Pau Castellví, alcaldable de Junts per Castellar.

Ets mare o pare de família. Tens dos nens petits. Portes anys estalviant per comprar-te una casa, treballant dia a dia, pagant impostos... Tens un somni: anar a viure a Castellar del Vallès. Trobes la casa perfecta al mig del poble, segueixes tots els passos per comprar-la: batalles amb el banc per aconseguir una hipoteca (sovint amb uns interessos abusius), fas una reserva, t'esperes el termini de 10 dies reglamentaris (la casa és actualment de propietat bancària), et vens el pis on vius actualment, visites les escoles del que serà el teu nou poble, contractes serveis de mudança... i un dia, de cop, ocupen la casa que t'has compromès a comprar i en la que portes mesos somiant.

Truqueu a la policia local perquè intervinguin, desesperats. La policia parla amb els okupes, una família que té negoci i, com tu, té nens. Diuen que se'ls està tramitant l'empadronament i que d'allà no marxen (fet que l'Ajuntament nega). La policia local et diu que no poden desallotjar-los. Ho vius amb frustració perquè saps, amb coneixement de causa, que no és ben bé així i que la policia local té marge per actuar amb més rigidesa. Parles amb els okupes, no marxen i diuen haver estat recolzats en l'okupació per la PAH i Serveis Socials, fets que aquests neguen.

Aquest és el cas de la Lídia i la seva família. Vaig poder parlar amb ella pocs dies després de l'okupació il·legal de l’immoble. Em va ensenyar tots els documents que acrediten la seva situació com a verídica. Tota la família està molt afectada. El dia 15 de gener podrien trobar-se sense llar. Per combatre aquesta injustícia segueixen al peu del canó i han denunciat la situació mitjançant aquesta petició.

Castellar del Vallès no pot continuar sent un pol d'atracció d'okupes. Com a municipi, i com a societat, hem d'apostar per un model doble. Per un cantó, hem de reforçar tant com puguem -amb determinació- l'accés de tots els ciutadans a l'habitatge digne. És un dret social bàsic; no ho dic jo, ho diu una Carta Social Europea que -per cert- l'Estat espanyol no ha subscrit malgrat incloguin drets constitucionals. Per l'altre, hem d'apostar per la zero-tolerància amb l'okupació d'immobles de petit propietari, especialment quan els damnificats són famílies humils com la de la Lídia. La nostra policia local ha de rebre formació i recolzament en aquesta tasca, sovint gens agradable, però tan necessària: es pot fer més del que sovint s'ha fet en els casos d'okupació, per fer fora els okupes i és un deure moral fer-ho per evitar la perpetració d’injustícies.

El PDeCAT, membre integrant de Junts per Castellar (que inclou persones de moltes sensibilitats ideològiques), ha treballat en aquest sentit sobretot en dues ocasions. Primer, a través de la diputada sabadallenca al Congrés dels Diputats espanyol Lourdes Ciuró; la Lourdes va aconseguir que el Congrés aprovés una nova llei que redueix el període d'espera pel desallotjament de les màfies a dos mesos. En segon lloc la Bea Garcia i en Lluís M. López, regidors del PDeCAT al consistori, van aconseguir l'aprovació en ple municipal d'una moció favorable a l'implementació efectiva d'aquesta nova llei.

Si bé alguns casos d’okupació no obeeixen a necessitats socioeconòmiques dels okupes, en molts casos, posen en relleu dos tipus de víctima: la més evident, la família que es queda sense llar, i la família que, fruit de la desesperació i la manca de recursos, okupa una llar. Les dues necessiten ajuda i és imperatiu que s’actuï des de l’administració. Però no oblidem mai que una okupació que deixi a una altra família sense llar no pot ser mai un mitjà legítim per veure el dret a un habitatge digne acomplert.