El jurat popular ha declarat culpable, per unanimitat, M. N. dels delictes d’assassinat amb traïdoria, maltractaments habituals, amenaces i lesions contra la seva exparella, A. A., a qui va matar amb una ganivetada al cor el 25 d’abril de 2023 al pis que compartien a Ripollet. Segons el veredicte, la dona va sotmetre la víctima a un procés continuat d’agressions físiques, humiliacions i coaccions durant els tres mesos previs a l’assassinat.

La Fiscalia sol·licita per a l’acusada una pena de 38 anys de presó, mentre que l’acusació particular, exercida per la família de la víctima, demana la presó permanent revisable. Ara, serà un magistrat de l’Audiència de Barcelona qui dictarà la sentència definitiva.

Una relació marcada pel control i la violència

Durant el judici, celebrat a l’Audiència de Barcelona, M. N. va reconèixer una relació conflictiva amb A. A., però va afirmar que les agressions es produïen en un context de “joc”, i va arribar a descriure-les com a “càstigs com si fóssim nens de cinc anys”. També va declarar que el dia dels fets es trobava a la dutxa i que va trobar l’home ferit al pit quan va sortir. En la trucada al 112 que es va sentir a la sala, l’acusada repetia: “A., què has fet?”.

No obstant això, els forenses van descartar la hipòtesi del suïcidi i van determinar que la ferida va ser causada per una tercera persona. La víctima, a més, presentava una vintena de lesions prèvies al cap, les orelles, els braços i l’esquena, algunes de diversos dies d’antiguitat.

Proves audiovisuals que confirmen els maltractaments

Una de les proves clau del judici han estat els enregistraments d’àudio i vídeo que la mateixa acusada guardava al seu telèfon mòbil. S'hi pot veure com agredia A. A., com li obrien un drenatge a l’oïda i com el coaccionava amb amenaces greus, inclosa la d’ordenar l’assassinat del seu fill. En una gravació, la víctima pronuncia el seu nom complet, el DNI i l’adreça, i afegeix: “Si no compleixo les normes, autoritzo que matin el meu fill”.

De relació sentimental a aïllament i degradació

Tal com ha informat Rebeca Carrando, del diari ‘El Pais’, la relació entre M. N. i A. A. va començar el 2021 a través de les xarxes socials. Després d’una relació breu i una ruptura, van reprendre el contacte l’agost del 2022, i el gener del 2023 ella es va instal·lar a casa d’ell en quedar-se sense llar. Segons testimonis, aquest període va coincidir amb un aïllament progressiu d’A. A. del seu entorn i un empitjorament del seu estat físic i emocional. Havia demanat la baixa laboral poc abans dels fets.

Un perfil psicològic marcat per la "tètrada fosca"

Durant la vista oral, també es va revelar que M. N. assegurava en el seu entorn que era agent de policia, tot i que només estava inscrita a una acadèmia per preparar-se les oposicions a mossos d’esquadra. L’informe del pèrit psicològic va definir el perfil de l’acusada dins del que es coneix com “la tètrada fosca”, una combinació de trets de narcisisme, maquiavel·lisme, psicopatia i sadisme, tot i que va assegurar que els trets estaven presents de manera subclínica i que no afectaven la seva capacitat de discernir entre el bé i el mal.

Amb el veredicte ferm de culpabilitat, el cas queda ara pendent de la sentència que fixarà la pena definitiva per a M. N.