En Marc ens comparteix el seu gran recorregut professional com a entrenador i el que l’ha portat des dels camps de futbol de Llerona fins a les banquetes del Lleida. La seva passió pel futbol s’entreveu en cada paraula, reflex d’una vida dedicada a l’esport rei. “A casa meva sempre s’ha viscut el futbol” comença Marc, recordant com el seu avi, un dels fundadors del Club Esportiu Llerona.

Des de petit, Marc va estar immers en el món del futbol, primer com a jugador al Llerona i després al Granollers. Però va ser a les Franqueses on va començar a forjar la seva futura carrera com a entrenador, despertat per la saviesa i experiència dels seus companys. “Eren jugadors que venien del futbol professional, i jo, sortint de juvenils, vaig aprendre molt d’ells” explica.

Les seves experiències com a jugador i les primeres passes en l’entrenament van ser crucials, però va ser la seva formació en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport la que va consolidar la seva vocació. Després d’un breu pas per l’Espanyol i experiències internacionals com a segon entrenador, Marc va trobar-se en Kazakhstan, on va coordinar categories juvenils, aplicant metodologies espanyoles en un entorn completament diferent.

Aquesta experiència internacional va ser seguida per una etapa al Girona i després al Futbol Club Andorra, on va tenir l’oportunitat de ser primer entrenador. “El futbol és moments, i en aquell moment vaig creure que era el correcte” diu sobre la seva decisió d’acceptar el repte a Andorra.

El seu recorregut no va ser sempre ascendent; desafiaments com lesions i canvis inesperats van posar a prova la seva resiliència. Però Marc sempre va trobar la manera de reinventar-se i continuar creixent, fins a arribar al Lleida, on actualment aplica tota la seva experiència i passió.

Quan parla del Lleida, Marc s’il·lusiona visiblement. Descriu amb detall com, juntament amb l’equip tècnic i els jugadors, han treballat per donar-li al club una nova identitat i direcció. “El nostre objectiu era millorar els números de la temporada passada, però ara només ens queda somiar,” diu amb un somriure.

Marc, des dels teus inicis al Llerona fins a arribar a l’actualitat amb el Lleida, has tingut una trajectòria força notable. Com ha influït el teu entorn familiar en aquest camí?

El futbol sempre ha estat una part fonamental de la meva vida. Des de petit, la influència del meu avi i el meu pare, tots dos profundament arrelats en el món del futbol, va ser determinant. El meu avi va ser un dels fundadors del Club Esportiu Llerona, i el meu pare també va estar sempre vinculat a aquest esport.

Aquesta passió pel futbol va ser quelcom que vaig absorbir des de ben petit, viure aquest amor per l’esport a casa em va empènyer a involucrar-me i a voler créixer dins d’aquest món.

Durant la teva carrera, has viscut molts canvis, des de jugar al Llerona fins a convertir-te en entrenador i arribar al Lleida. Quin va ser el moment clau que et va fer decidir dedicar-te a l’entrenament?

La veritat és que sempre vaig tenir inquietuds pel joc col·lectiu i l’entrenament. Després d’una lesió al genoll quan jugava a les Franqueses, vaig començar a entrenar a un equip de nens petits. 

Això, combinat amb la meva formació en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport, va fer que em decantés definitivament per l’entrenament. La passió per entendre el joc, per ser eficients amb el temps i per treure el màxim rendiment dels jugadors, va ser el que em va portar cap a aquesta vocació.

La teva carrera com a jugador es va veure interrompuda per una lesió. Com vas viure el moment de la lesió i com va influir en la teva decisió d’encaminar-te cap a l’entrenament?

Va ser un moment difícil. La lesió al genoll va ser un punt d’inflexió on vaig començar a interessar-me més per l’anàlisi del joc i l’eficiència de l’entrenament. Això em va portar a iniciar la meva carrera com a entrenador, primer amb els més joves, i després, progressivament, amb equips més grans i responsabilitats més elevades.

Has passat per una gran diversitat d’experiències internacionals, com el teu temps a Kazakhstan i Paraguai. Com aquests anys van enriquir la teva visió com a entrenador?

Cada experiència va aportar una nova perspectiva sobre el futbol i sobre la vida. A Kazakhstan, vaig tenir l’oportunitat de treballar amb joves talents a escala nacional, introduint un mètode de treball basat en l’estil espanyol.

A Paraguai, vaig poder veure la passió i les ganes de superació dels jugadors, en un context en què el futbol pot significar una sortida de la pobresa.

Marc, has compartit amb nosaltres una trajectòria rica en experiències i llocs. Ens agradaria aprofundir en les persones que han marcat el teu desenvolupament personal i professional com a entrenador. Ens podries parlar d’elles?

Clarament, començaria per l’Àngel Viadero. Per a mi, Viadero ha estat un dels majors regals que m’ha donat el futbol. És algú amb una experiència impressionant, molt professional i treballador, però també, i molt important, és una excel·lent persona. 

Des que em va proposar treballar amb ell, el meu objectiu va ser ajudar-lo a ser el millor entrenador possible. El considero un geni, un fenomen, i sobretot, una persona fantàstica. Treballar braç a braç amb ell i comptar amb la seva confiança ha estat fonamental en la meva carrera.

La meva família ha estat el meu pilar fonamental. El suport incondicional que he rebut d’ells ha fet que cada pas en la meva carrera sigui més portador. Sempre han estat allà per mi, viatjant a Lleida o fins i tot quan he estat a l’estranger, sempre venen a recolzar-me. La seva ajuda no només m’ha permès ser millor entrenador, sinó també millor persona. Gràcies a ells, he pogut afrontar tant els bons moments com els desafiaments amb molta més fortalesa. 

Estic profundament agraït per tot l’amor i el suport que sempre m’han brindat.

Sembla que la figura de Viadero ha estat clau en la teva formació. Hi ha algú més que hagi tingut un impacte similar en el teu camí?

Sí, Gerard Saragossa, amb qui vaig treballar a l’Espanyol entre 2011 i 2013, és un altre nom que destaca. Amb ell vaig aprendre molt sobre la gestió diària i els mètodes d’entrenament. Gerard és algú que, malgrat ser major, m’ha ensenyat la importància de la prudència i la discreció. Actualment, està fent una carrera admirable a l’Índia.

Un altre referent seria Oriol Alzina, amb qui vaig estar a Llagostera. Oriol és extremadament intel·ligent i experimentat. Va aconseguir un rendiment increïble en un club d’un poble de tan sols 5.000 habitants, portant-lo a la segona divisió. Aquest èxit, donat el context, és alguna cosa digna de menció.

Parlem una mica del Lleida. Des de la teva arribada, com has viscut l’evolució del club i quina és la teva visió de futur per a l’equip?

L’arribada al Lleida va ser un moment molt especial per a mi, especialment tenint en compte la meva connexió amb figures com l’Emili Vicente, una persona molt estimada a Lleida. La nostra temporada ha estat desafiadora però també il·lusionant. Hem mantingut una línia de treball constant, buscant sempre treure el màxim rendiment dels jugadors i crear una identitat forta dins del club. Això ens ha portat a tenir molt bons resultats i a somiar amb objectius més grans. Per a mi, el futur del Lleida és molt prometedor, estem en una posició privilegiada per aconseguir grans fites i tenim el suport d’una ciutat que viu intensament el futbol.

Què et va motivar a acceptar la proposta com a segon entrenador del Lleida?

La veritat és que l’oportunitat de treballar amb Àngel Viadero va ser decisiva. La seva experiència, professionalitat i la seva qualitat humana em van convèncer. Vam arribar a un Lleida en una situació complicada, però vam veure-ho com un repte personal i col·lectiu per revertir la situació del club

I vam aconseguir-ho. La temporada passada va ser espectacular per a vosaltres.

Podries compartir una mica sobre aquesta transformació?

Certament, va ser una temporada de canvi radical. De 14 partits, vam aconseguir mantenir la porteria a zero en 10 ocasions. Això va ajudar que, dels últims 10 partits, quedéssim primers de la categoria, una fita que ens va portar a acabar la temporada en una posició molt favorable, lluny del descens i amb bones perspectives.

Aquesta temporada també sembla anar-vos-en bé. Quin és el secret del vostre èxit continuat?

La clau ha estat mantenir la tendència positiva i la cohesió del grup. Hem continuat treballant amb la mateixa línia i filosofia. Actualment, hem estat líders durant 16 jornades i continuem lluitant per la part alta de la classificació. La confiança i el treball en equip han estat fonamentals.

Parlant de filosofia, quina és la teva com a entrenador?

La meva filosofia se centra a controlar el controlable i maximitzar el potencial dels jugadors. Busco que la sinergia entre ells sigui positiva, gestionant bé els moments vitals tant dins com fora del camp. Intento posicionar els jugadors on les seves fortaleses brillin, minimitzant les seves debilitats.

El meu enfocament s’adapta a les característiques dels meus jugadors i a l’estil de joc que millor els permeti destacar, considerant sempre al rival que tenim davant. Des de la meva arribada a Lleida, hem treballat per establir una identitat de joc clara des del primer dia.

Per tant, podem dir que volem adaptar el nostre estil al potencial dels jugadors i ser eficients. És important mantenir una identitat de joc, una cosa que hem aconseguit des de la nostra arribada.

Com veus el futur del Lleida en el curt termini?

Estem molt il·lusionats. Depenem de nosaltres mateixos per assolir els nostres objectius, sense posar-nos pressió addicional. Volem millorar els resultats de la temporada passada i, fins ara, tot indica que anem pel bon camí. El suport de l’afició és clau, i els agraïm enormement el seu suport.

En termes de gestió de l’equip, com afronteu la pressió i com treballeu l’aspecte psicològic amb els jugadors?

La nostra gestió del grup se centra a ser molt propers als jugadors, entenent que abans de futbolistes, són persones. Tenim la sort de comptar amb un cos tècnic molt experimentat, liderat per l’Àngel Viadero, que aporta una gran saviesa en aquest aspecte. Creiem en la importància de la proximitat, respectant sempre els rols de cadascú, i en la capacitat de comprendre i ajudar els jugadors en qualsevol situació que necessitin.

Quins són els teus objectius a curt i llarg termini amb el Lleida?

A curt termini, l’objectiu és consolidar el projecte esportiu que tenim, assegurant el desenvolupament dels jugadors i la competitivitat de l’equip.

A llarg termini, aspir que el Lleida sigui reconegut no només pels seus èxits esportius sinó també per ser una referència en la formació de jugadors i en l’aplicació de mètodes d’entrenament innovadors. La passió per aquest esport, que va començar a casa meva des de petit, continua sent el motor que em guia cada dia.

Per acabar, voldries enviar algun missatge a l’afició del Lleida?

La nostra relació amb l’afició és de profund agraïment. No els demanem res perquè sabem que donen suport al seu equip de la manera que consideren oportuna. El que hem viscut junts, des d’aquells partits amb només 300 espectadors fins a arribar a omplir l’estadi amb milers de persones, és una demostració de la seva fidelitat i passió.

La nostra tasca és retornar aquest suport amb compromís, treball i, esperem, èxits que puguin celebrar. La ciutat de Lleida i la seva afició mereixen el millor, i és el nostre compromís treballar cada dia per estar a l’altura d’aquesta exigència. Aquesta connexió que hem creat, aquesta il·lusió compartida, és el veritable motor que ens impulsa a continuar lluitant i somiant en gran. 

A tots els seguidors del Lleida, el nostre més sincer agraïment: junts som més forts, i amb el vostre suport, no hi ha límit al qual podem aconseguir.

Hi ha algun altre projecte o iniciativa dins o fora del futbol que t’agradaria comentar?

També hi ha hagut altres projectes professionals, ja sigui amb Mic Football, amb Nike, que hi he estat molt vinculat treballant per ells o com a col·laborador, i també amb campus de futbol, que, vulguis o no, tot això també forma part de la meva trajectòria i que segur que m’ha ajudat, i tinc present pel que estic fent avui en dia i el que m’ha fet arribar on soc avui.