Una recerca que han dut a terme de forma conjunta la UAB i la UB ha detectat algunes diferències entre homes i dones pel que fa als efectes del risc genètic de l’esquizofrènia. La investigació estava basada en l’anàlisi del risc genètic de patir aquesta malaltia i els trets subclínics lleus que pot experimentar la població general. Aquesta anàlisi ha determinat que aquests trets subclínics es veuen afectats de maneres diferents segons el sexe. La recerca ha estat publicada a ‘Progress in Neuro-Psychopharmacology & Biological Psychiatry’, i posa de manifest la importància de considerar les diferències de sexe en aquesta relació.

La investigació detalla que segons la visió dimensional dels trastorns mentals, la psicosi s’expressa en un continu que va des de trets i experiències subclíniques lleus presents en la població general fins a símptomes clínics en pacients diagnosticats de la malaltia. Nombrosos estudis han explorat el vincle genètic entre l’esquizofrènia i les seves expressions subclíniques, però els resultats han estat inconsistents.

L’equip de recerca col·laboratiu de la UAB i la UB ha estat liderat per dues doctores, Neus Vidal-Barrantes (UAB) i Araceli Rosa (UB). Totes dues son investigadores del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM), han abordat aquesta qüestió i han analitzat també el paper del sexe en aquesta relació entre genètica i expressions subclíniques de l’esquizofrènia. Ho han fet sobre una mostra de gairebé 1.200 estudiants universitaris.

L’estudi no presenta una associació clara entre la càrrega genètica relacionada amb l’esquizofrènia i els trets subclínics, però va observar que en els homes el risc genètic d’esquizofrènia s’associa específicament amb la dimensió positiva de l’esquizotípia, que inclou. Això inclou tenir creences estranyes i experiències perceptives inusuals, un patró no detectat en les dones.

Els resultats posen sobre la taula la necessitat de considerar en futurs estudis genètics i clínics la diferenciació entre sexes. Un estudi que ha obert noves preguntes i direccions per investigar com les variants genètiques i els factors ambientals interactuen de maneres diferents segons el sexe. El treball amplia la comprensió sobre el continu de la psicosi i posa en relleu la importància d’abordar l’impacte del sexe en la investigació genètica.