Els Mossos i la Policia Nacional han desmantellat dos grups criminals, un brasiler i un espanyol, que han dut a la detenció de 23 persones – quinze dones i vuit homes – per motius de tràfic d’éssers humans per explotació sexual. 

Aquesta operació ha permès alliberar sis víctimes, que van ser captades als seus països d’origen amb promeses de feina i sotmeses després a deutes abusius. Es va iniciar l’investigació arran de la detecció d’una possible víctima per part de sanitaris d’un hospital de Sabadell i després que la Policia Nacional rebés dues denúncies relacionades amb tràfic d’éssers humans. 

EL 17 de juny es van fer setze entrades i escorcolls, onze en prostíbuls de Girona i Barcelona, també es van comissar 200.000 euros, drogues i vehicles d’alta gamma. 

El sotsinspector del cos Lluís Moreno, cap dels especialistes en tràfic de persones de la DIC, assegurava en una roda de premsa a la comissaria de les Corts dels Mossos, que “la perícia” de la doctora de Sabadell, que l’octubre de 2025, va “detectar indicadors de tràfic d’éssers humans” en una jove va ser clau per activar el protocol policial i posar el cas en coneixement del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV). 

De la mateixa manera, ha explicat que arran de la denúncia de la víctima, que va confesar com “l’havien captat i traslladar i com la van amagar en una casa prostíbul on la van explotar sexualment”, es va poder organitzar la investigació de la policia catalana amb la Policia Nacional. 

L’inspector de la Unitat Central de Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals de la Policia Nacional, Marcos Gómez, ha explicat que el juny de 2025 el cos va rebre dues fitxes de tràfic d’éssers humans de veïns que alertaven que podria existir un pis prostíbul a Sabadell. També ha dit que van poder acreditar la veracitat de la informació i van iniciar una sèrie d’indagacions que van permetre detectar altres prostíbuls vinculats amb aquest immoble. 

A partir d’aquests indicis, i cop comprobada tota la informació, els Mossos i la Policia Nacional van treballar conjuntament en un equip d’investigació per compartir informació i coordinar les actuacions operatives i d’anàlisi criminal sobre una mateixa estructura delictiva. 

Aquesta, tutelada pel Tibunal d’Instància, Secció de Violència sobre la Dona de Manresa, va donar a conèixer que existien dues organitzacions diferents, i que estaven liderades per dones que actuaven de forma coordinada: una d’origen brasiler i l’altra espanyola.

Ofertes laborals falses i imposició de deutes abusius

L’organització captava a les vícitmes als seus països d’origen aprofitant que la seva situació era vulnerable, mitjançant ofertes de feina que no existien o dient-los que podrien venir a l’Estat a exercir la prostitució de forma totalment lliure, quan no era així.

Des de la xarxa finançaven el viatge fins al país i, un cop aquí, els imposava deutes impossibles de pagar, que en alguns casos ascendien als 10.000 euros, que les obligaven a exercir la prostitució en pisos gestionats per l’organització i a estar 24 hores al dia, els set dies de la setmana disponibles. “Del que guanyaven només es podien quedar una petita part, la resta el destinaven a pagar el deute”, explicava Marcos Gómez, inspector de la Policia Nacional. 

A més, ha relatat que la majoria de dones es trobaven en una situació administrativa irregular i que als prostíbuls hi havia dones dels grups que feien tasques de vigilància sobre les víctimes. En molts casos, eren ex-víctimes que un cop aconseguit l’alliberament, agafaven el rol d’expoltadores i es mantenien vinculades a la xarxa. 

La relació dels dos clans

S’organitzaven amb una estructura jerarquitzada i estable, amb un repartiment clar de funcions entre els membres. S’encarregaven de la captació, el trasllat i el control de les víctimes, així com la vigilància, la gestió econòmica i la mobilitat entre els diferents immobles on es realitzava l’activitat. 

Els grups col·laboraven estretament per gestionar els pisos, la logística de la xarxa i la recaptació dels beneficis. El responsable de la Policia Nacional explicava que al clan espanyol ja l’havien investigat per delictes similars, els més recents l’any 2023, i estava vinculat amb un dels prostíbuls que ja tenien investigat. 

Afegia que el grup era familiar, cada membre podia gestionar entre un i dos prostíbuls i que tenien una xarxa de nou, a les províncies de Barcelona i Girona. Feia més d’una dècada que es dedicaven a aquesta activitat i fins i tot disposaven de figurants per crear comptes de bancs o llogar immobles, cosa que els permetia passar desaperçebuts. 

Pel que fa al clan brasiler, aquest s’encarregava de “captar les víctimes al seu país d’origen”. Tenien antecents policials, però sense sentència ferma. El responsable de la investigació ha detallat que també feia anys que actuava a Catalunya, assentant-se a Vic i més tard, instal·lant les primeres cases prosíbuls i estenent la seva activitat a la província de Girona. 

La Policia Nacional ha iniciat una investigació paral·lela per analitzar una sèrie d’indicis recollits que vinculen els dos grups amb activitats de blanqueig de capital. 

Durant dita investigació, es van practicar declaracions de vícitmes, vigilàncies i videovigilàncies, identificacions de telèfons i vehicles, comprovacions de contractes de llogues i subministraments, així com l’anàlisi d’anuncis en portals de contractes i de moviments econòmics, incloses remeses de diners a l’estranger i indicis de blanqueig de capitals. 

Prostitució low cost

En una de les vigilàncies, els Mossos van constatar que per un prostíbul podien passar més de 100 homes en menys de 72 hores, fet el qual va permetre descobrir que els grups oferien tarifes estàndar, però també una prositució de “baix cost”, amb serveis de 10 minuts i preus molt més econòmics que els habituals, que rondaven el 20 euros. 

“Això fa venir molts més clients que un prostíbul normal i, a la vegada, empitjora les condicions en què es trobaven les dones, perquè baix cost vol dir abaratir el servei i augmentar la pressió sobre les víctimes”, ha explicat. Així, la policia va determinar que aquesta era una pràctica estesa a diverses de les cases prostíbul d’aquestes dues organitzacions.

Víctimes alliberades

L’operació va permetre identificar i protegir sis víctimes; a més de la jove que va iniciar la investigació, dues dones més van ser alliberades durant el desenvolupament de les diligències, gràcies a una tercera fitxa de tràfic d’éssers humans que va rebre la Policia Nacional i que alertava de dues víctimes retingudes en una casa prostíbul, i tres més en la fase final de l’operatiu. 

Les declaracions de les víctimes van ser clau per confirmar el funcionament de la xarxa, les condicions abusives a què eren sotmeses i els mecanismes de control, amenaces i explotació que exercien els investigats. 

L’organització actuava en diversos immobles situats en localitats com Vic, Manresa, Sant Feliu de Guíxols, Sitges, Sabadell, Granollers, Terrassa, Girona, Palafrugell i Mataró, entre d’altes. La dinàmica es basava en la rotació de les dones entre pisos, la publicació d’anuncis sexuals i la gestió coordinada dels prostíbuls. 

Entrades i indagacions

La investigació es va dur a terme el 17 de juny, amb setze entrades i escorcolls en immobles vinculats a la xarxa criminal. Onze dels espais inspecionats eren cases prostíbuls on s’exercia l’activitat, mentre que la resta corresponien a domicilis. 

Alhora també es va dur a terme una detenció a Jaén i dues més a Madrid. 

Els agents van identificar 53 dones que en aquell moment exercien la prostitució als immobles que s’investigaven. A més, va trobar més de 200.000 euros en efectiu, documentació d’interès per a la investigació, substàncies estupefaents i tres vehicles d’alta gamma. 

Els 23 detinguts van passar a disposició judicial el 19 de junya davant el Tribunal d’Instància de Violència sobre la Dona de Manresa. La jutgessa va decretar l’ingés a presó provisional, comunicada i sense fiança dels vuit principals investigats – cinc dones i tres homes –, i va acordar el tancament de cinc de les cases prostíbul on havien estat explotades les sis víctimes identificades. L’objectiu era impedir la continuïtat del delicte i mantenir les proves de la causa. 

La investigació encara continua oberta i no es descarten noves detencions.