L'Ignasi i la Laia Pol són dos molletans que estan ultimant els darrers preparatius per posar rumb al Marroc i afrontar un repte molt peculiar: superar la Panda Raid, una cursa de resistència pel desert de Marràqueix. La versatilitat d'aquesta modalitat recau en el requisit indispensable per poder participar en aquesta carrera, i és que només es poden utilitzar dos models de cotxe i que tenen més de 20 anys: Seat Panda i Seat Marbella. La prova, que durarà tota una setmana, amb set etapes, comença el 21 d'octubre.

L'Ignasi, mecànic de professió, ja sap el que és manejar cotxes antics amb diferents novetats tecnològiques i, fins i tot, arreglar-los i posar-los en marxa. Per tant, en cas d'intervenció, sabrà com actuar. La seva filla, en canvi, té 19 anys i la seva experiència amb els cotxes és mínima, ja que fa menys d'un any que s'ha tret el carnet de conduir i, en arribar al Marroc, farà tot just l'any. Amb aquest bagatge i sense precedents, van decidir endinsar-se en aquesta aventura sense pensar-ho dos cops. I és que la dupla pare-filla es va donar de casualitat. Inicialment, l'Ignasi Pol anava a competir a la Panda Raid amb un amic seu, però aquest es va fer enrere. La Laia, que s'havia fixat en aquesta competició, va ser qui li va proposar al seu pare competir junts: "El meu pare em va comentar que existia la Panda Raid i que anava a participar amb un amic seu. No sé què va passar entre ells, però finalment el seu amic no va poder comprometre's a participar i, per tant, em va dir que no hi anirien. Jo, pel meu compte, com que hi volia anar, vaig començar a mirar i a buscar per "Wallapop" pandas de segona mà i en vaig trobar un. Se'l vaig enviar al meu pare per whatsapp, el vam anar a mirar i el vam comprar". I així, sense dubtar, va ser com aquesta aventura va començar. En tot aquest temps, la Laia ha pogut practicar i conduir el Marbella en un parell d'ocasions, i en els pròxims dies la pràctica acabarà de legitimar uns darrers entrenaments amb el seu pare i el cotxe per estar preparada per l'aventura a Marrakech.

Per poder arribar a Marràqueix, la Laia i l'Ignasi viatjaran de Barcelona fins a Almeria en cotxe i allà agafaran un ferri que els portarà a terres marroquines, on començarà la primera de les set etapes.

Amb un total de 800 participants i 400 cotxes pel desert del Marroc, la filla espera poder fer un bon paper a la cursa: "Encara estic en un moment que no m'ho crec del tot. El meu pare s'ho està prenent bastant seriosament".
La Laia defineix la cursa com una "cursa de regularitat i resistència" i no pas de velocitat, ja que consisteix a realitzar un recorregut d'entre 300 i 400 kilòmetres diaris en un temps màxim determinat. "Allà et donen un itinerari a seguir amb un recorregut i un temps limitat. Els corredors que més s'ajustin al temps marcat, obtindran més punts". La filla explica, també, que a la carrera estan sols, sense un equip al darrere que els hi doni indicacions. Això vol dir que, durant aquesta setmana, pare i filla hauran de ser autosuficients per abastir-se al desert amb els recursos que ells mateixos hagin considerat. "Allà ens donen l'esmorzar i el sopar, tota la resta de menjar entre hores i el dinar l'hem de portar nosaltres amb llaunes, conserves o el que puguem portar per abastir-nos enmig de la cursa. També hem de portar peces de recanvi, roba... i portar-ho tot en caixes, perquè si ho portes tot dins d'una motxilla se't pot omplir de sorra i fer malbé tot el menjar i la roba feta pols".

Aquest és un dels trets diferencials entre la Panda Raid i altres 'raids' més coneguts com, per exemple, el Dakar: "És una competició totalment diferent. L'objectiu d'aquesta cursa és arribar al final amb els recursos i la pràctica de cada corredor. Has de ser molt més independent i has de saber calcular els recorreguts i les distàncies per apropar-te al que et demanen. No es tracta de ser el que corre més".

La Panda Raid s'havia de disputar al març, però donades les restriccions sanitàries que hi havia per viatjar, l'organització va decidir ajornar la cursa al mes d'octubre. Amb aquesta nova data, la família Pol s'ha vist beneficiada, ja que si s'hagués celebrat en la data prevista no haurien pogut participar: "Vam trucar a l'organització per veure si podíem inscriure'ns, perquè la data per fer-ho havia passat, i ens van dir que per una qüestió de fronteres amb el Marroc la cursa s'havia posposat (de març) a l'octubre i, gràcies a això, ens vam poder apuntar".