Prop del 40% dels entorns escolars amb pitjor qualitat de l’aire de Catalunya es troben a les comarques del Vallès. Així ho revela un estudi elaborat per Ecologistes en Acció, que alerta que nombrosos centres educatius superen el llindar de 20 micrograms per metre cúbic (µg/m³) de diòxid de nitrogen (NO₂) fixat per la nova directiva europea sobre qualitat de l’aire.

L’informe situa municipis com Sabadell, Granollers i Mollet del Vallès entre els punts amb registres més elevats, en un context que posa el focus sobre la contaminació urbana i el seu impacte directe en la salut infantil.

El Vallès, focus de les pitjors dades de contaminació

L’estudi ha analitzat un total de 147 centres educatius distribuïts en 28 nuclis urbans de Catalunya. En el cas del Vallès, s’han examinat escoles i instituts de municipis del Vallès Occidental, com Sabadell i Castellar del Vallès;  i del Vallès Oriental,com Granollers, Mollet del Vallès, Caldes de Montbui i la Llagosta.

Els resultats evidencien una concentració significativa de centres amb mala qualitat de l’aire en aquestes dues comarques. De fet, dotze dels vint centres amb pitjors registres de tot el territori català es localitzen al Vallès, fet que confirma el pes d’aquesta àrea en el conjunt de dades més negatives.

Especialistes en medi ambient alerten que aquesta situació no és puntual, sinó estructural, i que respon principalment a la densitat de trànsit i a la configuració urbana de moltes d’aquestes ciutats.

Sabadell lidera els registres més elevats

El cas més preocupant es troba a Sabadell, al voltant de l’Institut Escola la Salut, situat a la Gran Via, una de les vies amb més circulació de vehicles de la ciutat. En aquest punt, s’ha registrat una concentració de 40,7 µg/m³ de diòxid de nitrogen, superant el límit legal vigent de 40 µg/m³ i convertint-lo en l’entorn escolar més contaminat dels analitzats a Catalunya.

Altres centres del Vallès també presenten nivells elevats. A Mollet del Vallès, l’Escola del Músic arriba als 36 µg/m³, mentre que a Granollers el col·legi el Jardí registra 35,5 µg/m³ i el col·legi Balmes, 30,5 µg/m³. A Caldes de Montbui, l’institut Manolo Hugué se situa en 24 µg/m³, mentre que a Castellar del Vallès, l’escola Mestre Pla registra valors més baixos dins del conjunt analitzat, amb 12,5 µg/m³.

Diversos experts assenyalen que la qualitat de l’aire en aquestes zones pot tenir conseqüències rellevants per a la salut pública. En alguns municipis, s’estima que la contaminació atmosfèrica pot estar relacionada amb entre un 10% i un 15% de la mortalitat, amb impactes especialment significatius en entorns urbans densos.

Impacte del diòxid de nitrogen en la salut infantil

El diòxid de nitrogen és un gas contaminant generat principalment pel trànsit rodat. La seva mida microscòpica facilita que penetri fins a les parts més profundes dels pulmons i, posteriorment, al sistema circulatori, fet que li confereix un alt potencial irritant i oxidant.

Els infants són especialment vulnerables a aquest contaminant. La seva menor alçada els situa més a prop de les emissions dels vehicles, respiren amb més freqüència que els adults i tenen un sistema immunitari encara en desenvolupament. A més, passen moltes hores en entorns escolars, sovint exposats de manera continuada a aquests nivells de contaminació.

Diversos estudis associen aquesta exposició prolongada amb una reducció de la funció pulmonar, un increment de les crisis d’asma i una predisposició més gran a infeccions respiratòries. També s’han detectat possibles efectes en el sistema cardiovascular i en el desenvolupament cognitiu, amb conseqüències en l’aprenentatge i el rendiment acadèmic.

Davant d’aquest escenari, entitats ecologistes proposen mesures per reduir la contaminació, especialment en els entorns escolars. Entre les accions plantejades hi ha l’augment de l’arbrat urbà per millorar la qualitat de l’aire i la promoció del transport públic i de la mobilitat no contaminant, amb l’objectiu de reduir la presència de vehicles privats a les zones educatives.

Aquestes iniciatives busquen avançar cap al compliment dels estàndards europeus i, sobretot, protegir la salut dels infants en un context en què la qualitat de l’aire es consolida com un dels principals reptes ambientals i de salut pública.