La primera fase de les obres de rehabilitació de l’antic balneari de Can Rius ha permès documentar diversos elements històrics relacionats amb l’ús termal de l’edifici, entre els quals destaquen banyeres datades entre mitjans del segle XIX i principis del XX. Els treballs, que han comptat amb seguiment arqueològic, confirmen l’existència de dues etapes diferenciades de la galeria de banys i reforcen el valor patrimonial del conjunt.

El seguiment arqueològic va començar a finals d’agost i ha finalitzat aquest 30 d’octubre, sota la direcció de l’arqueòleg Hèctor Martínez Grau (Antequem, S.L.). Tot i això, és previst que les tasques es reprenguin d’aquí aproximadament un mes. La intervenció s’ha centrat en el desmuntatge d’elements posteriors a la funció balneària, especialment els incorporats arran de l’ocupació de l’espai per part d’una orde religiosa a partir de 1958.

Els treballs han implicat un rebaix de 50-60 centímetres del paviment per a la instal·lació de serveis, fet que ha permès retirar, conservar i documentar les rajoles hidràuliques originals en aquelles estances on s’havien mantingut. En zones reformades en èpoques posteriors, com la cuina i menjador de la comunitat religiosa, ha estat possible deixar al descobert estructures anteriors vinculades al balneari. 

Entre les troballes més rellevants hi ha quatre banyeres en forma d’“L”, excavades al terreny i revestides de marbre, a les quals s’accedia per uns graons encara identificables. En la mateixa planta, s’ha localitzat una cinquena banyera (encara parcialment coberta) i una sisena ja visible prèviament. Aquestes estructures, juntament amb un inodor localitzat en una estança propera, se situarien entre finals del segle XIX i inicis del XX i haurien estat destinades a un ús privat per part de clients de major poder adquisitiu.

Les rajoles hidràuliques, un patrimoni a preservar

Les rajoles hidràuliques recuperades, datades entre finals del segle XIX i principis del XX, conserven el segell de fabricants catalans de referència, com “Orsola, Solà y Cia”. Aquest material, protegit com a patrimoni, testimonia la rellevància d’aquesta indústria en el context català de l’època. Les peces retirades es conservaran per ser reposades en altres espais del projecte.

Testimonis del gran auge termal del segle XIX

El seguiment també ha permès identificar banyeres encara més antigues, atribuïdes al període d’expansió del termalisme europeu (aprox. 1853–1867). Corresponen a l’etapa en què la família Sans, propietària del balneari, va encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca un projecte d’ampliació amb vocació de situar Can Rius com a referent europeu.

D’aquest moment es documenten tres tipologies de banyeres: una amb revestiment ceràmic blanc i dos nivells d’inundació; unes banyeres més petites també revestides de ceràmica i ubicades enfrontades; i tres banyeres mòbils (dues de marbre i una de granit), reubicades i reutilitzades posteriorment. Tot i que el projecte de Garriga i Roca no es va executar completament, s’han trobat evidències de la ubicació prevista d’algunes d’aquestes banyeres i s’han identificat canalitzacions, dipòsits i conduccions coincidents amb plànols de l’any 1860.