga, i des de petit el meu germà i jo hi passàvem moltes hores. Sempre ens ha agradat aquest món, i amb només 3 o 4 anys, el meu pare ens va regalar la nostra primera moto. Des de llavors, cada tarda sortíem a rodar per pur hobby, simplement perquè ens divertia molt. 
Amb el temps, el meu germà va acabar tirant més cap al futbol, però jo vaig decidir continuar amb les motos, que era el que realment m’apassionava. 

A poc a poc, aquesta afició es va anar convertint en una cosa més seriosa i professional.

Quan i per què vas decidir fer el salt del motocross al Rally Raid?

Va ser just després de treure’m el carnet de conduir. Sempre havia seguit el Rally Raid i el Dakar per televisió, i m’atreia molt aquest tipus de competició. Quan vaig fer els 18 anys, vaig voler provar l’experiència i vaig participar en la meva primera cursa, el Mildunes. 

En tornar d’aquella competició, vaig tenir claríssim que aquest era el camí que volia seguir i vaig decidir fer el canvi definitiu del motocross al Rally Raid. La sensació de llibertat i la duresa de la disciplina em van captivar del tot.

Fa poc vas compartir que fa quatre anys vas patir un accident important. Com va afectar la teva trajectòria i la preparació per al Dakar?

Sí, aquest any, just quan va acabar el Dakar, feia exactament quatre anys de l’accident. Em vaig trencar cinc vèrtebres i vaig haver de passar per tres operacions. Va ser un moment molt difícil, sobretot perquè no sabia si podria tornar a competir. Però crec que les dificultats també ens ensenyen molt. 

Ara valoro encara més cada oportunitat que tinc de pujar a la moto i gaudir de la competició. M’ha ajudat a ser més conscient i agraït per poder continuar fent el que més m’agrada.

Quan et vas lesionar, vas arribar a pensar que potser no podries continuar competint?

En aquell moment, tot era molt incert. No sabia què passaria, però des del primer moment tenia clar que lluitaria per recuperar-me al màxim. Volia tornar a la moto i seguir fent el que m’apassiona. 

Amb molta paciència, operacions i rehabilitació, tot va anar sortint bé i ara estic al 100%.

Com et prepares per afrontar un Dakar físicament?

La preparació per al Dakar és molt exigent i comença mesos abans. Físicament, entreno cada dia, tant al matí com a la tarda. Faig sessions de córrer, gimnàs, nutrició, bicicleta i moltes hores de trial i motocross. 

També és fonamental acumular hores sobre la moto per estar adaptat i al màxim nivell durant la competició. 

El treball emocional i mental també juga un paper important al Dakar?

Per descomptat. Treballo amb el Pep Font, psicòleg del CAR, per millorar la concentració i saber com gestionar les situacions de fatiga extrema.

He après a estar el més concentrat possible i a recuperar aquest estat quan per coses de la carrera em descentrava. És necessari ser conscient en tot moment del que estàs fent per a evitar esglais

 La part mental és tan important com la física en aquest tipus de competicions.

Quins objectius et vas marcar abans d’afrontar el Dakar?

El meu objectiu principal era aprendre i fer-ho bé. No em vaig fixar una posició concreta perquè sabia que el primer Dakar era una experiència nova per a mi, però tenia bones sensacions després de competir al Marroc. 

Tot i així, he aconseguit superar les meves pròpies expectatives.

Quina ha estat l’etapa més dura del Dakar per a tu?

Sens dubte, la segona etapa. Encara no tenia la mesura exacta del que era un Dakar i no estava acostumat a passar tantes hores a sobre de la moto. 

Van ser 670 quilòmetres molt durs, però després d’aquell dia, la resta d’etapes ja les vaig afrontar amb una mentalitat diferent i més adaptada a la competició.

Vas tenir moments en què vas dubtar de si podries continuar?

Sí, sobretot a l’etapa 6, quan vaig tenir una caiguda. Feia molt fred al matí i quan vaig caure no sabia si m’havia fet mal de veritat. Amb el fred, costa saber fins a quin punt t’has fet mal. 

Vaig esperar que arribés un altre pilot per seguir-lo i, en veure que només era un cop, vaig continuar.

Una de les parts més dures de la moto és anar sol?

Jo dic que sí. Hi ha moltíssimes hores en les quals vas només la moto i tu. No sols en les etapes, també estan els enllaços. Igual hem fet 4.000 quilòmetres de desert i altres 4.000 de carretera en condicions duríssimes. 

Cada dia a les 3:30 h del matí estàvem aixecats i ens havíem de fer un enllaç per carretera fins a l’inici de més de 170 quilòmetres i després de la carrera el mateix. 

Són moltíssimes hores sobre la moto en les quals el cansament va pesant.

Quin aprenentatge has extret d’aquestes dues setmanes de competició en el ral·li més dur del món?

He après moltíssim. Des del ritme que es té en la carrera, que els errors de navegació es paguen molt cars i que la carrera no acaba fins que no arribes al campament, perquè en l’enllaç mateix pots tenir un accident o et pots perdre i aquí pots tirar per terra la carrera. 

He après moltíssimes coses des de la part més professional a la part d’anar amb moto, de la vida... Jo crec que és una carrera que t’ensenya moltíssimes coses.

Com ha estat compartir la competició amb pilots amb més experiència?

Ha estat increïble. Compartir aquests 15 dies amb pilots com Kevin i Luciano Benavides o amb el meu company d’autocaravana, Daniel Sanders, que ha guanyat la general en moto, ha estat una experiència brutal. 

Conèixer el seu plantejament, veure com es preparen per a cada etapa i conviure amb ells m’ha ajudat molt a aprendre i créixer com a pilot.

Quin és el millor consell que t’han donat durant el Dakar?

“No et tornis boig, acaba les etapes i no vulguis apretar més del compte”. És un consell que m’he repetit moltes vegades i que m’ha ajudat a no cometre errors innecessaris.

Ara que el Dakar ha acabat, quins són els teus objectius a curt termini?

Continuar gaudint com estic fent, continuar aprenent. En aquest Dakar em vaig quedar una mica amb l’espineta de quedar segon en una etapa, de quedar aquí prop de guanyar, així que intentaré treballar per a l’any que ve guanyar en alguna etapa.

I a llarg?

Guanyar algun dia el Dakar.

Com vas viure la rebuda a la Garriga?

Va ser increïble. No m’esperava veure tantes cares conegudes esperant-me. Em va fer molta il·lusió sentir el suport de la gent del meu poble.

Hi havia alguna cosa que esperessis molt en tornar a casa?

Sí! Ho tinc molt clar. Després de tanta preparació i de tants dies menjant com podia fora de casa, el que més volia tornar a gaudir era la truita de patates de la meva iaia. 

Quan vaig arribar a casa, ja m’estava esperant!

Més enllà de la competició, quines són les teves aficions?

M’encanten els cotxes, el pàdel i fer esports amb els amics. L’esport sempre ha anat de la meva mà, i sempre que puc, m’agrada desconnectar amb ells.

Per acabar, què voldries dir als teus seguidors?

Doncs simplement donar les gràcies a tothom que m’ha seguit durant el Dakar. Ha estat una experiència increïble i això només és el principi!