Als anys setanta, Mercè Riera i Xavier Quincoces van començar a obrir la porta de casa seva a persones que travessaven moments difícils. No tenien un pla, ni cap estructura: només el desig de compartir el que tenien i acompanyar qui ho necessitava. Aquell esperit d’obertura, senzill però profund, va acabar germinant en una comunitat de pregària i compromís.

Amb el pas dels anys, aquell petit nucli va créixer i, el 1997, va néixer formalment El Xiprer, un projecte comunitari d’arrel cristiana que unia la fe i el servei. 

El nom no és casual: El Xiprer, arbre esvelt i ferm, representa la unió entre la terra i el cel. Una metàfora perfecta per a una entitat que ha volgut tocar de peus a terra i la mirada posada a l’esperança.

El 2015, la iniciativa es va consolidar jurídicament amb la creació de la Fundació El Xiprer, entitat privada sense ànim de lucre que canalitza i organitza tota la seva tasca social i espiritual. Des d’aleshores, el seu objectiu fundacional és clar: millorar les condicions de vida de les persones ateses i promoure una societat més justa i solidària.

El cor obert de Granollers

Des del seu local del carrer Josep Umbert, 145, El Xiprer ha esdevingut un espai de trobada i acollida. Cada dia, hi arriben persones amb històries molt diverses: persones sense sostre, famílies sense recursos, nouvinguts que busquen orientació o simplement algú amb qui parlar.

Allà, tothom és rebut amb el mateix gest: una taula parada, un plat calent i una mirada que escolta. És el que anomenen “acollida amb majúscules”. Darrere d’aquest gest hi ha una xarxa de més de 200 voluntaris i professionals que cada dia hi posen temps, energia i cor.

El Xiprer ofereix serveis de menjador social, esmorzars i dinars diaris, bugaderia, acompanyament personalitzat, espiritualitat compartida i orientació social i laboral. Però sobretot, ofereix dignitat.

“Acompanyem persones, no casos. Aquí ningú és un número”, repeteixen sovint els membres de la Fundació.

Un teixit de solidaritat que s’estén

El projecte va més enllà del centre de Granollers. Des del magatzem d’aliments del polígon El Ramassar, a Les Franqueses del Vallès, la Fundació distribueix milers de lots alimentaris a famílies de la comarca. 

La xarxa d’ajuda arriba també a Canovelles, La Roca del Vallès i altres municipis veïns, amb la col·laboració dels serveis socials municipals. Les dades recollides a la memòria anual del 2024 reflecteixen amb claredat la dimensió i l’impacte de la tasca que duu a terme la Fundació El Xiprer.  Al llarg de l’últim any, un total de 732 persones han estat acollides i acompanyades per l’entitat, una xifra que representa un increment del 37% respecte al 2023. Aquest creixement posa de manifest l’augment de situacions de vulnerabilitat a la comarca i la confiança que moltes persones dipositen en la Fundació com a espai de suport i acollida.

Pel que fa al menjador social, durant el 2024 n’hi han servit 19.783 àpats, un 20% més que l’any anterior. Cada plat que surt de la cuina d’El Xiprer és fruit d’una cadena de solidaritat que involucra voluntaris, donants i entitats col·laboradores. 

Més enllà de l’aliment, el menjador és un espai de trobada i dignitat, on moltes persones troben també escolta, conversa i calidesa humana.

Quant al magatzem d’aliments, s’han repartit 9.270 lots a famílies amb necessitats bàsiques. Tot i que aquesta xifra és lleugerament inferior a la de l’any anterior, la disminució s’explica per la implantació de les targetes moneder impulsades pels serveis socials, que permeten a les famílies gestionar directament les seves compres d’alimentació.

Així i tot, aquestes xifres deixen al descobert una realitat profunda: mentre la gestió logística pot variar, la necessitat de companyia, esperança i escolta continua intacta. És precisament aquí on El Xiprer manté el seu veritable cor, oferint molt més que ajuda material: oferint presència, humanitat i comunitat.

Un llibre per mirar endins

Coincidint amb aquest 50è aniversari, la Fundació ha presentat el llibre “El Xiprer: Arrelats a la terra, mirant cap al cel”, una obra que recull la seva història, el seu esperit i els seus valors.

El títol, suggerit pels fundadors, resumeix tota una filosofia: tenir arrels profundes i mirada elevada. La iniciativa va sorgir de l’Editorial Claret, dels Missioners Claretians de Catalunya, que va voler incloure El Xiprer dins la seva col·lecció de projectes comunitaris exemplars.

Quan l’editorial va proposar el repte a Xavier Quincoces, actual president de la Fundació i fill dels fundadors, ell va confiar la redacció al filòleg i docent Gregori Gancho, vinculat a l’entitat des de fa més de quaranta anys. Gancho va conèixer El Xiprer a través de les colònies d’acompanyament de persones amb discapacitat, i des de llavors ha estat part activa de la comunitat. Durant mesos, va recopilar uns 400 textos i 60 citacions, entre testimonis directes, documents d’arxiu i reflexions pròpies, per construir una crònica que no és només històrica, sinó també espiritual i humana.

“El fil conductor és la bondat”, explica Gancho, “perquè és la bondat la que manté viu el Xiprer. No hi ha miracle més gran que la generositat quotidiana.”

El llibre es va presentar el 24 de setembre a la Sala Francesc Tarafa de Granollers, coincidint amb el dia de Santa Mercè, com a homenatge a Mercè Riera, l’ànima fundadora. 

L’acte va reunir antics voluntaris, amics, col·laboradors i representants del món social i eclesial. L’obra ja és disponible a la llibreria Santa Anna de la ciutat.

A la introducció del llibre, Xavier Quincoces escriu:

“És molt difícil explicar què és El Xiprer, perquè és moltes coses. És el menjador, és l’Esplai d’Assís, són les misses, els dissabtes de pregària i les rialles compartides. És una comunitat de vida.”

I és que El Xiprer és tot això i més: és una casa, una família, una manera d’entendre el món. El que la fa especial no són les parets, sinó les relacions que s’hi teixeixen.

Cada voluntari, cada persona acollida, cada col·laborador, deixa una petjada. I alhora, rep alguna cosa. “Aquí tots som acollits”, diuen sovint.

Una història que continua escrivint-se

De cara al futur, i coincidint amb la celebració del seu 50è aniversari, la Fundació El Xiprer es proposa reforçar el seu paper com a referent social i espiritual al Vallès Oriental. L’entitat vol continuar essent un espai d’esperança i acollida, però també una veu activa en la construcció d’una societat més justa i compromesa.

Un dels principals objectius és consolidar la col·laboració amb empreses del territori a través del programa 100x100 Empresa, una iniciativa que promou aportacions mensuals en el marc de la responsabilitat social corporativa. Aquesta col·laboració estable permet garantir la sostenibilitat econòmica del projecte i, alhora, teixir vincles entre el món empresarial i la realitat social de la comarca.

Un altre repte essencial és ampliar la base de socis i voluntaris, conscients que la continuïtat del projecte depèn de la implicació col·lectiva. 

El Xiprer no seria possible sense les persones que hi dediquen hores, esforços i recursos; és per això que la Fundació busca noves maneres d’involucrar la ciutadania i fer-la partícip d’aquesta tasca compartida.

A més, la Fundació treballa per sensibilitzar la societat sobre la pobresa, la solitud i la necessitat d’una mirada més humana davant la desigualtat. Des de la direcció recorden que “el problema no és la immigració, sinó la pobresa”, posant el focus en les causes estructurals i no en les persones afectades.

“Les persones que venen al Xiprer no busquen caritat, busquen dignitat”, afegeixen.

En aquesta tasca de conscienciació hi juga un paper fonamental l’associació Amics del Xiprer, creada l’any 2010. Aquesta entitat paral·lela impulsa activitats solidàries i campanyes de sensibilització per acostar la realitat de la Fundació a la ciutadania. 

Una de les seves iniciatives més destacades és la proposta dels “10 euros al mes amb efecte multiplicador”, que destina el 100% de les aportacions a sostenir els serveis d’acollida.

El Xiprer arriba als 50 anys amb la mateixa essència amb què va néixer: una fe viscuda des de la senzillesa i el compromís. En un món que sovint gira massa de pressa, aquesta casa granollerina recorda que hi ha una altra manera de viure: més lenta, més compartida, més humana.

“El més important no és donar, sinó compartir el que som”, deia Mercè Riera, la fundadora.

Mig segle després, aquell esperit continua travessant parets, cuines i cors. I fa del Xiprer no només una fundació, sinó una manera de mirar el món.

Un espai on la bondat es fa quotidiana

El Xiprer és molt més que un menjador o una fundació. És un lloc on la bondat pren forma quotidiana, on cada gest (un plat servit, una conversa, una abraçada) es converteix en un acte de resistència davant la indiferència. Com recorden sovint els seus voluntaris, “aquí no es ve a donar, sinó a compartir el que som”.

Des de la seva web, la Fundació convida a tothom a formar part d’aquesta cadena de llum i calidesa. Qualsevol persona pot sumar-s’hi com a voluntària, a la cuina, al magatzem, acompanyantment o simplement oferint una orella atenta. No cal tenir grans habilitats: només ganes d’estar present i mirar l’altre amb respecte. El compromís, expliquen, no és només amb les persones que s’ajuden, sinó amb una manera d’entendre la vida basada en la reciprocitat i la tendresa.

“El Xiprer no busca voluntaris que facin coses, sinó persones que vulguin ser amb altres persones”, afirmen des de la direcció.

La raó és que en aquest espai, cada col·laborador descobreix que ajudar també transforma. Qui entra per donar, sovint surt havent rebut molt més: una mirada, un aprenentatge, una nova manera de veure el món.

En aquest 50è aniversari, la Fundació mira endavant amb gratitud i confiança. Sap que el futur no depèn només dels recursos, sinó de la capacitat col·lectiva de continuar estimant. Per això, el seu missatge és clar: mantenir viva la flama d’aquell esperit fundacional, aquell “cor obert” que continua bategant al centre de Granollers. Un cor que recorda, cada dia, que la solidaritat no és un acte puntual, sinó una forma de viure.