Fa més de 2.000 anys que els ibers van ocupar el cim del Puiggraciós i avui gairebé s’havia perdut el rastre d’aquest poblat. L’arqueòleg, Marc Guàrdia, dirigeix l’excavació del poblat ibèric de Puiggraciós impulsada pel Museu de Granollers, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Bigues i Riells. El jaciment forma part del terme municipal de Bigues i Riells però també comparteix territori amb Figaró Montmany i l’Ametlla del Vallès.

Aquesta segona campanya d’excavacions arqueològiques s’està duent a terme aquest mes de setembre i pretén obtenir respostes pel que fa a les característiques de la fortificació de l’assentament. Aquesta acció s’emmarca en el projecte de recerca del Museu de Granollers sobre coneixement de l’extrem nord de la Laietània en època ibèrica. En la primera campanya, al 2019, es va localitzar part del perímetre de la muralla i enguany s’investigaran els possibles accessos del poblat i es buscaran evidències urbanes de l’ocupació.

La descoberta de Puiggraciós
Salvador Llobet va descobrir el poblat ibèric de Puiggraciós el 1940. Les primeres excavacions, però, les va fer Leandre Villaronga a inicis dels anys 50. Aquestes primeres exploracions van identificar un possible recinte emmurallat i es va excavar el recinte del cim del turó, ara ben visible. En aquell momento es va determinar que l’ocupació ibèrica de Puiggraciós s’emmarcava entre els segles III i I aC i aquesta recerca ho haurà de confirmar. 

Des d’aleshores no s’havia tornat a intervenir, de manera controlada, en el jaciment. El Museu de Granollers du a terme un projecte de recerca arqueològica anomenat «Territori de Lauro. Vertebració econòmica i territorial de la Laietània Nord en època ibèrica».