De la revolució al rebuig, la batalla ideològica del feminisme
La lluita feminista es troba entre avenços socials i un intens rebuig ideològic, on el masclisme i la instrumentalització política amenacen la igualtat de gènere

“Els homes són conscients que tenen privilegis pel simple fet de ser homes. El feminisme mostra aquests privilegis, els denúncia i vol eliminar-los perquè vol la igualtat", explica Sonia Guerra, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD) i secretària general del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya. Totes les ideologies que volen canviar la societat, inevitablement qüestionen l'statu quo, “igual que l’antiracisme ens pot incomodar com a persones blanques, les ideologies que remouen coses poden generar malestars”, afirma Gerard Coll-Planas, sociòleg i professor de la UVic.
El rol dels homes dins del feminisme sempre han generat molts dubtes, “tu no pots parlar en nom d’un col·lectiu que no és el teu, els homes no podem parlar en nom de les dones i el feminisme ha d’estar liderat per dones”, afirma Gerard Coll-Planas. Guerra considera que per donar suport els homes “no ho podran fer des del seu lloc de privilegi, hauran de renunciar a la societat que els privilegia i apostar per una societat on pels dos sexes sigui igual”. Silvia Carrasco, catedràtica d’antropologia a la UAB i presidenta de Feministes de Catalunya, també considera que “els homes han de reconèixer que el patriarcat i el masclisme són injustos, i donar suport i col·laborar en la lluita, començant per revisar-se a ells mateixos”.

La ideologia que representa el feminisme s’ha instrumentalitzat per part de l’extrema dreta. Han aprofitat el rebuig que sentia una part de la població per convertir-lo en el seu propi discurs. El partit polític, “és un actor que, en funció de les pressions internes i externes, pren decisions”, diu Coll-Planas. “No tots els masclistes són d’ultradreta, però tots els d’ultradreta són masclistes. El que estan fent la ultradreta i els masclistes és una batalla ideològica que va en contra dels fonaments de la democràcia, i per tant en contra del pensament feminista, que està lligat a la democràcia”, afirma Guerra. Carrasco diu que “aquesta guerra de sexes és molt perillosa. S'ha creat una reacció per part dels homes, i l'extrema dreta ho ha aprofitat, creant el que vosaltres coneixeu com la "manosfera". Aquests temes, que ara estan tan de moda, estan afectant els nostres joves”.
Aquesta guerra de sexes està fonamentada per la contraposició de dues ideologies, "moltes vegades s’intenta contraposar masclisme i feminisme, quan en realitat són posicionaments polítics de partida completament diferents. Mentre que el masclisme es basa en l’opressió d’un dels dos sexes, el feminisme no es basa en l’opressió de ningú, es basa en la igualtat i en la paritat entre tots dos” afirma la presidenta de l’ICD.
Un fet que evidencia aquesta instrumentalització que fa servir extrema dreta s’ha vist a les darreres eleccions d’Alemanya. Guerra afirma que, ”hi havia un tant per cent de joves homes que voten a forces polítiques d’extrema dreta i antifeministes. En canvi, les noies de la mateixa edat apostaven bàsicament per forces polítiques més o menys progressistes, però totes tenen en compte l’agenda política feminista”. Guerra considera aquest fet preocupant, perquè pot provocar una polarització dels sexes, que alimentaria aquestes noves teories i de la ideología de la “manosfera” que impacta tant en els adolescents i joves.
Com hem arribat fins aquí?, segons Carrasco, “la paraula feminisme s'ha agafat per ideologies postmodernes, com ara la Irene Montero, que no té res de feminista. Ella només crida i fa servir la paraula feminisme, però realment, el que fa és instrumentalitzar el feminisme”. Aquesta instrumentalització s’ha apropiat del discurs feminista i l’ha modelat envers els seus interessos, “la Montero va arribar a dir que a Espanya hi havia 47 milions de feminismes, un per cada persona. Això és una burla i una despolitització del concepte. A més, s'ha utilitzat una idea molt dolenta que les feministes de veritat mai han fet servir, que és culpar els homes. Els homes no neixen masclistes, se'ls educa per ser-ho. I moltes dones, pel fet de ser dones, no són feministes, ja que moltes reprodueixen els patrons patriarcals masclistes” afegeix la presidenta de Feministes de Catalunya.
Gerard Coll-Planas afirma que el feminisme ha deixat de ser tan perifèric, a entrat dins de les preocupacions del nostre dia a dia, “si mirem la foto àmplia, mai tants homes s'havien considerat pròxims al feminisme com ara, però tampoc hi havia hagut tants homes rebotadíssims contra el feminisme”. Dins del discurs feminista “cal escoltar-se més, cal escoltar més les crítiques, els malestars que genera. Per deixar de banda aquesta lògica culpabilitzadora dels homes i fer-los com una espècie d'espantall, crec que no ajuda a entendre la situació i no és l’objectiu del feminisme”.
Una de les grans armes del feminisme és l’educació, “el plantejament que s’està fent és contraproduent, oferir tallers d’agents externs de dues hores i centrat exclusivament en el tema no funciona. S’ha d’integrar dins de les mateixes classes i maneres de fer aquesta mirada feminista, no parlar exclusivament de gènere en moments determinats” explica el professor de la UVic. Guerra també pensa que el feminisme s’ha d’incorporar a les aules, “necessitem a les aules que els professors i les professores tinguin perspectiva feminista, que no s’expliqui la història, la literatura, la filosofia... des d’un posicionament androcèntric, en què l’home és el centre de l’estudi i el subjecte de l’estudi." Coll-Planas opina que “estem tirant la pilota moltes vegades a l'alumnat i volem fer intervencions amb l'alumnat quan dins del mateix professorat hi ha estereotips, biaixos i històries que no s'estan abordant, el canvi l’ha de fer el professorat”.

Vinculat amb el tema de l’educació també hi trobem les desigualtats laborals, “les dones tenim més estudis superiors, ens llicenciem més que ells, però, en canvi, són ells els que estan en els espais de poder i de decisió. És important que es comenci a revertir això i que el mercat laboral sigui un reflex del món acadèmic i dels èxits acadèmics. Per viure en un país sense bretxa salarial, amb bones condicions laborals i de vida justes en funció de les seves trajectòries vitals, acadèmiques, ocupacionals, etc.”, explica la presidenta del ICD.
Coll-Planas afirma que, “el sexisme el reprodueix tothom, homes i dones, però que evidentment, la pitjor part, se l'emporten les dones”. La reproducció, en qui educa els nens i nenes, qui sosté relacions desiguals de classe, a la llar, són els homes i les dones, “transmetre la idea que és un problema dels homes només, no ajuda i genera aquesta confrontació”.
No és una qüestió que s’abordi només des de l’educació, hi ha més eines que poden ajudar a diferenciar que és feminisme i que no ho és, “la sèrie 'adolescència' de Netflix aconsegueix que molta més gent entengui el que nosaltres volem, que no pas nosaltres fem 80 xerrades” explica Guerra. La sèrie parla de com als joves se’ls està convencent amb discursos que són generadors d’odi, de masclisme i de violència. ”Necessitem que tots els agents es convencin que necessitem més societats igualitàries i feministes. No és una qüestió que puguem fer única i exclusivament des del feminisme", afegeix Guerra.
Malgrat les dificultats que enfronta el feminisme en l’actualitat, s’han fet molts passos endavant, “és la generació de tota la història del món que més ha estat educada en famílies on els pares els han dutxat, els han portat escola els han portat al metge, han jugat... “, diu el sociòleg. Guerra també considera que es va pel bon camí, “s'ha avançat molt i que per això també el masclisme i el feixisme estan tant a la defensiva i tan rabiosos. Si no haguéssim avançat, si no haguéssim assolit quotes d'igualtat que abans eren impensables, probablement l'estat quo estaria tranquil". Per altra banda, Carrasco considera que, “hem estat retrocedint, però jo crec que fa un any o una cosa així va començar a haver-hi una mica de presa de consciència de dones. Perquè a moltes dones que mai no havien estat al moviment feminista ens venen i ens diuen, hòstia, és que m'he adonat que això és una estafa, i jo creia que ja vivíem en igualtat. I bé, és benvinguda, no? Moltes joves, cada vegada més joves”.
I la gran pregunta que ens fem en l’actualitat és, que és el feminisme? El feminisme és la defensa dels drets humans de totes les persones, independentment del gènere. És un corrent que pretén trencar amb l’ordre establert, desmantellar un sistema que discrimina de manera estructural. Trencar amb l’statu quo, generant incomoditat per aquells que estan còmodes amb els seus privilegis. El seu objectiu principal és lluitar contra les injustícies de gènere per garantir que totes les persones gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats.

M'ha semblat molt interesant.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari