Parlar dels Tres Tombs és parlar de memòria, de territori i d’una relació ancestral entre l’home i el cavall que ha marcat la història de Catalunya. Però també és parlar de debat, de mirada crítica i de futur. Andreu Bernadàs, president de la Federació Catalana dels Tres Tombs, coneix la festa des de dins i la defensa amb convicció, dades i experiència. 

En aquesta entrevista, reflexiona sobre l’estat actual dels Tres Tombs, els reptes que afronten, la seva vinculació personal amb la celebració i la necessitat d’explicar-la millor a una societat que sovint la jutja sense conèixer-la. Una conversa pausada i clara amb una de les veus que millor pot ajudar a entendre per què aquesta festa continua sent viva.

Què representen avui els Tres Tombs dins el calendari festiu i cultural de Catalunya?

Per nosaltres, la festa dels Tres Tombs és la festa popular més gran del país. És l’única celebració que es fa a totes les comarques catalanes, excepte a la Vall d’Aran, i la que ocupa més temps dins el calendari anual. 

Comença habitualment el segon o tercer cap de setmana de gener i, en alguns casos, s’allarga fins a finals de desembre. No hi ha cap altra festa popular amb aquesta continuïtat; potser l’única comparable serien els castellers.

Aquesta dimensió implica una gran feina prèvia d’organització

Exacte. Sovint la gent no és conscient de la intensitat ni de la magnitud que tenen els Tres Tombs. Sant Antoni, el 17 de gener, n’és el nucli, però a partir d’aquí molts pobles comencen les celebracions i aquestes s’estenen fins al març, abril o maig. 

A més, cada entitat organitzadora no fa només la passada: hi ha activitats a escoles, exposicions, actes culturals i participació en altres festes populars del municipi.

Quin és el moment actual de la festa? Ha canviat gaire en els darrers anys?

Des que soc president, des del 2018, la valoració és positiva. Més enllà de l’impacte de la pandèmia, que va afectar sobretot pobles petits, cada any creixem en nombre d’associats. Actualment, tenim 95 entitats federades, però a Catalunya hi ha més de 135 cavalcades. 

El gran repte no és exclusiu dels Tres Tombs, sinó de tota la cultura popular: el relleu generacional.

“Defensar els Tres Tombs és una responsabilitat cultural”

Tot i els canvis socials, la festa continua arrelada a la societat?

Sí, i ho està perquè hi conflueixen molts actors: ajuntaments, associacions, traginers, veterinaris i persones que conserven carruatges històrics. Els Tres Tombs expliquen la història del cavall i de la seva relació amb l’home durant més de 5.000 anys. Aquest patrimoni no s’entendria sense persones que dediquen les 8.790 hores de l’any a cuidar els animals perquè després surtin unes 60 hores al carrer. Això també és benestar animal.

Per tant, la festa preserva la memòria històrica del país

Totalment. Els Tres Tombs tenen l’origen al segle XV, quan els gremis de traginers i transportistes honoraven els cavalls per Sant Antoni. 

Aquell dia els animals descansaven, eren beneïts i celebrats. Aquesta tradició ha evolucionat, però manté intacta l’essència: recordar un passat que no podem oblidar.

Hi ha hagut moments en què la festa hagi estat en perill?

Sí, durant la dictadura. Les celebracions es feien de manera clandestina, amagant banderes i evitant represàlies. Gràcies a aquesta resistència, la festa va sobreviure i, a partir dels anys 70 i 80, va tornar amb força als carrers.

Com s’ha evitat que els Tres Tombs es converteixin en una simple recreació folklòrica?

És evident que avui en dia ja no són eines de treball, sinó una representació. Però no és una recreació falsa. És una manera d’explicar com es vivia, amb rigor i voluntat de preservació cultural. El teatre que fem és honest.

El relleu generacional és un dels principals reptes. Com s’afronta?

Als pobles grans, el relleu s’ha pogut fer amb més facilitat. En canvi, als pobles petits, on tot depèn sovint d’una sola persona, és més complicat. El problema és que es dona suport a la festa, però no al manteniment de les entitats durant l’any. I això afecta tota la cultura popular.

Quin paper hi juga la Federació Catalana dels Tres Tombs?

La federació es va crear el 1997, tot i que la primera reunió va tenir lloc el 1996, i enguany celebra 29 anys. Des de llavors, ha servit per ordenar, donar suport logístic, comunicatiu, burocràtic i de desenvolupament a les entitats. 

Vam començar nou persones i avui som més de 90 entitats federades. Creixem sobretot incorporant pobles que ja feien la festa, però que veuen avantatges en formar part del projecte comú.

Creus que la societat és conscient del valor patrimonial dels Tres Tombs?

Sincerament, no prou. És una de les grans festes del país menys ben tractades institucionalment i mediàticament. Cada poble veu la seva festa, però costa entendre el conjunt, com sí que passa amb els castellers.

Aquesta manca de visibilitat té a veure amb la polèmica sobre el benestar animal?

Sens dubte. Hi ha un corrent contrari que difon falses veritats. Nosaltres som els principals animalistes del món del cavall. El 2015 vam crear un protocol de benestar animal, del qual ha sortit la guia de la Generalitat, consensuada i signada. 

En més de 25.000 hores de passades al carrer, no tenim cap denúncia per maltractament animal.

“Som una de les festes amb més protocols i més controls”

Col·laboreu amb entitats animalistes?

Sí. La guia s’ha treballat amb fundacions animalistes de primer nivell. El problema és que alguns sectors no volen comprovar la realitat. Han canviat el discurs perquè no tenen arguments jurídics. 

Nosaltres respectem totes les opinions, però defensem una relació amb els animals basada en la responsabilitat, el coneixement i la cura.

Com està avui la festa dels Tres Tombs, tenint en compte les crítiques que sovint apareixen?

La realitat és molt clara: mentre hi ha 40 persones protestant amb cartells, hi ha 15.000 persones que surten al carrer, fan fotos i volen conservar la festa perquè es pugui transmetre. 

El problema és que existeix un corrent de mitjans, entitats i fins i tot ajuntaments que opinen sense conèixer la realitat dels Tres Tombs.

En qualsevol celebració poden produir-se accidents. Com gestioneu aquestes situacions?

Primer cal aclarir què és un accident. Que un cavall rellisqui o li costi aixecar-se no és un accident. 

Accidents reals, des del 2001 fins avui, n’hem tingut quatre, tots per xocs amb calesses provocats per cavalls desbocats. Davant qualsevol incident, s’activa un protocol molt clar: s’aïlla l’espai, intervé l’organització, es mantenen les condicions de seguretat i s’avisa els serveis d’emergència. 

En més de vint anys, només hem tingut un accident greu amb persones afectades.

Quin paper tenen els veterinaris durant les passades?

És un paper fonamental. És obligatori un veterinari per cada 75 cavalls. Abans de la festa, el veterinari rep tota la informació dels animals i del recorregut, que valida conjuntament amb l’associació i l’ajuntament. 

El mateix dia revisa tota la documentació legal i fa una revisió física dels cavalls, que han de tenir entre 4 i 25 anys. 

Durant la cavalcada acompanya tot el recorregut i, al final, hi ha un vehicle veterinari amb un petit hospital de campanya per a qualsevol incidència.

Treballeu amb entitats veterinàries de manera estable?

Sí. Com a federació mantenim contacte directe amb l’Associació de Veterinaris de Catalunya. Tot i això, cada municipi treballa amb veterinaris de proximitat, sovint ajudats per auxiliars o estudiants de veterinària, que aprofiten aquestes jornades com una experiència formativa molt valuosa.

Tot i això, el debat sobre el benestar animal continua viu

Nosaltres vam crear un protocol de benestar animal el 2015, del qual ha sortit la guia de la Generalitat, consensuada i signada. 
En més de 25.000 hores de passades al carrer no tenim cap denúncia per maltractament animal. 

El soroll a les xarxes fa més mal que bé, perquè es basa en desconeixement.

Un dels grans reptes és connectar amb la gent jove. Ho esteu aconseguint?

Sí, i de manera molt clara. A Barcelona, per exemple, hi ha tres escoles que fan de banderers infantils. En molts pobles hi ha una autèntica il·lusió entre la mainada per participar-hi.

A més, des de fa quatre anys, la Federació impulsa el curs Enganxa, en col·laboració amb el CAR de Sant Cugat, on una quarantena d’alumnes aprenen l’ofici de l’enganxe i la conducció de carruatges dins un entorn formatiu i professional.

Darrere d’una festa així hi ha molta feina invisible. Com s’organitza tot aquest volum humà?

Cada associació té, de mitjana, entre cinc i un centenar de socis. Però les setmanes prèvies i posteriors a la festa s’hi afegeix molt voluntariat local, que ajuda a coordinar activitats, logística i organització. 

Sense aquesta implicació, seria impossible tirar endavant celebracions d’aquesta magnitud.

Quins són els principals reptes organitzatius que afronten els municipis?

Cada municipi és diferent, però el repte principal és la complexitat organitzativa: permisos, recorreguts, seguretat, benestar animal, voluntariat i coordinació institucional. És una feina molt gran que sovint no es veu, però que requereix una dedicació constant durant molts mesos

Què t’agradaria que quedés clar, especialment per a qui critica la festa sense conèixer-la?

M’agradaria que s’entengués que nosaltres no amaguem res. Tot el que fem és públic, revisable i millorable. 

Som una de les festes amb més protocols, més controls i menys incidències. El que demanem no és impunitat, sinó coneixement i respecte.

Mirant cap al futur, com t’imagines els Tres Tombs d’aquí a uns anys?

M’agradaria que fossin una festa encara més entesa, més respectada i més ben valorada institucionalment. Tenim el mateix dret que altres grans expressions culturals del país a ser vistos com un conjunt, no com fets aïllats. 

El futur passa per la pedagogia, la transparència i la implicació de la gent jove.

I personalment, què t’agradaria haver aportat quan deixis la presidència?

Que la festa sigui més forta, més ordenada i més reconeguda del que era quan vaig començar. Si aconseguim això, haurà valgut la pena.