La secció cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública la sentència que estima parcialment el recurs d'apel·lació de l'Ajuntament de Terrassa contra la sentència que anul·lava els acords del ple municipal de desembre de 2016. En aquella sessió, es va aprovar l'extinció del contracte del 1941 amb Mina Pública d'Aigües de Terrassa S.A. després de 75 anys, les pròrrogues previstes, i establia la llista de béns a retornar en acabar el contracte. 

La sentència, que es pot recórrer al Tribunal Suprem, declara extingida la concessió de l'any 1941, mentre que també confirma que la xarxa de distribució d'aigües és un bé revertible i que hi ha una sèrie de béns que corresponen a Mina. 

El text confirma que l'Ajuntament i la concessionària van acceptar les condicions de l'acord al 1941, fixant un període de 75 anys de concessió, amb el compromís d'anar construint i substiuint la xarxa de distribució d'aigua potable. La despesa s'amortitzaria amb les tarifes del servei, pel que es considera la xarxa de titularitat municipal. 

Pel que fa als béns, la sentència estableix quins són revertibles i quins no, considerant revertibles la xarxa de distribució d'aigua en la seva totalitat, els instruments d'anàlisi, l'utillatge i els equips informàtics del laboratori. 

També ho són la resta de béns i actius necessaris per a la prestació del servei i que hagin estat adquirits a càrrec de les tarifes del servei d'abastament. Per contra, considera que no ho són la seu social de Mina, mentre que pel que fa als terrenys titularitat de l'empresa són revertibles les instal·lacions, quedant no revertibles la resta de porcions de terreny, entre d'altres.