L’esport pot ser molt més que una afició: per a alguns, es converteix en una vocació i fins i tot en una manera de viure. Aquest és el cas de Jordi Cabanillas, entrenador de bàsquet de La Garriga, que ha traçat una trajectòria marcada per la passió, la constància i l’afany de superació. Des dels seus inicis al Club Bàsquet La Garriga, passant per experiències en clubs de prestigi com el FC Barcelona, UE Mataró i CB Granollers, fins a la seva aventura actual a Austràlia, la seva carrera ha estat un viatge d’aprenentatge i reptes constants.

En aquesta entrevista, en Jordi ens explica què l’ha portat a fer el salt a l’estranger, com viu la seva experiència formant part del cos tècnic d’equips australians i quines diferències ha trobat entre la manera de viure i entrenar l’esport aquí i allà. A més, reflexiona sobre la importància de la formació tècnica, el desenvolupament mental dels jugadors i els valors essencials en la seva professió.

Què et va motivar a iniciar-te en el món del bàsquet? Hi ha alguna experiència o persona que hagi influït especialment?

La meva relació amb el bàsquet ve de molt lluny. El meu pare va ser dels primers jugadors del Club Bàsquet La Garriga, i des de petit vaig viure aquest món a casa. Amb 9 anys vaig començar a jugar al mateix club, influït per ell i per un parell d’amigues de la infància. Amb el temps, aquesta passió es va convertir en una part essencial de la meva vida.

Al final, sempre he pensat que si fas de la teva passió la teva professió, el camí es fa molt més fàcil

Per què vas decidir endinsar-te en el món de l’esport i graduar-te en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport?

No vinc d’una família molt activa en el sentit de practicar esport de manera habitual. Però sempre vaig tenir una gran connexió amb l’activitat física. Quan era nen, era molt coordinat i tenia traça per a molts esports, ho gaudia molt.

Amb el temps, aquest interès per l’activitat física i l’esport va créixer, fins al punt que amb 16 anys vaig començar a fer cursos de premonitor de lleure. Va ser llavors quan vaig començar a treballar en casals d’estiu esportius, i des d’aquell moment no he parat d’interessar-me per aquest món

Què et va impulsar a fer el salt cap a Austràlia? Va ser una decisió difícil deixar Catalunya?

A finals de l’estiu de 2023, vaig decidir fer el salt i traslladar-me a Austràlia. Va ser una decisió difícil, però sentia que era el moment de fer un canvi per créixer com a persona i professional. 

Vaig marxar per sortir de la meva zona de confort, per desconnectar de l’entorn habitual i connectar amb una nova realitat. Sé que això comportava sacrificis: moments amb la família, amistats, i afrontar la incertesa i la soledat. Però crec que és el preu a pagar per conèixer-me millor a mi mateix i aconseguir l’èxit personal

Has trobat diferències culturals significatives entre la manera de viure l’esport aquí i allà?

Estic encantat amb com viuen l’esport a Austràlia. Aquí, des de petits, els nens estan superanimats a fer esport, i és una part fonamental de la cultura. Tothom està molt implicat, i es fa una gran feina per motivar-los, no només per competir sinó per mantenir-se actius i cuidar-se. I és que, a més, el govern també té molta influència a fomentar aquesta mentalitat saludable, així que la gent aquí sembla que té molt clar que l’esport és clau per a la salut. 

Em sembla una gran diferència respecte al que estem acostumats a veure

Com ha estat el teu recorregut des dels inicis com a entrenador de bàsquet fins a ser reconegut internacionalment?

La meva carrera com a entrenador va començar fa uns 12 anys, el 2015, al Club Bàsquet La Garriga. Al principi, va ser complicat perquè no tenia gaire experiència, però tot va canviar quan l’Oriol Sabata, que en aquell moment era el director tècnic del club i ho continua sent avui dia, juntament amb en David Corominas, que formava part de la coordinació, em van confiar l’escola del club.

Amb els anys, la meva passió pel bàsquet ha anat creixent i el 2022 vaig entrenar al CB Granollers, fent el salt a categories més altes, entrenant un equip de Júniors de nivell Preferent. L’any següent, vaig formar part del FC Barcelona, on vaig aprendre molt dels valors i el nivell competitiu del club. El 2024, vaig deixar el Barça per motius personals i motivacions, i vaig fer una temporada a la Unió Esportiva Mataró, treballant per impulsar els jugadors joves al Sènior. 

Actualment, estic a Austràlia, formant part del cos tècnic del Saint Ignatius’ College Riverview i de la Northern Suburbs Basketball Association a la NBL1, a més de col·laborar amb la NBA BasketballSchool

Què et va portar a unir-te al cos tècnic del Saint Ignatius College – Riverview?

Tot plegat va sorgir d’una situació una mica inesperada. Aquí a Austràlia, el Facebook és una xarxa social molt utilitzada per connectar-se, així que vaig decidir aprofitar-ho per presentar-me com a entrenador de bàsquet, destacant la meva titulació i experiència a Catalunya. Vaig rebre diverses ofertes d’institucions i clubs, però la proposta del Saint Ignatius Collage em va cridar especialment l’atenció.
Vaig investigar a fons la institució i les persones responsables que es van posar en contacte amb mi, i finalment vaig sentir que era l’oportunitat adequada

Quin és el teu rol dins dels equips?

El meu rol als equips de 1r V i 2n V és d’assistent d’entrenador. En si, soc l’ajudant a l’entrenador principal, supervisant els jugadors en l’àmbit tècnic i treballar conjuntament amb ell per dissenyar estratègies o sistemes per millorar el rendiment de l’equip. Però és cert que des que vaig arribar el que realment aporto és la meva experiència i formació que ve acompanyada de la perspectiva del bàsquet català.

De fet, per ells el bàsquet català és disciplina i competitivitat constants, i aquests són els valors que intento transmetre per ajudar els diferents equips que dirigeixo

Com ha influït la cultura esportiva australiana en la teva manera d’entrenar i dirigir equips?

L’esport aquí és essencial per a la salut, i des de petits, els nens són animats a practicar-lo. Aquesta dedicació m’ha influït directament en la meva manera d’entrenar, especialment pel que fa a integrar el treball físic dins l’entrenament a pista. He après a fomentar més cohesió d’equip i una mentalitat competitiva.  És una nova visió que valoro molt

Com va sorgir l’oportunitat de treballar amb la Northern Suburbs Basketball Association de Sydney?

L’oportunitat de treballar va sorgir quan en Thomas, coordinador del Programa de Bàsquet al Saint Ignatius i HeadCoach de l’equip masculí de la NBL1, em va proposar ajudar-lo durant la pretemporada. Em va semblar una gran oportunitat per créixer i aportar el meu coneixement, així que vaig acceptar de seguida perquè em va semblar una proposta molt interessant que no vaig voler deixar passar
Has detectat diferències entre el nivell competitiu de la NBL1 i el que es pot trobar a les categories semiprofessionals o professionals d’Europa?

A la NBL1, el joc és més físic i els jugadors són molt explosius i anotadors. No obstant això, manca una mica de la base tècnica i tàctica que es veu a Europa. A Europa, el joc és més estructurat, amb un enfocament més gran en l’estratègia i la tècnica.

Com a entrenador, és interessant veure com es pot combinar el millor de cada estil

Has tingut l’oportunitat de treballar amb Thomas Garlepp. Com és la metodologia d’entrenament que utilitzeu junts? Hi ha alguna diferència amb la manera com es treballa a Europa?

Treballar amb Thomas Garlepp ha estat una experiencia molt enriquidora. La seva experiència com a jugador professional a la NBL, així com la seva participació amb la selecció australiana de 3x3 FIBA, li ha permès desenvolupar una visió profunda i completa del bàsquet, la qual transmet amb passió als seus jugadors. Combina una tècnica sòlida amb una gran comprensió de la psicologia de l’esport, ajudant-nos a entendre que la part mental és tan important com la física, especialment en moments de pressió durant els partits.

Amb ell he après a gestionar millor les situacions difícils, mantenint la concentració i entendre l’equilibri necessari entre el cos i la ment. La seva manera de treballar no es basa només en el desenvolupament tècnic, sinó també en el creixement personal de cada jugador

Has tingut contacte amb altres entrenadors de renom? 

Sí, és clar! He tingut l’oportunitat de conèixer entrenadors destacats com Nathan Strempel, un expert en el desenvolupament de jugadors joves i també un “Sports Presenter” molt conegut. També he après molt de Mike Golding, amb una gran trajectòria internacional, i de Renae Garlepp, exjugadora de la WNBL i actual seleccionadora sub-15 d’Austràlia.

A part d’aquests, he compartit STAFF amb entrenadors de l’NBA School Academy com Nicolas Loureiro, Juan Milito i Bruno Irigoyen, tots amb trajectòries tant semiprofessionals com professionals

Com va ser la teva experiència a l’NBA Basketball School? 

Va ser una experiència increïble. Participar en el seu programa em va permetre veure de primera mà com es treballa amb jugadors de diferents nivells. El més destacat de tot és que no només se centra en les habilitats tècniques, sinó també en el creixement personal i mental, que per a mi és clau per a l’èxit en el bàsquet.

Com valores el treball en el desenvolupament mental i personal dels jugadors? 

El treball mental és fonamental. Amb el temps he après que la part mental és tan important com la física, especialment en competicions d’alt nivell. Gestionar la concentració i la fatiga és clau per mantenir un rendiment constant. Per això, sempre valoro integrar l’aspecte psicològic en l’entrenament, perquè ajuda els jugadors a afrontar situacions extremes amb més confiança i disciplina.

Com vas rebre la notícia de la teva inclusió en la publicació “Gran Atlas de Entrenadores Españoles por el Mundo”?

Va ser una gran sorpresa. En Fernando Gordo em va contactar directament, ja que va ser qui va crear el “Gran Atlas de Entrenadores Españoles por el Mundo”. Un amic meu que també és entrenador a l’estranger va compartir la meva experiència a Austràlia amb ell, i així va sorgir tot.

És un reconeixement que em fa sentir molt orgullós, tant personalment com professionalment. No m’ho esperava, la veritat, i em va sorprendre molt. Però, alhora, és una validació del meu treball i esforç, i em motiva a continuar creixent com a entrenador.

Què creus que ha estat clau per obtenir aquest reconeixement?

Crec que la passió pel bàsquet ha estat clau per arribar fins aquí. Inicialment, no pensava a ser entrenador a Austràlia, però vaig decidir afrontar-ho, tot i que l’idioma va ser un gran obstacle. Al final, crec que el que em va permetre superar-ho va ser la perseverança i la passió pel que faig.

Quins són els pilars fonamentals de la teva metodologia com a entrenador de bàsquet?

Crec que el més important és la immersió total en el projecte. Més que centrar-me només en una metodologia rígida, per mi és fonamental que els jugadors se sentin responsables i compromesos, tant en la forma com en el contingut. Això implica una preparació minuciosa de cada entrenament, adaptant-lo al que l’equip necessita, però sempre mantenint una comunicació clara i motivadora, que ajudi els jugadors a entendre el seu paper i a donar el millor de si mateixos

Com adaptes els teus entrenaments per satisfer les necessitats específiques de cada jugador o equip?

Cada jugador té un estil propi i aprèn a un ritme diferent, així que intento identificar aquestes diferències per fer entrenaments que responguin a les seves necessitats. Però, alhora, no oblidant mai l’objectiu comú de l’equip. M’agrada veure-ho com una combinació entre entrenaments generals que aprofiten el grup i l’anàlisi individual de cada jugador per potenciar els seus punts forts i treballar les àrees de millora. Crec que així es crea un entorn on cada jugador creix personalment i l’equip avança conjuntament.

Quins són els teus objectius a curt i llarg termini en la teva carrera com a entrenador i preparador físic?

A curt termini, vull continuar gaudint del que estic fent i continuar aprenent de cada experiència.

A llarg termini, m’encantaria que la meva passió pel bàsquet es convertís en la meva professió a temps complet i continuar creixent com a entrenador i preparador físic. Però, és cert que el camp de la docència, especialment en relació amb l’activitat física i l’esport, em crida molt i no el descarto.

Tens plans per continuar la teva trajectòria a Austràlia o busques noves oportunitats internacionals?

Teòricament la meva estada acaba al maig, però sincerament no sé si la prorrogaré. Estic veient com evolucionen les coses, perquè aquí he trobat opcions interessants tant pel bàsquet com per l’activitat física i l’esport en general. Però també estic començant a buscar noves oportunitats en l’àmbit internacional. La veritat és que m’agrada haver perdut la por a l’anglès, i això m’obre moltes portes. Però, de moment, aquí ja em sento amb una petjada marcada.

Quins consells donaries a aquells que volen iniciar-se en el món de l’entrenament esportiu?

És important ser pacient i constant, ja que els progressos arriben amb el temps. La clau està en l’esforç diari i en gaudir del procés. 

També és essencial rodejar-se de persones que t’inspirin i et facin créixer, tan personalment com professionalment. Aprendre dels altres i estar obert a noves idees et farà evolucionar en aquest camí.