El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de sis anys de presó a un jugador d'una lliga de futbol de veterans del Vallès-Maresme per un delicte de lesions agreujades, arran d'una agressió violenta durant un partit disputat l’abril del 2014. La víctima, un jugador rival, va patir una ferida medul·lar irreversible a conseqüència d'una puntada de peu a l'esquena amb el partit aturat, un acte que li ha provocat una tetraparèsia greu i una discapacitat permanent del 80%.

L'agressor, que ja havia estat expulsat al minut 80 per una altra acció violenta, va tornar al terreny de joc durant una interrupció del partit i va clavar una puntada de peu per sorpresa a l'esquena de la víctima, exactament a la zona del coll, quan aquest atenia un company que hi havia a terra.

Indemnització incrementada i responsabilitat civil subsidiària

La sentència del Suprem no només avala la pena imposada per l'Audiència de Barcelona, sinó que incrementa la indemnització que haurà de rebre la víctima, fins a un total de 714.000€. Així mateix, declara responsable civil subsidiària l’associació que organitzava el torneig, per no garantir la seguretat de l’esdeveniment.

El dret penal preval davant les agressions en l’esport

En la seva resolució, el Tribunal Suprem estableix de forma contundent que no es pot excloure el dret penal en casos d'agressions doloses comeses en el marc d’una activitat esportiva.

La sala assenyala que la conducta de l'acusat no va tenir lloc dins d’un “moment del joc”, sinó que va constituir una agressió premeditada i amb intenció de fer mal, al marge de l’activitat esportiva. “No hi ha una assumpció del risc que un esportista en lesioni un altre si no és per un incident fortuït del joc”, subratllen els magistrats.

Distinció entre incidents del joc i agressions doloses

El tribunal distingeix clarament entre accions derivades del mateix desenvolupament esportiu i que poden tenir una resposta disciplinària, i aquelles que, com en aquest cas, constitueixen una agressió dolosa. “El terreny de joc no és un lloc on es pugui agredir amb intenció de lesionar”, remarca la sentència, que rebutja que la cobertura del dret esportiu serveixi d’escut per a accions violentes tipificades com a delicte.

Els organitzadors, obligats a garantir la seguretat

A més, el Suprem responsabilitza l’associació organitzadora del torneig per no haver adoptat les mesures de seguretat necessàries per evitar que l'agressor, ja expulsat, tornés al camp i agredís un altre jugador. Segons la sala, els promotors d’esdeveniments esportius tenen el deure de preveure i prevenir riscos que puguin comprometre la integritat dels participants, i en aquest cas es va produir una omissió greu. “Amb més intensitat, quan pot estar en perill la vida i integritat de les persones”, afegeix la resolució.

La decisió del Tribunal Suprem reforça el principi que el dret penal pot i ha d'intervenir en l'àmbit esportiu quan es vulneren drets fonamentals, com el de la integritat física, amb conductes que excedeixen el marge del joc i entren de ple en el terreny delictiu.