L'home acusat de matar la seva exparella a Terrassa l'agost de 2018 assegura que ho va fer "per desesperació", segons ha relatat aquest dimarts en la primera sessió del judici, que se celebra a Barcelona. Els fets van passar en el domicili on convivien al carrer Volta, al centre de la ciutat. L'home, Jaume Badiella, va fer fins a onze cops de destral a la víctima. En respostes al seu advocat, ha assegurat que ho va fer perquè sentia que vivia amb "una ment malalta", en referència a la dona, que es va desesperar i la va agredir mortalment al lavabo del jardí amb una destral que hi havia al costat de la porta. Quan va veure què havia fet i en no poder incriminar ningú, va decidir enterrar el cos i, posteriorment, simular la seva desaparició.

L'acusat, Jaume Badiella, i la víctima, Mònica Borràs, havien estat parella, i fins i tot tenien un pis en propietat en comú, que al 2018 tenien llogat. En el moment dels fets, però, convivien en el mateix domicili del carrer Volta de Terrassa, sense tenir una relació sentimental, segons ha explicat l'acusat. El 7 d'agost al matí van tenir una forta discussió, que va acabar a crits i amb la dona sortint al pati de casa.

"Ella es va aixecar per anar al lavabo del jardí, em va fer sortir mentre seguia parlant molt alterada, em va escridassar, pegar un parell de bufetades i em vaig desesperar, vaig agafar el primer que vaig trobar, una destral que era al costat de la porta, la vaig empènyer al lavabo i vaig picar-li diverses vegades fins que va caure a terra", ha explicat Badiella, que només ha contestat a les preguntes del seu advocat i a les que li ha fet el jutge.

L'home ha relatat que el dia abans havia estat arreglant el jardí, motiu pel qual la destral i una serra eren just a tocar del lavabo, on les havia rentat. Justifica la seva reacció perquè darrerament la dona li atribuïa un seguit de coses que l'afectaven: "Em feia servir de cap de turc", diu.

En aquest sentit, ha explicat que quan arribava a casa no sabia mai quin ambient es trobaria, donat que sovint el cridava i pegava, fins el punt que ha definit la setmana prèvia als fets, que es va quedar sol, com una molt bona setmana. "Sentia que la meva vida no valia res, que era un apèndix d'una ment malalta", ha argumentat.

És per això que va actuar de manera gairebé compulsiva, diu. "No va ser ràbia, ni odi, va ser un moment de desesperació, no sabia què fer", ha dit Badiella. "Em vaig desesperar i la vaig atonyinar amb el primer que vaig trobar", ha afegit.

La dona va rebre fins a onze cops de destral, segons l'informe del metge forense, i va caure a terra, deixant tot el lavabo ple de sang. Quan l'agressor va adonar-se del que havia fet, va decidir enterrar el cos de la dona al patí: "No podia incriminar ningú, estava absolutament sol amb una cosa impensable, monstruosa, i la única cosa que se'm va passar pel cap va ser amagar el cos", ha relatat.

Relació complicada

Badiella ha explicat que la víctima patia un trastorn de personalitat que feia que el tracte amb ella fos complicat, un extrem que han confirmat la mare de la víctima, que ha afegit que prenia medicació des de feia anys i que rebia ajuda professional per fer front a la malaltia.

Un dia després dels fets, l'agressor i la mare de la víctima van anar plegats a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per denunciar la desaparició de la dona. Una veïna ha afegit que sovint els sentia cridar, i que al carrer hi havia penjats cartells demanant ajuda per trobar-la, amb un número de telèfon de referència, que era el de l'acusat.

La víctima tenia previst viatjar a Mèxic amb una amiga, a qui havia convidat al viatge. En la seva declaració, aquesta dona ha explicat que la Mònica li havia dit que no estaven bé amb en Jaume, i que "acabarien malament". En aquest sentit, preveia deixar el pis que compartia amb l'agressor per marxar a viure al pis que tenien en propietat, i que fins el mes de setembre d'aquell any estava llogat.

La investigació dels Mossos va conduir de nou fins el domicili dels dos convivents, on es va examinar la casa de dalt a baix, i on l'agressor va acabar confessant el crim als agents. Posteriorment, ha explicat que la declarar voluntàriament al jutjat, va demanar fer la reconstrucció dels fets, es va sotmetre a les proves biològiques, i va participar de manera activa en les diligències.

L'acusació demana 25 anys de presó

L'advocada de la família de la dona, Isabel Carzorla, demana 25 anys de presó pels delictes d'assassinat, acarnissament i traïdoria, amb l'agreujant de parentesc, mentre que la fiscalia en demana 24. "Ell reconeix l'homicidi, però en l'escrit de defensa es parteix des de l'absolutòria fins als 10 anys de presó, aplicant uns atenuants com el trastorn mental complet", assenyala Cazorla.

La lletrada manté que tot i que ja no eren parella sentimental, la relació entre víctima i agressor era la d'una parella amb dependència mútua. "Anaven junts arreu, compartien el PIN del telèfon mòbil, i tenien afecte l'un amb l'altre més enllà de la d'uns mers companys de pis", ha argumentat.