Jordi Pujol, veí de Can Pagà, a Santa Maria de Palautordera, s’ha proclamat campió del Ral·li Dakar en la categoria T5.2 (Race Service Assistance Trucks), una fita esportiva a l’abast de molt pocs i que arriba als 64 anys. Pujol ha format part de l’equip del Tibau Team a bord del camió DAF FAV85, compartint cabina amb el pilot Jordi Esteve i el copilot Quico Pardo.

Una funció clau dins la cabina del DAF

Mentre el pilot s’encarrega de la conducció i el copilot de seguir el roadbook, Pujol assumeix una tasca determinant per al bon desenvolupament de la cursa: el control de tots els paràmetres del camió. Entre les seves funcions hi ha la gestió de la pressió dels pneumàtics segons el tipus de terreny, la regulació de la velocitat (limitada a 125 km/h en aquesta categoria) i el compliment estricte de les limitacions marcades per l’organització, especialment en zones habitades.

Assistència mecànica també per a altres equips

A més de competir, el camió del Tibau Team ha prestat servei d’assistència a equips com Toyota. Tal com explica el mateix Pujol, els grans equips disposen de camions d’assistència propis, però aquests han de sol·licitar autorització per accedir al recorregut en cas d’avaria.

Una experiència dura, però addictiva

Tot i la duresa extrema del Dakar, Pujol admet que l’experiència “enganxa”. “Al tercer o quart dia et preguntes què fas allà, però quan acabes ja estàs pensant a tornar-hi”, reconeix. Amb tot, és conscient de la dificultat de repetir l’èxit i assegura que tornar a guanyar és “impossible”.

Amb una mirada crítica, però realista, el palauenc considera que el Dakar ha perdut part del seu esperit d’aventura i s’ha convertit en una competició molt més professionalitzada. Malgrat això, destaca la companyonia dins l’equip i les estones compartides al bivac amb figures destacades del món del motor com Nandu Jubany o Laia Sanz. “Això és com la mili”, conclou, “depens molt de qui tens al costat”.