L'Ajuntament de Caldes de Montbui ha iniciat aquesta campanya amb l'objectiu de detallar els límits i els efectes que l'espoli franquista va tenir al municipi. Uns fets que, en alguns casos, encara persisteixen. A banda d'identificar les víctimes d'aquestes actuacions, també hi ha la voluntat de quantificar i avaluar la requisa patrimonial que hi va haver al municipi. L'estudi de tot el material permetrà definir de manera molt acurada la totalitat de les víctimes per establir les bases probatòries per a futures accions de rescabalament o restitució que es puguin presentar davant dels tribunals.

La responsable de dur a terme aquesta investigació és Neus Moran, doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona i autora del llibre 'L'espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)'. El pla de treball preveu elaborar l'estudi en diferents fases.

La primera està prevista que estigui enllestida el febrer del 2023 i ha de servir per recopilar les dades que hi ha en els documents que encara existeixen en diferents arxius. L'anàlisi d'aquesta documentació és essencial perquè és la que, des del 1939, van elaborar els organismes franquistes encarregats de l'execució dels embargaments a entitats i persones encausades per responsabilitats polítiques.

Aquesta primera fase ha de permetre elaborar una relació de persones i entitats jurídiques víctimes d'aquest espoli. També, conèixer el detall dels béns mobles, immobles i comptes corrents requisats que van ser declarats propietat de l'estat franquista. A partir d'aquí, s'haurà d'investigar la situació actual d'aquest patrimoni i identificar els propietaris actuals dels béns no restituïts. I, de manera específica, l'estudi també té com a objectiu analitzar el cas concret de l'espoli del Centre Democràtic i Progressista, per valorar i descriure el patrimoni de l'entitat que no ha estat ni retornat ni rescabalat.

Les properes fases de l'estudi han d'avançar amb l'anàlisi dels fons conservats en la resta d'arxius prioritaris, localitzant els expedients requisitoris tramitats en els diferents jutjats de responsabilitats polítiques que, actualment, estan disgregats en fons d'arxius diversos (militars, administratius i històrics).

En una primera recerca exploratòria, s'ha constatat que entre el 1939 i 1949, com a mínim, es van jutjar 163 persones de Caldes de Montbui que van ser executats o empresonats.