Em sento abandonada en la meva lluita contra la depressió

CAP SANT MIQUEL:
Soc pacient de l’Àrea Psiquiàtrica. Estic molt decebuda.
L’atenció als pacients és nefasta, cruel i inhumana, deixant-los a la seva sort. Sort que pot ser caure en el forat més fosc per falta de professionals que els atenguin quan més ho necessiten durant la primera fase de la malaltia.
Tenir un psiquiatre a la setmana és del tot insuficient. Aquesta situació és deplorable. Poca empatia té aquell responsable polític que aplica aquest servei protocol·lari tan injust i deficient.
Reclamo un servei digne, perquè no rebo l’atenció que necessito. Ni tan sols telefònicament, tal com es fa al centre psiquiàtric d’Ocata. Sempre en contacte amb el teu professional.
Pateixo una depressió profunda, molta angoixa i nerviosisme. He perdut molt de pes. A l’estèrnum sobresurten els meus pits caiguts, se’m claven els ossos del maluc al matalàs. No dormo més de tres hores seguides i la resta de la nit la passo desperta patint d’angoixa.
Dono les gràcies al Dr. Chico i a la Dra. Núria, que són els meus metges de família. Lluiten molt per mi, però tenen les mans lligades i no poden atendre com voldrien.
Apel·lo als professionals d’aquesta Àrea que recordin el Jurament Hipocràtic que un dia varen testimoniar.
Espero una resposta ràpida per part de l’Administració per poder resoldre aquesta delicada situació que vivim tants pacients a la nostra ciutat.
Atentament,
Carmen Iglesias


