La reducció de la jornada laboral és un dels temes debatuts en l'àmbit laboral i econòmic en els últims anys. L’avantprojecte de llei impulsat pel Govern espanyol proposa reduir la jornada màxima setmanal de les actuals 40 hores a 37,5 hores sense reducció salarial. Aquesta mesura pretén millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores, fomentar la conciliació familiar i augmentar la productivitat.

No obstant això, la proposta genera un intens debat. És viable econòmicament?Quin impacte tindrà en les empreses i en el mercat laboral? Alguns experts, com Aurora Richarte, Secretària de dones i igualtat de CCOO, exposen que “al final, la reducció comportarà alguna contractació més, per tant, es rebaixarà la quota d’atur del país.” Per contra, aquesta llei pot tenir efectes negatius,  M.Àngels I.V, consellera delegada d’una empresa del sector alimentari, “la llei és la llei, i com a empresa t’has d’adaptar. Però aquesta adaptació pot acabar comportant pujar els costos dels productes i abaixar el sou dels treballadors i treballadores perquè sigui rendible. ”

Aquesta reforma s’emmarca en un context internacional on diversos països han experimentat amb jornades laborals més curtes. Podrà funcionar a Espanya? Una de les problemàtiques a Espanya segons Enric Casulleras, doctor en economia i professor de la universitat de Vic, son els horaris que es duen a terme. Podem trobar comerços oberts més tard de les 20 h del vespre, “això a Europa no es veu. És un reflex del franquisme, on això es feia per guanyar més diners i arribar a final de mes, ara ja no és una necessitat, però el costum s’ha quedat”. Reestructurar aquest sistema és complicat, i això dificulta molt la conciliació.

Des del punt de vista sociològic, la reducció de la jornada està més que justificada. Andrés Coco, professor de sociologia del treball a la UB i analista del mercat laboral, explica que “els avenços tecnològics que hem tingut en els darrers anys i els guanys de productivitat, apunten que aquesta mesura sigui viable”. A més, pel que fa a la productivitat, “si hi ha menys cansament, la satisfacció del treballador augmenta i, per tant, la productivitat també”.

“Fent bé les coses una reducció de jornada no ha de comportar una reducció de productivitat. Sent civilitzats es podria fer perfectament”, declara Casulleras. També s’ha de tenir en compte que no serà una mesura global, no en tots els sectors serà possible la seva implantació. “Per les cadenes de producció serà un gran avenç, però als artistes, investigadors, autònoms… no se’ls aplicarà”.

Coco, per altra banda, explica que si en altres països ha sigut possible l’aplicació de lleis similars, no veu motius pels quals no es podria aplicar a Espanya, “som completament capaços”. Ho comparava amb altres països d’Europa, “el nord d’Europa son molt civilitzats, son una societat més culta, tenen altres tradicions… ens passen per davant en molts àmbits, els admiro”, declara Casulleras.

Aquesta nova proposta de llei no només afecta els treballadors i treballadores, sinó que els empresaris seran un factor clau per la implantació de la llei. Hauran de trobar la manera d’adaptar les noves mesures al seu sector. “Les fàbriques agafen tres torns de vuit hores. Ara què? Això o que has d'acabar donant més hores, més dies de vacances. Al final el que faran és encarir la producció de les coses”, explica M. Àngels. El mateix pensa Paqui Delgado Ferrete, membre del sindicat FETICO, “a les fàbriques funcionen diferent, quan un deixa la màquina, de seguida s’hi posa el següent. Fan canvi de torn, quan siguin 37 hores i mitja, què fan? 8 hores d'un dia i un altre dia només 5? Per tenir aquelles màquines engegades les mateixes hores? Serà molt complicat”.  

Aquesta proposta de llei ha posat sobre la taula fer una reorganització general dels horaris. En els casos on reduir mitja hora diària no sigui viable, s’hauran de buscar altres alternatives, “caldrà reorganitzar torns o per exemple adaptar el que algunes empreses ja fan, un horari més llarg a l’hivern i més curt a l’estiu”, explica la consellera delegada.

Des del punt de vista empresarial, aquesta proposta de llei planteja una situació idíl·lica on el benestar personal dels treballadors i treballadores augmenta de manera considerable. Hi ha associat el concepte que treballar menys és igual a estar millor, fet que no sempre és així.A la llarga si aquesta mesura s’implanta sense cap compensació, l’economia podria acabar demostrant que és tot el contrari. “No et poden estar pagant el mateix perquè treballis menys tenint les mateixes despeses”, afirma M.Àngels I.V.

Casulleras posa sobre la taula que al final si els treballadors fan menys hores, els amos de les empreses hauran de cobrir aquestes hores. M. Àngels també explica que no es pot demanar la mateixa implicació a la feina d’una persona que té un sou de 1200 €, que d’una que en cobra 3000 €. Per tant, aquesta implantació de la llei tindrà molts grisos,“parlant de forma genèrica acabes entrant en contradiccions”.

Els sous és un dels factors que a la llarga es podria veure afectat per aquesta llei, encara que de primeres no és contemplat. “Una de les conseqüències d’aquesta adaptació pot ser, que si has d’agafar més gent ja entrarà amb un preu diferent. A la llarga, amb la rotació de personal s'acabarà abaixant o ajustant el sou segons les hores que es treballen i, per altra banda, encarirà el producte per cobrir les despeses de l’augment de personal”, explica la consellera delegada.

Des del punt de vista dels sindicats de treballadors, com Comissions Obreres, aquesta proposta de llei és la continuació d’una lluita que la classe obrera porta un centenar d’anys treballant. “Això, és el principi d’un camí molt llarg. Ara anem per les 37 h i mitja, però l’objectiu són les 32 h de treball.”, diu Aurora. Richarte, veu molt clar que la reducció de jornada suposarà una millora en l’absentisme. Ja que, els principals motius d’absentisme són l'estrès i  l’ansietat. “Quan treballes 8 hores , al final el teu cos i cap, al final del dia ja no rendeixen igual”.

Una de les primeres valoracions que es faran inicialment probablement, com ens planteja Casulleras, serà comprovar si es pot fer la mateixa feina amb menys temps. És a dir, si la producció es pot mantenir sense necessitat d’haver de contractar nou personal. “És molt fàcil dir que treballant menys has de produir el mateix. O dir que treballant menys i produint menys, has de cobrar el mateix. Llavors on està la garantia d’aquesta llei que no s’apujaran els preus i no s’abaixaran els sous”, explica M. Àngels.

En definitiva, la reducció de la jornada laboral planteja un escenari complex on conviuen beneficis i reptes a parts iguals. Tot i que la proposta pretén millorar la qualitat de vida dels treballadors i treballadores i fomentar una major conciliació, la seva aplicació real generarà múltiples interrogants econòmics i organitzatius. Les experiències d’altres països indiquen que una implementació ben estructurada pot ser viable, però també requereix una adaptació significativa per part de les empreses i del seu personal. El debat està servit, i només el temps i les mesures que s’adoptin determinaran si aquesta reforma suposa un avenç cap a un model laboral més eficient i sostenible o, per contra, un retrocés en el nivell de vida econòmic dels espanyols.