Descobreixen un antic cementiri del segle XIX al centre de Sabadell durant unes obres de canalització d'aigües
Les excavacions al carrer Vilarrúbias han revelat 28 sepultures del desaparegut cementiri del Taulí, actiu entre 1808 i 1864, i obren la porta a estudis històrics i antropològics sobre la població de l’època

Unes obres de canalització d’Aigües Sabadell al carrer Vilarrúbias han posat al descobert un cementiri desaparegut del segle XIX a Sabadell. Durant els treballs, iniciats el febrer passat, es van localitzar ossos humans que han resultat ser part de les 28 sepultures d’un cementiri que va funcionar entre els anys 1808 i 1864, i la ubicació exacta del qual es desconeixia fins ara. El jaciment correspon a l’antic cementiri del Taulí, utilitzat durant un període marcat per una alta mortalitat a causa de malalties com el còlera o la pesta, i també per episodis bèl·lics com la Guerra del Francès.
Les restes van ser trobades durant unes obres de canalització
La troballa es va produir de forma fortuïta quan els operaris van detectar restes òssies. Alertades les autoritats municipals i els Mossos d’Esquadra, l’anàlisi forense va confirmar que no es tractava de restes recents, fet que va activar una recerca arqueològica en col·laboració amb el Museu d’Història de Sabadell.
Les excavacions s’han concentrat en una rasa de 60 metres de llargada als carrers Vilarrúbias i Bofí, on s’han pogut recuperar prop de trenta enterraments.
Un cementiri creat per l’alt índex de mortalitat del segle XIX
Segons l’arqueòleg Jordi Roig, director de l’empresa Arrago SL, el cementiri es va construir en uns terrenys que havien estat dels frares Caputxins, a tocar de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, com a resposta al col·lapse del cementiri parroquial de Sant Fèlix. Malgrat que en plànols del 1880 ja s’indicava la presència del recinte, la urbanització de la zona amb el pas del temps n’havia fet perdre la traça física.
L’espai funerari va quedar en desús el 1864, coincidint amb la construcció de l’actual cementiri de Sant Nicolau, a l’altra banda del riu Ripoll. Llavors es va ordenar als propietaris de nínxols i tombes que traslladessin les restes familiars, però molts enterraments van quedar oblidats i no es van recuperar mai. “Hem trobat sepultures intactes de persones que ja no tenien familiars vius per fer el trasllat”, apunta Roig.
Les restes s’estudiaran per obtenir informació sobre la població de l’època
Les restes descobertes seran ara objecte d’un doble estudi: un de caràcter documental i un altre paleoantropològic, que permetrà conèixer l’edat, les patologies i el context de vida dels individus enterrats. L’anàlisi es considera especialment rellevant, ja que les restes constitueixen una mostra representativa de la població sabadellenca de la primera meitat del segle XIX.
El conjunt arqueològic es conservarà al Museu d’Història de Sabadell i no es contempla el retorn de les restes al lloc original ni la seva reinhumació. A més, s’han pogut recuperar alguns objectes personals com penjolls i un rosari de plata d’una dona d’uns 60 anys, que ajuden a completar la reconstrucció històrica del període.
La intervenció arqueològica ha estat finançada per Aigües Sabadell com a part del projecte de canalització. Els tècnics apunten que el cementiri podria estendre’s sota diversos edificis del carrer Vilarrúbias, fet que obre la porta a futures prospeccions si hi hagués noves intervencions urbanístiques a la zona.



No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari