Cada vegada és més freqüent parlar d'eficiència energètica i consum passiu. Un entorn en el que cobren protagonisme conceptes com el de Passivhaus. Però, què és i què implica?
Es tracta d’un estàndard de construcció d’edificis energèticament eficients, amb un elevat confort interior. L’objectiu principal de les cases passives és obtenir elevats nivells de confort interior mantenint un consum energètic baix. Està basat en uns criteris de disseny que permeten l’aprofitament de l’energia i de la llum natural durant l’hivern i la minimització de la incidència solar durant l’estiu. Al mateix temps, les altes exigències tècniques i constructives contribueixen a l’excel·lent condicionament tèrmic conservant tota la calor absorbida a l’hivern i dissipant-la a l’estiu.

Un edifici amb la certificació Passivhaus optimitza l’aïllament tèrmic de les parts massisses i de les fusteries, evita els ponts tèrmics, minimitza les infiltracions i controla les reduïdes renovacions d’aire. S’aconsegueix la certificació si el comportament energètic de l’edifici no supera uns límits, és a dir, tots els requeriments són d’obligat compliment.
Recentment, s’han afegit categories a la certificació que premien la generació d’energia amb fonts renovables. El certificat té tres sistemes de puntuació: clàssic, plus i premium. És obligatori fer el test d’estanquitat amb porta bufant (blower door test) per verificar que la permeabilitat de l’edifici compleix amb els requisits d’aquest estàndard.

Cases amb consum quasi nul
Un dels grans reptes que es presenta en el futur de la construcció és la rehabilitació energètica del parc immobiliari existent. L›horitzó 2030 de la Unió Europea en el marc sobre clima i energia té com a objectiu la reducció dràstica de l›emissió de gasos d›efecte d›hivernacle, la incorporació d›energies renovables i la millora de l›eficiència energètica. Si tenim en compte que un dels sectors que més energia demanda és l›edificació residencial i que gran part de les nostres ciutats estan formades per edificació erigida amb normativa que a penes incidia sobre qüestions d›estalvi energètic, es fa evident que la rehabilitació energètica passarà a convertir-se en un assumpte prioritari si realment es desitgen aconseguir els objectius proposats.
Les construccions sostenibles se centren a satisfer les necessitats de l’ésser humà sense comprometre a les futures generacions. Per aconseguir això, se segueixen tres principis bàsics: Tenir en compte l’entorn i l’orientació del lloc on es vol construir: en lloc d’imposar una idea descontextualitzada, es tracta d’adaptar-se al que hi ha als voltants.

Optimitzar els recursos naturals existents: molt relacionat amb el punt anterior, consisteix a col·laborar amb la naturalesa en lloc d’anar en contra seva.
 Catalunya assoleix el primer milió de certificacions energètiques d’edificis
L’Institut Català d’Energia (ICAEN) ha assolit el milió de certificacions energètiques d’edificis tramitades, xifra que suposa gairebé el 25% del parc d’edificis de Catalunya i que permet començar a elaborar un perfil significatiu del comportament energètic dels immobles del país. Així, un 82% dels edificis disposa de qualificació energètica E, F o G, les menys eficients, i la principal conclusió és que s’evidencia la necessitat d’apostar per la rehabilitació energètica per tal de reduir el consum d’energia i millorar l’habitabilitat en els immobles. Els edificis consumeixen el 26,4% de l’energia final a Catalunya, i són responsables del 10,6% de les emissions de CO2.

D’aquest milió de certificacions emeses, 992.381 corresponen a edificis ja existents. Un 51,9% dels edificis ha obtingut una qualificació energètica d’emissions de CO2 E, un 13,1% la F i un 16,9% la G, les menys eficients. Això es deu a l’envelliment del parc d’habitatges de Catalunya: més del 40% dels habitatges construïts a Catalunya són anteriors a 1980, data en què va entrar en vigor a l’Estat la primera normativa sobre aïllament tèrmic en edificis, i que tenia un impacte directe en les seves diferents necessitats energètiques.

Pel que fa als 7.619 edificis de nova construcció que s’han certificat, un 36,1% han assolit la qualificació energètica d’emissions de CO2 A i un 41,4% la B. Això es deu a que s’han construït amb normatives més exigents en matèria d’eficiència energètica. En aquest sentit, l’aplicació de tecnologies cada cop més eficients i el fet que els criteris ambientals i de reducció del cost dels consums energètics han adquirit un major pes en l’edificació en els darrers anys han facilitat la millora del comportament energètic dels edificis (s’adjunta nota amb quadres).

Estalvi energètic
Segons les dades de l’ICAEN, un immoble amb la qualificació energètica A té un estalvi en el consum mitjà d’energia de fins al 89% respecte un d’igual amb la qualificació G, i del 78% en relació amb un d’igual amb la qualificació E, que és la més nombrosa. 
A més de la reducció del consum d’energia, amb la disminució de l’impacte en el medi ambient i l’estalvi en els rebuts que comporta, la rehabilitació energètica dels edificis també implica avantatges com la revalorització de l’immoble o l’eliminació de problemes de salubritat, i contribueix a generar llocs de treball.