Ens trobem amb Ali el Ameri, un destacat lluitador professional de Muay Thai que ha treballat de valent, tant a escala nacional com internacional, per a aconseguir fer-se un buit en aquest dur esport. 

Amb 35 anys, més conegut en el món de la competició com a “Príncep Ali”, té un impressionant historial: 89 combats, dels quals ha sortit victoriós en 75 ocasions i ha enfrontat 14 derrotes; 4 vegades campió de Catalunya amateur, 4 vegades campió d’Espanya, 2 titols de la WKL (World Kick Boxing), Campió al País Basc, Bronze en la IFMA (International Federation of Muaythai Associations)... Ali s’ha forjat un nom en l’exigent món de les arts marcials. Però, com va començar tot per a ell? Que va impulsar a endinsar-se en aquest camí? L’inici del seu viatge es remunta a la influència del seu germà, també lluitador professional. La seva dedicació i talent l’han portat a competir en campionats a escala regional, nacional i fins i tot mundial, destacant ràpidament en l’escenari internacional.

L’oportunitat d’obrir el seu propi club a Granollers va venir com una extensió natural del seu desig de compartir el seu coneixement i passió per les arts marcials. Ali no sols imparteix classes a l’AMERI’S GYM, sinó que també s’ha convertit en una figura d’inspiració per als seus alumnes, fomentant un ambient d’aprenentatge mutu i suport. Amb estudiants de totes les edats, el club atreu aquells interessats a competir, així com a aquells que simplement busquen aprendre i mantenir-se en forma.

Més enllà d’ensenyar tècniques i tàctiques de combat, Ali s’enorgulleix de conrear una comunitat unida, on el respecte mutu i la millora personal són fonamentals. A través del seu guia, molts dels seus alumnes han trobat no sols una manera de defensar-se, sinó també una via per a créixer com a persones.

Amb projectes futurs que inclouen enfrontar-se al campió del món i continuar difonent els valors positius de l’esport, Ali el Ameri continua sent un destacat ambaixador de les arts marcials i un veritable exemple de perseverança, respecte i humilitat.

Com va néixer la teva passió pel Muay Thai?

Tot va començar gràcies al meu germà, que també és un lluitador professional. La seva dedicació em va inspirar a seguir els seus passos. En 2008 vaig començar i des de llavors no he parat. Vaig guanyar el meu primer campionat a Catalunya i, poc després, el d’Espanya, la qual cosa em va portar a competir en el Mundial a Tailàndia. Va ser un any revolucionari per a mi.

I aquesta passió, com et va portar a obrir el teu propi club a Granollers?

Sempre he cregut a compartir el coneixement. Després d’anys de competir i aprendre, vaig sentir la necessitat de transmetre el que havia adquirit. Volia crear un espai on les persones no sols vinguessin a entrenar sinó a transformar-se, a trobar una comunitat. Així va néixer el club, un lloc dedicat al creixement personal a través del Muay Thai.

Com és l’ambient en el teu club? Qui s’uneixen a les teves classes?

Tenim una família diversa, des de nens de 7 anys fins a persones de 60. Aquí, tots des dels més joves fins als adults, troben un espai d’acceptació i desafiament personal. No sols ensenyem a barallar; ensenyem a viure amb disciplina, respecte i, sobretot, amb alegria. El 80% dels nostres membres venen per fitness o pel plaer d’aprendre una cosa nova, mentre que la resta s’inclina més cap a la competència.

Parles de creixement i compartir, com integres aquests valors en el teu ensenyament?

La meva filosofia és simple: el propòsit de la vida no és només guanyar; és créixer i compartir. Tot el que aprenc, ja sigui en l’esportiu, l’econòmic o l’espiritual, intento transmetre-ho. Aquest mantra no sols s’aplica en l’esport sinó en tots els aspectes de la vida. En el club, fomentem un ambient on cadascun pugui ser la seva millor versió, no sols com a atletes sinó com a éssers humans.

Què opines dels seus alumnes?

Tinc molts alumnes amb un gran potencial i que apunten maneres. Entre tot, la qual cosa sempre busco i el que intentem fer és tenir una família unida, on tots s’ajudin entre si. El tema de les arts marcials té una mala reputació, i vull que els meus alumnes sàpiguen que aquí hi ha un ambient positiu i de suport.

Sembla que tens una relació amb els seus alumnes que va més enllà del purament professional

Sí, i sé que és fort dir-ho així, però tinc alumnes que m’admiren o que volen ser com jo, i això és una cosa que no té preu. Que vinguin i em diguin que soc un exemple a seguir és tot un orgull per a mi. Alguns pares em diuen que el seu fill ha vist el meu vídeo i vol ser com jo. Sento que estic aportant un granet de sorra en la mesura en què puc.

Creus que aquest esport és per a tothom?

El 80% dels socis que venen al meu gimnàs ho fan per a suar, aprendre i estar en forma. Passen una bona estona. Fem jocs, activitats i exercicis divertits. Són tres dies a la setmana. Qualsevol persona que comenci a anar al gimnàs a fer pesos pot venir aquí a passar una bona estona, a aprendre i, bo, mai està de mal saber defensar-se.

Quant a les competicions, és habitual que s’organitzin esdeveniments amistosos entre diferents clubs?

Sí, existeixen els interclubes, però nosaltres estem federats en la Federació Catalana, que és la que organitza les competicions oficials a la nostra regió. Hi ha campionats de Catalunya cada dos per tres, i nosaltres participem activament en ells.

Organitzen vostès també els seus propis esdeveniments?

Sí, estem començant a fer-ho. De fet, l’últim esdeveniment que organitzem va ser el 17 de febrer.

Com valores aquesta experiència?

Va ser molt positiva, la veritat. Encara que també va ser una mica caòtica per a mi, ja que vaig haver d’organitzar tot i al mateix temps competir en l’últim combat. Estava més nerviós per l’organització que per la baralla en si, però al final tot va sortir molt bé. Va ser una experiència molt bonica.

Quins desafiaments has enfrontat en la teva carrera i com els has superat?

Cada combat és un desafiament, no sols físic sinó també mental i espiritual. He hagut d’aprendre a balancejar l’agressivitat amb la serenitat, la competitivitat amb la compassió. La meva fe en l’Islam ha estat fonamental en aquest viatge, ensenyant-me el valor del respecte, la paciència i l’autocontrol.

Hi ha molt de tabú al voltant del Muay Thai, no?

Sí, hi ha moltes faules. Però per a mi, sempre ho he dit, el meu rival és la persona que em fa créixer i m’impulsa a superar-me. Admiro a tots els meus rivals. Sempre, quan acaba el combat, ens hem donat de cops de puny en el ring, però després ens fem una abraçada, i potser soparem junts i ens fem amics. Per a nosaltres és un esport, mentre que la gent que el veu des de fora el veu molt diferent.

Creus que també influeix la imatge d’unes certes persones que es dediquen a aquest esport, com potser Tupuria, que l’alimenten amb comentaris i amb coses que potser no tenen res a veure amb l’esport?

Sí, bé, hi ha de tot. Però cadascun té el seu moment, no? Està bé tenir l’autoestima alta, confiar en un mateix i creure’s que pot, sempre que sigui sense faltar el respecte a ningú. El temps ho dirà tot.
Com és la seva rutina diària?

Solc organitzar la meva sessió d’entrenament al matí. Després, a la tarda, faig una mica més. També haig de dedicar temps als meus alumnes, ja que entreno els dilluns, dimecres i divendres aquí a Granollers; i els dimarts i dijous a Mataró, en Thaiger Gym.

Tens algun combat entre mans?

Sí, si tot marxa bé. Aquí mateix vaig guanyar el títol europeu de Muay Thai, el campionat d’Europa professional. Ara, al juny, si tot segueix el seu curs, barallaré contra el campió del món i portarem el cinturó aquí a casa.

El campió vindrà aquí?

Sí, sí, sí. Serà emocionant. Haurem de guanyar aquest cinturó aquí a Granollers. Em sento molt bé i amb moltes ganes. És un dels meus somnis. Intento entrenar tots els dies, especialment quan tinc una competició a prop.

Quin creus que ha estat l’assoliment més significatiu en la teva carrera fins ara?

L’assoliment que més profundament m’ha marcat va ser l’haver guanyat la medalla de bronze en el campionat mundial a Tailàndia. Aquest èxit va venir després d’enfrontar-me en quatre combats, la qual cosa va constituir un repte significatiu. A més, participar en la Xina va representar una experiència enriquidora i formativa, encara que també es va presentar com un desafiament considerable.

Per què?

La competència a la Xina va ser desafiadora principalment a causa de la diferència de pes amb el meu contrincant, qui pesava 10 quilos més que jo. L’adaptació al menjar local, el jet lag i els canvis en les rutines diàries van afectar significativament la meva preparació, portant-me fins i tot a perdre pes en lloc de guanyar-ho. Malgrat aquestes dificultats, vaig decidir aprofitar l’oportunitat, donada la rellevància de l’esdeveniment i les futures oportunitats que podria oferir.

Com maneges els desafiaments mentals i físics que sorgeixen durant aquestes competències?

Sempre he emfatitzat la importància del diàleg intern positiu, no sols en l’esport sinó en tots els aspectes de la vida. Malgrat les circumstàncies adverses, com les enfrontades en aquest combat, m’esforço per mantenir un enfocament valent i optimista. Aquest enfocament m’ajuda a superar les dificultats i mantenir-me centrat en els meus objectius.

Abans d’un combat, tens algun ritual específic abans de sortir al ring?

La meva preparació per a un combat inclou tant l’oració com la meditació. A més, solc comunicar-me amb la meva mare per a rebre la seva benedicció, alguna cosa que la nostra fe considera de gran importància. Encara que en el passat el meu enfocament cap als combats era diferent, ara busco el benestar tant meu com del meu rival, reflectint un canvi significatiu en la meva perspectiva i enfocament cap a la competència.

En moments d’alta emoció, com aconsegueixes mantenir l’autocontrol?

He dedicat temps a treballar en el meu interior per a desenvolupar un major control sobre les meves emocions, especialment en situacions d’estrès o empipament. Aquest control emocional és crucial, ja que permet actuar de manera considerada i evitar accions de les quals un podria penedir-se posteriorment.

Què va inspirar un canvi tan profund en el teu enfocament de vida?

La meva trajectòria va començar en 2008, i després de guanyar el bronze en el mundial de Bangkok, la meva vida va experimentar un punt d’inflexió. Una lesió en l’espatlla als 21 anys em va portar a un període d’introspecció i reavaluació de les meves prioritats i estil de vida. Va ser llavors quan vaig emprendre un camí de cerca espiritual que em va portar a explorar diverses religions i pràctiques meditatives, la qual cosa va transformar la meva perspectiva de vida i el meu enfocament cap a la competència esportiva.

I quant a les recompenses, què t’ha aportat el Muay Thai?

Més enllà dels títols i reconeixements, el més valuós ha estat l’impacte en les persones que entreno. Veure la seva transformació, el seu creixement i la seva felicitat és el meu major trofeu. El Muay Thai m’ha ensenyat que la veritable força resideix en el cor

Finalment, què t’ha ensenyat personalment el Muay Thai?

M’ha ensenyat el valor del respecte, la disciplina i l’acte-reflexió. Cada combat, cada entrenament, és una oportunitat per a superar-me. I la meva conversió a l’Islam ha reforçat aquestes lliçons, donant-me una perspectiva més pacífica i respectuosa cap a la vida i l’esport.

Més enllà de l’esport, quina és la teva visió per al futur?

Vull fer més que ensenyar Muay Thai. El meu objectiu és influir positivament en la joventut, especialment aquells en situacions difícils. Planejo establir una associació per a guiar-los, oferint-los un espai segur on puguin créixer i trobar direcció.